A Papua Nova Guinea, un país que té per lema "unitat en la diversitat" i on es parlen 836 llengües, dues províncies illenques es plantegen un horitzó d'autogovern més ampli del que tenen ara i, en un cas, fins i tot estan en disposició de convocar un referèndum d'independència.

El govern de Port Moresby haurà d'avaluar abans de l'estiu la petició d'autonomia que li ha presentat el govern provincial de Nova Irlanda, segons recull Radio Australia. En declaracions a l'emissora, el president del comitè autonòmic de Nova Irlanda, Noel Levi, ha explicat que la població de la seva província "sempre ha estat força independent i autosuficient" i ha recordat que el territori "està separat geogràficament" de la part principal del país, l'illa de Nova Guinea.

Levi ha afegit que Nova Irlanda no està plantejant cap reforma il·legal, i ha insistit que l'autonomia que cerquen els illencs està "dins del marc constitucional de Papua Nova Guinea". La Constitució del país preveu que els parlaments provincials es dotin de capacitat legislativa, sempre i quan una llei d'àmbit estatal ho aprovi.

Sobre els motius per a demanar l'autonomia, Levi ha explicat que Nova Irlanda podrà governar millor en benefici del poble i que, a més, l'autogovern li atorgarà "més independència" en matèria de recursos naturals, entre els quals la mineria, la pesca i l'agricultura. Com explica aquesta notícia de la televisió papú EM TV, el govern de Nova Irlanda vol que els beneficis de les mines d'or de Simberi i Lihir vagin a un banc que es crearà expressament (el Banc de Nova Irlanda), que finançarà l'autonomia de la província.

Nova Irlanda té una extensió de 9.600 quilòmetres quadrats i una població de 161.000 persones. Està composta per l'illa principal homònima, més diverses illes i arxipèlags més petits, que és precisament on es troben les mines d'or. S'hi parlen una vintena de llengües pròpies, diferents de les emprades a l'illa de Nova Guinea.

Referèndum d'independència a Bougainville

I mentre Nova Irlanda reclama la seva autonomia, la província veïna de Bougainville es prepara per celebrar un referèndum d'independència. La votació està prevista en els acords de pau de 2001 que van posar punt final a un llarg conflicte entre Bougainville i Papua Nova Guinea.

El mes passat, el president de Bougainville, John Momis, va confirmar que el referèndum d'independència es farà abans de 2020, però el camí no serà fàcil. Per finançar la independència, Bougainville necessita diners, i Momis creu que això s'ha de fer reobrint la mina de coure a l'aire lliure de Panguna. Una decisió extremadament controvertida i que pot generar moltes tensions: la mina, precisament, va estar al centre del conflicte armat. Al final de la dècada de 1980, alguns sectors illencs van començar una campanya de sabotatge contra la mina (que va haver de tancar el 1989) perquè consideraven que l'afluència de treballadors des de Nova Guinea posava en perill la identitat de Bougainville, perquè l'illa no obtenia beneficis de l'explotació, i perquè s'estava contaminant el medi natural. La campanya va escalar fins a conduir a la reivindicació de la secessió. El conflicte va concloure amb un acord de pau en què Papua Nova Guinea va acceptar atorgar-li l'autonomia a l'illa i celebrar un referèndum d'independència entre 2015 i 2020.

Bougainville, amb 234.000 habitants i una superfície de 9.300 quilòmetres quadrats, té 26 llengües autòctones, diferents de les parlades a altres zones de Papua Nova Guinea. Tot i formar part de Papua Nova Guinea, Bougainville és geogràficament més propera a la veïna república de les Illes Salomó.