Vancouver bateja dues places amb noms indígenes en mig d’una nova batalla de set Primeres Nacions contra un oleoducte

Les comunitats autòctones temen efectes mediambientals adversos si s’amplia la infraestructura petroliera

19.06.201811.15h

Inauguració dels nous noms.

L’Ajuntament de Vancouver ha rebatejat dues places del centre de la ciutat amb noms provinents de les llengües halkomelem i squamish, parlades pels pobles autòctons de la regió on s’assenta aquesta ciutat canadenca. Segons l’alcalde, Gregor Robertson, és un senyal de “reconeixement” a les Primeres Nacions que parlen aquests idiomes (Musqueam, Squamish i Tsleil-Waututh) i una prova del “compromís per a un nou partenariat” amb elles.

Una de les places duia el nom de la reina Isabel. A partir d’ara es dirà šxʷƛ̓exən Xwtl’a7shn. Significa “el lloc on hom és convidat”. Com es pronuncia? Molt aproximadament, seria llegir, a la catalana, “xtlekhen khutlaixen”, on la “kh” és similar a la “h” anglesa o la “j” castellana. L’altra plaça, que portava el nom d’una galeria d’art, es denominarà šxʷƛ̓ənəq Xwtl’e7énḵ, “lloc on es fa una trobada cultural”. La pronúncia aproximada és “xtlénec khutlanc”.

Però aquest reconeixement coincideix amb una nova batalla en la qual estan immerses aquestes mateixes Primeres Nacions de la costa de la Colúmbia Britànica. Es tracta de la seva oposició a l’ampliació de l’oleducte Trans Mountain, que transporta petroli des d’Alberta fins a l’estret de Geòrgia, a l’oceà Pacífic. L’oleoducte és propietat de l’empresa nord-americana Kinder Morgan, però el govern del Canadà va anunciar el mes passat que adquiriria la infraestructura per assegurar-se que s’acabi construint malgrat l’oposició de mediambientalistes i de determinats pobles autòctons.

Algunes Primeres Nacions —les més allunyades de la costa— han anat signant acords econòmics amb Kinder Morgan i ara fins i tot estudien invertir en l’oleoducte. Però les Primeres Nacions de la costa de Vancouver —entre les quals les homenatjades per l’Ajuntament— argumenten que l’ampliació de l’oleoducte tindrà efectes immediats sobre l’ecosistema local i multiplicarà per set el trànsit de vaixells petroliers per l’estret de Geòrgia, amb l’increment del risc de vessaments a l’oceà.

A les protestes també s’han unit membres dels pobles autòctons de l’estat de Washington, als Estats Units, que fa frontera amb la regió afectada.

Set Primeres Nacions, més els ajuntaments de Vancouver i Burnaby, han dut als tribunals l’aprovació de l’oleoducte, malgrat que aquesta té el vistiplau del govern canadenc.