Opinió

Galícia: regressió consentida

OPINIÓ. A Galícia, els electors no han mantingut el suport al Govern format per socialistes i nacionalistes gallecs, i el PP torna al poder. Xabier Macías, director de la fundació Galiza Sempre, analitza per Nationalia el perquè del resultat.

Xabier Macías
Director de la Fundació Galiza Sempre

Després de 16 anys de majories absolutes, la derrota de Fraga el 2005 va obrir l'oportunitat d'injectar oxigen a la política gallega però, pel que hem vist aquests quatre anys, PSOE i BNG han manejat malament les seves bombones, no han obert prou l'aixeta i corren el risc de tornar a asfixiar-se davant la nova majoria absoluta aconseguida per Nuñez Feijóo a les eleccions autonòmiques de l'1 de març.

El fet que la crisi econòmica hagi contribuït a accelerar la tornada del PP al poder gallec no disculpa les responsabilitats de socialistes i nacionalistes a la derrota del seu govern bipartit. El PSOE gallec, excessivament dependent de Madrid, ha sofert amb el desgast de Zapatero, però el seu balanç a la Xunta -en la qual comptava amb una clara majoria- és decepcionant per complet: pràcticament cap mesura dràstica respecte al passat, i una gran part de culpa en la no adopció de canvis llargament anhelats, com ara la reforma dels mitjans de comunicació públics. Recórrer, al final de la seva sonsa campanya, a l'argument de "perquè no tornin" feia presagiar el pitjor.

La part més dinàmica del Govern, el BNG, malgrat haver impulsat algunes polítiques transformadores, s'entesta a aparentar allò que no és: el seu tercer descens consecutiu en vots demostra que perd electorat tradicional -nacionalista i d'esquerres- sense aconseguir atraure nous sectors amb l'acció de govern, alhora que les dades semblen confirmar la tendència a la baixa en el recolzament urbà i jove que l'any 1997 li havien brindat els seus millors resultats. A més, als seus propis errors -greus, en algun cas-, cal sumar-hi una campanya en contra bruta i despietada impulsada des del PP i algun grup mediàtic majoritari, contraris al més mínim avenç nacionalista en terres gallegues.

El resultat és que, amb una alta participació electoral i en contra de les previsions, el PP recupera recolzament popular i baixen els dos socis de govern. Les polítiques neoliberals i antigalleguistes guanyen pes, el PSOE queda fora de combat, i el BNG haurà d'afrontar un delicat procés en el qual seria desitjable una sincera revisió autocrítica dels errors que podrien arribar a posar en perill part del prestigi acumulat al llarg de més de vint-i-cinc anys de trajectòria.

Galícia, per la seva banda, retorna al passat.