Opinió

Vents secessionistes al Tirol del Sud

OPINIÓ. L'encaix del majoritàriament germanòfon Tirol del Sud a la República Italiana continua sense estar resolt, i les retallades del govern Monti ho han tornat a deixar palès. Plou sobre mullat després de les demandes que els independentistes van fer l'any passat per a un referèndum d'autodeterminació al Tirol del Sud, demandes que van anar acompanyades de consultes ciutadanes sobre la secessió. El president emèrit del CIEMEN, Aureli Argemí, ho comenta en aquest article.

Que bufin vents secessionistes al Tirol del Sud no té res de notícia nova. És un fenomen periòdic, freqüent. Es reprodueix en un territori que, ja pel seu nom, evoca que no és sencer. Hi ha un Tirol del Sud i un Tirol del Nord que es troba no a l'Estat italià sinó a Àustria: un territori dividit per una frontera, però que, en el seu conjunt, forma, senzillament, el Tirol (encara que, políticament, el Tirol del Sud sigui conegut també, des de la perspectiva de l'Estatut d'Autonomia que hi és vigent, com a Alto Adige).

Aquesta vegada els vents han estat provocats per dos fets que afecten el conjunt de la República Italiana i que incideixen, particularment, al Tirol del Sud. El primer procedeix de les disposicions d'emergència, dràstiques, que està prenent el govern central, presidit per Mario Monti, davant de la crisi que s'estén per la Unió Europea. Unes d'aquestes disposicions amenacen de retallar les competències estatutàries del Tirol del Sud. Ja són paleses, d'una manera indirecta, en la disminució del finançament que, per llei constitucional, ha de realitzar-hi el govern de Roma. Ho explicitava així, el 12 de gener al diari Dolomiten, el conseller del govern autònom Thomas Widmann: si el dèbit italià puja a uns 30.000 euros per cada ciutadà, els habitants del Tirol del Sud podrien "rescatar" la part que els correspon de la despesa -calculada pel nombre d'habitants- és a dir uns 15 mil milions d'euro. Haurien d'obtenir, a canvi, però, la plena autonomia respecte a Roma. "Certament amb això ens endeutaríem", deia el conseller, qui admetria que "s'espavilarien" per a poder "oferir als nostres fills una garantia sòlida de cara al seu futur", garantia que Widmann troba més que dubtosa si el Tirol del Sud continua depenent d'Itàlia.

Com a resposta a les reaccions immediates de condemna per part de la classe política italiana davant d'unes frases que els sonaven a provocatives, el president del govern autònom, Luis Durnwalder, va viatjar de seguida a Viena per a demanar al govern austríac si estaria disposat a donar suport als sud-tirolesos en el cas que es presentés l'oportunitat de portar a la pràctica la proposta de Thomas Widmann. Pocs dies després, el mateix president autònom es reunia amb Monti per exigir-li "respecte" als acords de caràcter internacional que l'Estat italià va signar al seu dia per a avalar el ple desenvolupament del Tirol del Sud. La reunió, explica la premsa italiana, va ser una primera presa de contacte en un clima de "confiança": ara caldrà esperar als esdeveniments de les properes setmanes, donat que Roma vol establir una "taula d'intercanvi" per escoltar les paraules dels sud-tirolesos.

Als qui critiquen, ara més que mai, els suposats privilegis de què gaudeixen els sud-tirolesos, Durnwalder no es cansa de repetir-los que la gent del Tirol del Sud "no roba res, ni l'autonomia ni els fons que rebem (...). La vostra reacció no m'estranya. Quan disminueixen els diners, augmenten les enveges envers els qui es troben millor".

L'altre fet a remarcar se situa als primers mesos del 2011, un fet que encara avui té repercussions: en ocasió de les festes commemoratives dels 150 anys de la unitat d'Itàlia, des del Tirol del Sud, s'han aixecat veus que han anat contestant, repetidament, l'efemèride. Luis Durnwalder, per exemple, ha reiterat que els sud-tirolesos no han de festejar res, perquè la unitat d'Itàlia els fa més mal que bé. Amb tot, les veus que més s'han sentit provenen del partit Sud-Tiroler Freiheit (Llibertat Sud-tirolesa). Eva Klotz, diputada d'aquest partit, escrivia el 12 de febrer de 2011 al president de la República italiana, Giorgio Napolitano, una carta oberta i pública: "Senyor Napolitano, deixeu de dir-nos que som italians. Les seves intervencions en aquest sentit ens són un insult i una irreverència política (...). Ens són un afront polític i desfiguren completament la realitat". Segons Klotz, les apreciacions de la primera autoritat italiana proven que ell, com tants italians, desconeix la cultura i la personalitat del poble del Tirol del Sud i ignora que els sudtirolesos se senten be poc italians "com els tibetans ben poc xinesos i els bascos ben poc espanyols". Per a acabar amb els dubtes -proposa Klotz- caldria que el mateix Napolitano convoqués un referèndum d'autodeterminació i aleshores veuria si, veritablement, els sud-tirolesos volen ser italians. (Les estadístiques més recents revelen que els resultats donarien raó, probablement, a Klotz.)