Breu

Un nou grup a l’Assemblea Nacional francesa reuneix partidaris de la descentralització amb autonomistes corsos i bretons

Llibertats i Territoris diu que vol avançar cap a una “descentralització real” de França

Els diputats del grup.
Els diputats del grup. Autor/a: Territoires !
El vuitè grup parlamentari de l’Assemblea Nacional francesa va néixer ahir 17 d’octubre format per 16 diputats, amb el nom de Llibertats i Territoris. Segons la seva declaració fundacional, el grup vol avançar cap a una “descentralització real” que “pugui arribar a una veritable autonomia política i de decisió, plena i completa, al si de la República”, en els casos de “Còrsega i determinats territoris d’Ultramar”.

El nou grup, de tendència general centrista, té una composició heterogènia. En formen part els tres diputats de la coalició autonomista corsa Pè a Corsica, però el partit més ben representat (amb cinc membres) és el centrista Moviment Radical, Social i Liberal (MRSL). També s’hi troben tres diputats del Nou Centre, uns altres dos d’escindits del grup del partit del president francès Emmanuel Macron (La República en Marxa, LREM), un d’ecologista i dos d’independents. Un dels dos escindits del grup de LREM és el diputat autonomista bretó Paul Molac, i un dels independents és el diputat de Wallis i Futuna Sylvain Brial.

En l’ideari del MRSL hi ha l’inici d’una “nova etapa de descentralització” que doni a les regions “recursos fiscals propis” per tal de garantir-ne una autonomia més gran.

El diputat cors Jean-Félix Acquaviva ha valorat que el nou grup servirà per “popularitzar la idea de l’autonomia de Còrsega” a França i ha negat que hagi d’esdevenir un tercer grup de suport a Macron.

El grup té també el suport del moviment Territoris!, impulsat pel president normand, Hervé Morin.

Els altres set grups de l’Assemblea Nacional són La República En Marxa (liberals), Els Republicans (conservadors), Moviment Demòcrata (centristes), UAI (centristes i conservadors), Socialista (socialdemòcrata), La França Insubmisa (socialista democràtica) i Esquerra Democràtica i Republicana (comunista i esquerres d’ultramar).