Després de 40 anys, l'anomenada Regió Vèneta, amb capital a Venècia, té un nou Estatut d'Autonomia. El primer, del 22 de maig de 1971, plasmava un dels mandats de la Constitució italiana, però... al cap de 25 anys de la seva vigència! En concret aplicava allò que aquesta diu en el seu article cinquè: "La República Italiana, una i indivisible, reconeix i promou les autonomies locals; fa que els serveis que depenen de l'Estat tinguin la més àmplia descentralització administrativa; adequa els principis i el mètodes de la seva legislació a les exigències de l'autonomia i de la descentralització". L'Estatut d'Autonomia de la Regió de Venècia contenia una sèrie de preceptes de caràcter més aviat tecnicoadministratiu i molts pocs elements relatius al significat polític d'aquesta regió i a la identitat mateixa del poble venecià. Allò més destacable potser era el reconeixement, en l'article 2, del "poble venecià" com a subjecte de dret relacionat amb el que l'Estatut li oferia per a autogovernar-se. El reconeixement del poble venecià expressava, també, que es mantenia la memòria històrica respecte a un dels grans pobles constituïts en Estat que van dominar una bona part del Mediterrani durant segles. Però, a part d'aquest reconeixement genèric, l'Estatut no anava més enllà.

Ara, el nou Estatut, aprovat ja unànimement pel parlament autònom l'11 de gener, i a l'espera d'entrar en vigor quan siguin resolts alguns recursos d'inconstitucionalitat presentats pel govern italià, té una altra cara. Introdueix algunes de les reformes fetes els últims anys per al conjunt d'estatuts d'autonomia. D'entrada especifica alguns trets i símbols del poble venecià: "el poble venecià" (art. 1.2) posseeix una bandera pròpia que el distingeix (art. 1.4), "és conscient de la història comuna" que configura la seva identitat en un territori determinat i, també en relació als "venecians dispersos pel món", amb els quals vol "afavorir una comunitat de relacions i de pensament i vol potenciar els intercanvis i els lligams amb els països on avui viuen" (art. 1.5). "L'autogovern del poble venecià es realitza mitjançant formes que responen a les seves característiques i tradicions" (art. 2.1). D'aquí que la "Regió salvaguardi i promogui la identitat històrica del poble i la civilització veneciana", sense deixar de reconèixer i "protegir les minories presents en el seu territori" (art. 2.2).

El nou Estatut, a més de ser "un text en harmonia amb la Constitució", té en compte que ha d'adequar-se "als principis d'ordenament de la Unió Europea" (art. 1.1). Consegüentment, la Regió es proposa realitzar accions "per al ple assentament institucional, polític i social de la Unió Europea" (art. 4). Tot l'extens article 18 està dedicat a la dimensió europea que definirà l'actuació política de la Regió. Hi afirma que aquesta portarà a terme accions que s'adiguin als principis i deures que provenen de l'ordenament de la Unió Europea, fent que les seves polítiques tinguin, en compensació, una influència dintre de la mateixa Unió Europea i que les seves decisions sostinguin els acords internacionals que aquesta primera institució europea determini. A més, la Regió col·laborarà i establirà relacions i enteses amb Estats i les seves entitats territorials, en especial en les qüestions de caràcter transfronterer i que es refereixin a l'arc alpí, tant en el camp de l'economia com de la cultura i de la promoció social. Per a fer més efectives aquestes tasques, la Regió encarregarà a persones preparades que visualitzin allò que està fent el Vènet de cara a l'estranger.

Entre les potestats legislatives, reglamentàries i administratives, la Regió "adapta els vincles posats per la legislació estatal en matèria de coordinació del finançament públic a les específiques exigències del Vènet" (art. 30, 4). Aquestes frases justifiquen una sèrie de disposicions de tipus econòmic que venen a admetre allò que en diríem una plena autonomia fiscal. Precisament aquestes precisions han estat allò que més ha contestat el govern central d'aquest Estatut fins a jutjar-lo d'anticonstitucional. Sembla, però, que el recurs que aquest govern ha interposat quedarà, de moment, en suspens.

Val a dir que sobre el tema de la llengua, força discutit en certs sectors, l'Estatut no es pronuncia. En canvi obre les portes a una concepció més federal de l'Estat italià. No tant com la que voldria la Lliga Nord de Bossi però més del tipus d'autonomia que preval fins actualment. Com apuntava el president de la Regió, segurament amb aquest nou Estatut el poble venecià dóna un pas històric endavant: "Aquest Estatut és un gran repte que estem disposat a acceptar, en posa a prova i ens possibilita a demanar noves competències; competències que estem disposats a negociar d'acord amb el principi de la geometria variable, competències que mai ens han estat donades perquè la Constitució italiana, tot i haver estat escrita per autèntics federalistes, ha estat interpretada i gestionada per autèntics centralistes". No es parla de ser fidels a la unitat d'`Itàlia sinó de comportar-nos harmònicament en el context de la República italiana i en conformitat amb els principis de la Unió Europea. El nou Estatut posa l'accent també en la promoció social, en el respecte al medi ambient i en la integració de tothom que visqui dintre de la Regió a un projecte comú. Finalment el nou Estatut subratlla que el poble venecià ha de donar una importància particular a la cooperació entre els pobles.