Breu
Etiòpia: el poble sidama posa a prova el federalisme ètnic i el dret d’autodeterminació
El grup contempla constituir-se unilateralment en estat federat si no s’organitza un referèndum
El poble sidama, format per uns 4 milions de persones, es troba dins de la regió federal de les Nacions, Nacionalitats i Pobles del Sud, una de les nou que composen la federació etíop. Els 21 districtes de la zona sidama van votar el 18 de juliol de 2018 a favor d’organitzar un referèndum per esdevenir el desè estat federat d’Etiòpia. La Constitució d’Etiòpia dóna el dret, a cada poble, de constituir-se en estat federat si així ho desitja, i a cada estat, d’independitzar-se de la federació. Un sistema conegut com a federalisme ètnic.
Però ni les autoritats de la regió ni les federals han organitzat el referèndum dels sidames, que s’havia de celebrar en un termini màxim d’un any. I ara, els dirigents sidames diuen que proclamaran unilateralment el seu estat. Altres pobles de les Nacions, Nacionalitats i Pobles del Sud, com els wolaytes, estan considerant seguir les passes dels sidames.
El Crisis Group ha publicat un informe en què recomana a Etiòpia que assumeixi que els sidames esdevindran el desè estat federal del país i que negociï amb els dirigents sidames una data per al referèndum. A aquests, els suggereix que no proclamin l’Estat el dia 18 de juliol o que, si la fan, no mirin d’implementar-lo unilateralment. El think tank tem que l’afer empenyi la regió de les Nacions, Nacionalitats i Pobles del Sud —on viuen 20 dels més de 100 milions d’etíops— a una situació de desordre polític que podria “complicar” l’agenda reformista del primer ministre etíop Abiy Ahmed.
A més llarg termini i si Etiòpia caigués en una situació de desestabilització, la reemergència de demandes secessionistes —com les que han tingut lloc en el passat al Tigrai, a Oròmia o a la regió somali, entre altres— no és un escenari descartable.