Opinió
El Brexit i les nacions sense estat: per què hi ha euroescèptics a Cornualla?
Acabant-se el 2015, les dades de les enquestes d'opinió indicaven que la distància entre els partidaris de quedar-se a la UE i els favorables a sortir-ne s'estava reduint a alguns punts percentuals, i alguns sondejos mostraven que ja hi havia una majoria a favor d'abandonar la Unió. Una posició que només s'ha donat un grapat de cops des de 1977. El referèndum no ha estat desencadenat per un moviment nacionalista cívic (tot i que alguns han dit que l'euroescepticisme és una "malaltia molt anglesa"), però sens dubte tindrà efectes sobre aquests moviments, sobretot com un detonant potencial per a les independències d'Escòcia i de Gal·les. Generalment es considera que Gal·les i Escòcia mantenen punts de vista més proeuropeus que els seus col·legues anglesos o nord-irlandesos; una posició que però és més marginal en relació amb Gal·les.
Però és parla menys de l'efecte que el referèndum sobre la UE podrà tenir sobre altres nacions sense estat al Regne Unit, com és el cas de Cornualla, que té una relació més complicada i difícil amb la UE que no pas Escòcia. Cornualla ha estat rebent fons estructurals de la Unió Europea des de 1999 donat que el seu PIB és inferior al 75% de la mitjana de la UE, cosa que la situa en la mateixa categoria estadística que Transsilvània, Sicília o parts de Gal·les.
L'acord actual de finançament de la Unió Europea, anomenat Programa de Creixement de Cornualla, cobreix el període 2014-2020, aporta 100 milions d'euros cada any a Cornualla. Amb xifres similars, l'acord anterior que tenia Cornualla en termes de subsidi, conegut com a Fons de Convergència, anava de 2007 a 2013 i suposava 633 milions d'euros durant els sis anys. És una quantitat de diners significativa, per a un país amb una població de només mig milió de persones. Aquests valuosos ingressos han finançat departaments universitaris, aeroports, estacions de tren, indústries locals i projectes d'infraestructures. Encara que alguns podrien argumentar que aquest finançament no ha fet sortir Cornualla de la pobresa, sí que ha permès d'evitar que la seva economia continués declinant (Corner, Mark. The European Union: An Introduction, 2014).
A banda d'aquesta quantitat substancial de diners de la UE, el Consell d'Europa va ser el primer d'incloure el còrnic en la Convenció Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals i en la Carta per a les Llengües Regionals o Minoritàries, ben abans que el Regne Unit les ratifiqués. També van ser les lleis europees que van introduir l'Estatus Geogràfic Protegit i la Denominació d'Origen Protegida per als productes alimentaris tradicionals còrnics.
Malgrat el subsidi econòmic, i el reconeixement de la llengua i de la peculiaritat cultural, que precedeixen, de molt, qualsevol esforç similar fet pel govern de Londres, es pot dir que Cornualla continua sent una de les zones més euroescèptiques del Regne Unit. Hom pot demanar-se raonablement: per què? I també: per què passa això a Cornualla, però no a Escòcia? O, en menor mesura, a Gal·les?
Històricament, fins a la dècada de 1980 els partits polítics nacionalistes a Cornualla, com el Mebyon Kernow, s'havien oposat a la Unió Europea, o al que en aquella època s'acostumava a anomenat el mercat comú. No obstant això, l'enfocament actual per part de la major part del moviment nacionalista és, generalment, reformista. Si mirem la política oficial del Mebyon Kernow sobre això, afirma que "l'Europa d'avui és la de la centralització, del control democràtic limitat, dels grans negocis i de la burocràcia". Aquesta afirmació conté posicions que no estarien fora de lloc ni als moviments euroescèptics d'esquerres (grans negocis, centralització) ni de dretes (burocràcia, control democràtic). Però tot i així els militants i els candidats del partit habitualment prenen una posició reformista. Els documents polítics del Mebyon Kernow també parlen sobre la necessitat de reformar la Política Agrícola Comuna (PAC) i les quotes de pesca, argumentant que tot i que la Unió té moltes imperfeccions, isolar-se'n encara seria molt pitjor.
La diferència fonamental entre els moviments euroescèptics i el moviment nacionalista és doble. En primer lloc, els nacionalistes consideren que la UE és reformable, mentre que els euroescèptics no. Els arguments dels nacionalistes sobre la continuïtat del Regne Unit a la UE són sobretot econòmics, i s'afirmen sobre els patrons existents de conducta del govern central a Londres. És a dir, que el finançament en infraestructures i en serveis educatius i sanitaris és significativament més baix a Cornualla que la mitjana del Regne Unit, i històricament el govern ha mostrat poc interès a destinar diners o subsidis a les àrees provincials llunyanes de Londres. En aquest aspecte,la Unió Europea ha omplert el forat causat pel desinterès del govern central.
Els subsidis agrícoles són particularment importants per a la regió, donat que la producció alimentària per al turisme i per a l'exportació representa una gran proporció de l'economia còrnica. L'eliminació d'aquests subsidis podria comportar un increment de l'atur sense precedents. El contraargument a això és que els 9 o 12 milions de lliures esterlines (les estimacions varien) que el Regne Unit paga a la UE cada any podrien usar-se per a tapar l'absència dels diners de la UE. Aquesta repatriació de fons de la UE, però, ha esdevingut un dogma euroescèptic genèric que es pot utilitzar per a aplacar aquells que dubten de la sortida de la UE.
En resum, d'una perspectiva nacionalista, la repatriació dels diners que costa ser membre de la UE continua sent una especulació, una promesa de futur insegura, i això per la repetida mala gestió i desinterès del govern per l'economia còrnica. La qüestió més rellevant és com actuaria el govern central si el Brexit tingués lloc, i si, de cop i volta, estaria disposat a cobrir el forat econòmic que deixaria la pèrdua dels diners europeus. Sembla que, dins o fora de la UE, Cornualla continuarà havent-se-les d'heure amb Westminster. Per la qual cosa, probablement sigui millor romandre dins de la UE amb xarxa de seguretat, que no pas fora, sense.
Però tot això no explica l'euroescepticisme existent a Cornualla. Alguns han suggerit que el poble de Cornualla, simplement, és escèptic davant de qualsevol forma de govern, ja sigui a Londres o Brussel·les. Això es reflecteix en el mateix òrgan electe de Cornualla, el Consell, que es pot dir que té el nombre de consellers independents -no afiliats a cap partit polític- més elevat de tot el Regne Unit.
La majoria de la gent al Regne Unit espera que el referèndum tindrà lloc en algun moment de 2016. El perill per als moviments nacionalistes (de manera similar a d'altres moviments polítics, conservadors o liberals) és que podria deixar en evidència les diferències d'opinió que fins ara s'han acomodat dins d'un espectre ampli de pensament polític. És esperable, donat que el cisma polític sembla haver-se apoderat tant del governamental Partit Conservador com de l'opositor Partit Laborista. Tenint en compte com d'a prop es troben els pols, el Brexit no és pas segur, però la inestabilitat política sí que ho és, gairebé. Alguns activistes bretons han argumentat que, en aquests moments de dificultat, ja és hora que les nacions sense estat reclamin una Europa diferent, una Europa més igualitària. Un principi que el moviment nacionalista còrnic hauria de continuar abraçant si vol evitar la divisió.
John Tredinnick-Rowe és assistent d'investigació a la Universitat de Plymouth.