Opinió

Per respecte a la societat espanyola

OPINIÓ. "Em resisteixo a creure que la societat espanyola pensa sobre el que és i està passant a Catalunya com els locutors de les esmentades televisions". Un article del president emèrit del CIEMEN, Aureli Argemí, sobre les paraules del president espanyol Mariano Rajoy al voltant de les declaracions de 13TV i Intereconomía.

Sens dubte, la societat espanyola és tan digna de respecte com qualsevol altra societat del món. Per això, des d'una posició del tot favorable a la seva dignitat, sento vergonya aliena i protesto, en signe de solidaritat, davant les paraules ofensives que va dir Mariano Rajoy, president del govern espanyol, per a justificar una sèrie d'insults que han proferit dos canals de televisió contra expressions democràtiques del poble català. La seva justificació es basa, entre altres raons, en el fet que, segons Rajoy, la societat espanyola pensa el mateix que es va dir als canals TV13 i Intereconomía sobre el sentit d'aquestes expressions. Em resisteixo a creure que l'afirmació del president Rajoy reflecteixi el que la societat espanyola creu sobre el que està passant a Catalunya i que la mateixa societat espanyola, en general, no se senti ofesa pel consentiment que se li atribueix.

Què han dit aquestes televisions? És impossible de reproduir-ho en un sol article, perquè els seus insults són una constant. Només em referiré a unes paraules que corresponen a emissions dels dies 10 al 17 del proppassat mes de setembre, recollides en aquest informe del CAC sobre el qual el Govern de la Generalitat ha fonamentat la denúncia contra ambdós canals de televisió.

A TV13, se sentien aquestes frases: "Allò que és clar és que d'una part [es fa referència a Catalunya] s'està generant confrontació, divisió, s'està sembrant l'odi, la zitzània [...]. Anem a parlar, anem a col·laborar, però això es fa entre persones, eh? No entre gentussa". A Catalunya hi ha "un totalitarisme secessionista de tot Espanya [...]. Allò que cal defensar i per lo qual cal lluitar és [...] no caure en la trampa de la mentida, de la imposició, de la demagògia, del totalitarisme secessionista". Fins i tot els nens són incitats a "odiar Espanya". No és d'estranyar, doncs, que "la Comissió Europea sentenciï que Catalunya" està subjecte al "nacionalisme troglodita i a la sembra de l'odi i al sectarisme".

A Intereconomía, en referència a la Diada, deien: "Aquest matí, entre les notícies escandaloses, tot allò que passa en aquell règim, que és l'Alemanya als anys trenta, però no en els primers trenta, eh, va avançant, que és Catalunya". Són reiterades les acusacions que a Catalunya hi ha un règim de caràcter "nazi". De manera que "els que no pensen [com els nacionalistes catalans] seran condemnats a no ser res, a no ser lliures, a no ser iguals". "És un règim de servitud política, d'esclavatge, de silenci i, per damunt encara, tot a costa del diner de tots els espanyols". Ara els "proetarres estan a al Generalitat", portant a terme un "nazisme amb sacarina", servint-se d'un poder "despòtic, de dictadura nacionalista, que pateixen els no nacionalistes". Es tracta d'un "nacionalisme troglodita" constituït pel "sectarisme i la sembra de l'odi", seguit per una ciutadania "anestesiada". O se a "dictadura amplificada pels mitjans de comunicació" que vol demostrar que "la raça inferior és l'espanyola". La Via Catalana és comparada a una manifestació de tipus nazi.

Em resisteixo a creure que la societat espanyola pensa sobre el que és i està passant a Catalunya com els locutors de les esmentades televisions. Segurament, si hem de fer cas als sondatges, la majoria d'espanyols discrepen dels qui a Catalunya volen la independència. És comprensible. Sobretot donada la informació que des de fa anys els espanyols han anat rebent. Estic segur que avui molts espanyols poden entendre, amb naturalitat, que per a parlar dels catalans han de començar pensant -poso un exemple- que tenim arrels diferents de les quals han nascut i desenvolupat plantes distintes que formen en el seu conjunt un bosc de tantes altres plantes semblants que s'expandeixen sense fronteres. Aleshores el diàleg i el recíproc respecte poden ser el mitjà per a fer circular les nostres mútues relacions, d'entesa o de confrontació, sempre presidides per la convivència. Sabem que cadascú des del seu propi lloc contribuïm a construir un món sense dominadors ni dominats, lliure per a tothom. És el que volen, precisament, la majoria de catalans i que intenten formular-lo amb actituds cíviques i democràtiques i amb propostes que no pretenen trencar sinó unir en un pla d'igualtat des de posicions que alimenten la dignitat de cadascú.

Tanmateix, estic sorprès, inquiet, en no veure o sentir cap reacció espanyola enfront del judici que fa Mariano Rajoy quan diu que les esmentades televisions reflecteixen el que pensa la societat espanyola.