Breu

Les eleccions d’Armènia reforcen un acostament caut amb l’Azerbaidjan, amb el Karabakh com a teló de fons

El moviment de l’exlíder opositor Nikol Pashinyan guanya amb el 70% dels vots

Nikol Pashinyan.
Nikol Pashinyan. Autor/a: Kremlin.ru
La victòria de la coalició El Meu Pas, del primer ministre Nikol Pashinyan, a les eleccions parlamentàries d’aquest 9 de desembre a Armènia pot obrir noves esperances en la recerca d’una solució pacífica entre aquest país i l’Azerbaidjan en el contenciós de l’Alt Karabakh, que s’allarga des del final de la dècada de 1980.

La formació de Pashinyan —que es presentava amb programa de lluita contra la corrupció, aprofundiment democràtic i liberalisme econòmic— ha aconseguit la majoria absoluta (70% dels vots) i consolida el gir en aquest país caucàsic, després que aquesta primavera un moviment popular enderroqués Serzh Sargsyan i situés el llavors líder opositor Pashinyan com a primer ministre provisional.

“L’arribada de Pashinyan al poder el maig passat va obrir una finestra d’oportunitat en relació a un rellançament de les converses de pau entre Armènia i l’Azerbaidjan”, explica a Nationalia l’analista Abel Riu, “i tot i les precaucions en ambdues bandes, es parla de la necessitat de fer un ‘reset’”. Aquesta acostament es veu “reforçat” ara per la victòria de Pashinyan a les urnes. “Els mesos vinents seran claus per a consolidar l’impuls negociador”, valora Riu, que destaca que fins ara “la situació al front” del Karabakh “és força tranquil·la, i s'han reobert els canals de comunicació directa en l'àmbit diplomàtic i entre autoritats militars a banda i banda”.

També al Crisis Group opinen que l’elecció pot obrir perspectives noves de pau, especialment si Armènia i l’Azerbaidjan donen més pes, en les seves converses bilaterals, a les necessitats pràctiques dels seus habitants.

L’Alt Karabakh, territori de majoria armènia però pertanyent de jure a l’Azerbaidjan, es va proclamar independent el 1991. La guerra entre armenis i azerbaidjanesos que va seguir va desembocar en un alto el foc el 1994, que es manté fins al dia d’avui, malgrat que periòdicament hi ha enfrontaments amb baixes al front. Durant la guerra, les forces armènies van conquerir set districtes azerbaidjanesos, que van annexionar al Karabakh. El govern azerbaidjanès en reclama el retorn immediat abans d’iniciar cap negociació: “Aquesta qüestió continua sent l’element més delicat”, valora Riu.

També resta per veure si la victòria d’El Meu Pas pot conduir a una reubicació d’Armènia en l’eix Rússia-Unió Europea. “Pot implicar un gir”, explica Riu, i “tot i que a priori no hi ha una aposta per a canviar l’orientació geopolítica —Armènia continuarà depenent militarment de Rússia, pertanyent a la Unió Eurasiàtica i a la OTSC, impulsades per Moscou— és cert que Pashinyan continuarà intentant maximitzar el potencial de les relacions amb la Unió Europea, especialment en l'àmbit econòmic, aprofitant la ratificació de l’Acord d’Associació, encara en procés. Aquests moviments, juntament amb les investigacions per casos de corrupció contra interessos empresarials russos a Armènia, incloent-hi Gazprom, generen desconfiança al Kremlin”.