Opinió

La no-violència dels tibetans esclata

OPINIÓ. Aureli Argemí, president emèrit del CIEMEN. La notícia no és nova. En cert sentit, és una repetició o una nova batalla d'una ja llarga guerra no declarada. D'una banda, el govern xinès que es comporta com un colonitzador despietat i, de l'altra, un poble, el tibetà, que es resisteix, ajupit però amb el cap ben alt, a ser trepitjat.

Un, el primer, fa la seva feina utilitzant les armes que siguin, les de foc sovint, però sense reconèixer mai que es tracta d'una guerra i dient sempre que la seva acció és civilitzadora i antiterrorista o per a posar ordre, i l'altre, el segon, defensant la seva pròpia identitat, amb gestos, si cal, típics de la no-violència, per a acabar amb un ordre establert que els oprimeix dia rere dia. S'està perllongant una contesa de la qual el diàleg i la negociació continuen sent-ne absents. Manca sempre l'interlocutor que ho possibiliti, l'interlocutor que deté tots els poders, s'entén, i que s'entesta a no escoltar un poble, el tibetà, que reclama pacíficament el respecte a la seva dignitat.

Aquesta vegada la notícia ha estat més notícia en el sentit que s'han produït una sèrie de fets que, segons els observadors, són els més greus després dels que es van produir el març de 2008. És a dir, dels fets que, pocs mesos abans dels Jocs Olímpics de Pequín, van saldar-se, a la capital del Tibet, amb la mort violenta d'uns dos-cents tibetans que es manifestaven per a fer sentir la seva veu reivindicativa, de protesta, davant el món. Al moment en què, a causa d'aquell esdeveniment esportiu, tothom estava mirant cap a Xina i rebia dels seus governants el somriure perquè la humanitat sencera l'admirés.

Ara, al llarg del mes de gener, s'han succeït una sèrie d'accions que revelen fins a quin punt ha arribat la tensió entre els xinesos i els tibetans. El centre visible dels enfrontaments ha estat el comtat d'Aba, a la província de Sichuan, propera a l'anomenada regió autònoma del Tibet, però poblada en bona part per tibetans que senten també aquestes terres com a seves. Sembla ser que, aquesta vegada, l'espurna que ha encès el foc ha estat el refús de grups de tibetans, difós a través de fulls volanders i del boca a boca, en diferents ciutats, de celebrar les patriotes festivitats de l'Any Nou Lunar xinès (al voltant del 22 de gener). Aquesta protesta, que tenia un evident contingut simbòlic, esdevenia més notòria a la ciutat de Luhuo, segurament perquè el dia 23, en el transcurs d'una manifestació pacífica però prohibida, van morir almenys dues persones i una desena van ser ferides per trets de la policia que intentava dissoldre-la. La tensió pujaria encara més de to quan va saber-se que prop del monestir de Kirti un tibetà havia intentat immolar-se, com a acte suprem de contestació contra la repressió religiosa i cultural, i va córrer el rumor que tres monjos tibetans havien decidit també d'immolar-se, seguint l'exemple d'un reguitzell d'altres monjos que ja ho havien fet els últims mesos. La intervenció de la policia va ser tan dura que, a una altra ciutat, Seda, gent del carrer va oposar-s'hi amb pedres i ganivets (segons fonts de la policia), feriren uns cinc agents de l'ordre i van malmetre una comissaria. Seguidament tota la zona s'ha convertit en territori ocupat per agents uniformats i aïllat del món, almenys fins al moment d'escriure el present article.

Enmig de la confusió que es dóna en aquests casos, amb les consegüents contradiccions en les notícies, fons d'informació tibetanes posen en dubte la versió de la policia relacionada amb la violència dels tibetans. Una afirmació que ha estat desmentida per molts testimonis que han posat en relleu que, també aquesta vegada, els tibetans han demostrat que de tots els moviments d'alliberament del món el seu és, probablement, el més conegut pel seu pacifisme, que fa honor a la no-violència.

L'actual cap de govern en exili del Tibet, Lobsang Sangay, ha denunciat que els fets d'aquests dies són una nova demostració que els drets humans fonamentals del poble tibetà són conculcats. Demana que arreu del món els tibetans de la diàspora i els seus simpatitzants es manifestin silenciosament el mes que ve per a exigir que el govern xinès es decideixi a trobar vies de pau i convivència amb el poble tibetà a través del diàleg i la reconciliació.