El poble cabilenc i l'algerià han estat sotmesos a un estrès, al caire de l'assetjament, que ha durat diversos mesos a causa dels preparatius de l'anomenada campanya electoral de les darreres eleccions legislatives a Algèria, que prometien la lluna als algerians i una sort més clement per als cabilencs. No és un secret per a ningú que la taxa de participació i el conjunt dels resultats del sufragi han estat manipulats i preparats amb antelació, refermant el menyspreu de què dóna prova el poder algerià quan infantilitza la voluntat del poble.

El poble cabilenc, pioner al nord d'Àfrica en la salvaguarda de la seva identitat i de la seva llengua ancestral -cosa que no impedeix que la modernitat formi part del dia a dia de tots els ciutadans cabilencs-, ha confirmat de nou la seva maduresa política i el seu lideratge en les reivindicacions democràtiques i laiques a Algèria, en adoptar una postura intel·ligent i gens passiva. Cabília ha enregistrat la taxa de participació més baixa d'aquestes eleccions: no ha excedit del 8%, contràriament al que diuen les xifres oficials, que parlen del 19% a la capital política de Cabília, Tizi-Ouzou, i del 22% a la capital econòmica, Bugia.

El que els periodistes dels mitjans europeus i nord-americans no expliquen als seus articles, minimitzant-ne l'impacte, és el xantatge permanent que exerceix l'administració central i regional contra les poblacions -exigint la targeta de vot amb el darrer segell com a prova de la seva participació electoral per tenir dret a l'accés a serveis bàsics als seus municipis, per exemple poder demanar un certificat de naixement o de residència. Tot això, si passés en un altre sistema o en un altre país, seria mereixedor de sancions i d'escàndol públic. A Algèria, es preconitza com a política d'estat i els que ho rebutgen són qualificats d'antipatriotes i d'enemics del país.

Altres actes ben greus també van marcar la jornada electoral a Cabília. Les empreses privades van patir intimidacions i pressions per tal de fer participar els seus assalariats a les eleccions, sota amenaça de patir represàlies. És aquest el bon desenvolupament electoral citat pels informes dels observadors internacionals convidats massivament per l'Estat algerià?

Un dels escenaris que hem vist reproduir-se a Cabília ha estat el creixement exponencial de micropartits creats de pressa i corrents pel ministeri algerià de l'Interior. A Tizi-Ouzou, per exemple, hi havia 32 llistes electorals per a 15 escons. A Bugia, 37 llistes per a 12 escons. Ha estat una mordassa politicoadministrativa perquè cap força política real no pogués existir a Cabília.

El poble cabilenc ha assumit perfectament el seu rol de sentinella contra qualsevol temptativa de desestabilització o de demonització de la seva lluita pel seu dret a l'autodeterminació com a poble autòcton del nord d'Àfrica, davant d'un poder central que és ric gràcies al seu accés exclusiu al mannà petrolier del país, cosa que li permet comprar -amb sumes de diners no necessàriament gaire altes- els vots dels electors per fer escollir els partits polítics del poder: l'FLN, l'RND, l'Aliança Verda (islamistes), el PT...

Un altre fenomen poc conegut per al gran públic ha estat el sistema d'implantacions dels "colons àrabs" a Cabília per part de l'Estat algerià. L'objectiu és que els membres d'aquestes famílies votin -i que ho continuïn fent sempre- els partits del poder. Igualment, els militars destacats al territori voten als col·legis electorals de Cabília, ja que el ministeri de l'Interior considera que les casernes i llocs de vigilància situats a la regió com si fossin les seves residències legals, de forma que tenen dret a votar, igual com els algerians vinguts d'altres regions. Això ha estat així a les legislatives de 2012 i continuarà sent així a les futures.

El poble cabilenc té el dret de resistir i de protegir la seva sobirania exercint-la a les seves pròpies institucions, com altres nacions sense estat i pobles autòctons del món, a fi de servir millor als seus compatriotes i de salvaguardar un patrimoni únic.

[[FitxaCabilia]]