Breu

La fortalesa del bloc de dretes situa Netanyahu en bona posició per continuar al capdavant del govern d’Israel

Els centristes de la coalició Blanca i Blava obtenen millors resultats dels previstos però l’esquerra israeliana i els partits àrabs retrocedeixen

Benjamin Netanyahu.
Benjamin Netanyahu. Autor/a: US Department of State
El bloc de partits de dreta i ultradreta ha aconseguit 65 dels 120 escons del Parlament israelià en les eleccions d’aquest 9 d’abril. El resultat deixa el primer ministre Benjamin Netanyahu ben posicionat per assegurar-se un nou mandat al capdavant del govern israelià. El seu partit, el Likud, ha aconseguit 35 escons, els mateixos que la principal força d’oposició, la coalició centrista Blanca i Blava. Els partits àrabs retrocedeixen.

El bloc dretà, a banda del Likud, està format pels ultraortodoxos Shas (dreta religiosa sefardita-haredim, 8 escons) i Judaisme Unit de la Torà (dreta religiosa asquenazita-haredim, també 8 escons), així com Yisrael Beytenu (dreta nacionalista laica, 5 escons), la coalició Dreta Unida (extrema dreta, 5 escons) i Kulanu (centredreta, 4 escons)
 
Durant la campanya electoral, Netanyahu confiava que els partits del bloc es posarien d’acord per formar una majoria nacionalista conservadora, cosa que l’endemà de les eleccions tot apunta que es produirà.

Davallada històrica del laborisme

Els nacionalistes centristes de Blanca i Blava —que es presentaven en coalició per primer cop— han aconseguit un resultat millor del pronosticat per les enquestes, però l’ensorrament dels partits a la seva esquerra fa inviable que plegats puguin formar una majoria alternativa. Històric és el resultat del Partit Laborista, que amb 6 escons ha obtingut, de llarg, el pitjor resultat des de la seva fundació. L’esquerra pacifista de Meretz encara ha assolit un resultat més baix (4 escons).

Els resultats de les coalicions de l’esquerra àrab tampoc no són gaire millors. La formada pels comunistes de Hadash i els nacionalistes àrabs de Ta’al ha aconseguit 6 escons i, això sí, per primera vegada en la història ha rebut més vots que els laboristes. L’altra coalició, constituïda per la Llista Àrab Unida i Balad, n’ha sumat 4. Per tant 10 escons, tres menys que el que van aconseguir aquests quatre partits el 2015 quan van anar plegats sota el paraigua de la Llista Unificada.

Una explicació per a la caiguda de les llistes àrabs pot ser la incidència que hagin tingut algunes crides al boicot electoral entre el col·lectiu, que segons algunes enquestes a peu d’urna haurien provocat que la participació entre la població àrab hagi estat menor que en ocasions anteriors.