Opinió

L'autodeterminació dels pobles al cor d'Europa

OPINIÓ. Membres de la Xarxa per als Drets Col·lectius dels Pobles, entre les quals el CIEMEN, Galiza Sempre, Kurdish Network, l'esquerra abertzale i el Centre Maurits Coppieters, van organitzar el 23 de setembre un seminari sobre el dret a l'autodeterminació dels pobles a la seu del Parlament Europeu. Un seminari molt concorregut, tant per l'interès i l'actualitat del tema com per la nombrosa participació de representants de pobles que lluiten per a aconseguir l'exercici d'aquest dret. El president emèrit del CIEMEN, Aureli Argemí, hi va prendre part i en comenta alguns aspectes.

<p>El punt de partida del seminari era el mateix per a tothom: el dret a l'autodeterminació dels pobles és un dels eixos fonamentals de la democràcia i de la pau. Sense el seu respecte a tots els pobles del món és impossible que la democràcia i la pau s'instal·lin arreu. Aquesta afirmació és avalada en el fet que expressa un dels principis bàsics i justificatius de les institucions més importants del món, començant per l'ONU. Efectivament, és el dret de més relleu que figura en la Carta de la fundació de la mateixa ONU i en els tractats internacionals que millor expliciten la missió d'aquesta institució de la qual en són socis la major part dels estats constituïts del món.</p> <p>No obstant la seva transcendència, és, en la pràctica, un dret negat a un gran nombre de pobles. O bé perquè no se'ls reconeix oficialment la seva identitat, i, per tant, que siguin subjectes d'aquest dret, o bé perquè el seu reconeixement posaria en perill l'ordre establert. Naturalment, l'ordre establert pels estats i consolidat durant els primers anys posteriors a la Segona Guerra Mundial que corresponen al tancament del període de la descolonització. Un període convuls en què tanta gent sotmesa a les grans metròpolis del món, van poder emancipar-se en virtut, precisament, del dret a l'autodeterminació, interpretat a la llum dels criteris que els colonitzadors van fixar. Criteris que portaren a l'absurd de reconèixer aquest dret a tants grups que no eren pròpiament pobles i, en conseqüència, que no eren subjectes del dret a l'autodeterminació dels pobles tal com precisaven els principis de l'ONU. O sigui, dit amb un exemple prou il·lustratiu: els algerians, definits en tant que poble pels colonitzadors, en realitat no ho eren, tenien una identitat "artificial" en ser tan sols una emanació de la metròpoli francesa, però se'ls reconegué el seu presumpte dret a l'autodeterminació, mentre a pobles històrics que ocupaven el territori "batejat" com a algerià, com el poble amazic, se'ls negava aquest dret. Un exemple d'incoherència que trobem repetit en tota la geografia africana i en tants altres indrets del món. Aquest no reconeixement arbitrari ha estat l'origen d'una reivindicació constant del poble amazic, reprimida ara pels garants de l'Estat algerià, com si la reclamació del dret a l'autodeterminació fos sinònim de la defensa d'un delicte, digne de ser castigat fins i tot amb la persecució i les condemnes capitals. Val a dir que aquest exemple, en altres formes i en altres contextos, es reprodueix a l'interior de tants estats, s'autodefineixn o no democràtics i fautors de la pau i de tots els drets humans. En tenim un diguem-ne preexemple amb el que està passant a Catalunya des que el dret a l'autodeterminació figura en l'agenda política i socials.</p> <p>El seminari de Brussel·les serví per a desemmascarar un discurs exclusivista i desencaixat sobre el dret a l'autodeterminació que avui encara continua sent dominant, per més que els últims anys s'hagin pogut emancipar, amb moltes dificultats, diversos pobles que no pertanyien a l'anomenada àrea colonial. El dret a l'autodeterminació continua segrestat pels estats, però la consciència social porta a pensar que és un dret que s'ha de prendre, sense esperar que algú te'l dongui. A vegada, el seminari va ajudar a marcar línies d'un nou discurs sobre el drets a l'autodeterminació en el context de la globalització, a partir de les experiències de lluita dels representants de pobles allí presents, encara no reconeguts, i de les aportacions dels valors evidenciats en la nova generació dels drets humans. En especial els valors lligats al significat dels drets col·lectius.</p> <p></p>