Breu

Xile reserva 17 escons de la Convenció Constitucional als pobles indígenes

Divisió d’opinions i veus crítiques dins del moviment maputxe sobre el procés

Autor/a: Senado de Chile
El Parlament xilè ha aprovat reservar, per als deu pobles indígenes del país, 17 dels 155 escons que tindrà la Convenció que redactarà la nova Constitució de Xile. La decisió ha provocat divisió d’opinions entre el moviment indígena maputxe.

Dels 17 escons, se’n reserven set per als maputxes, dos per als aimares i un per a cadascun d’aquests pobles: rapanuis (de l’illa de Pasqua), quítxues, atacamenys, diaguites, colles, kaweskars, yagans i changos.

Segons el cens de 2017, el 12% de la població xilena és indígena. Entre els indígenes, el 80% són maputxes.

S’ha rebutjat reservar un escó per als afrodescendents. L’esquerra n’era partidària però els partits conservadors ho han impedit.

L’elecció de la Convenció tindrà lloc l’11 d’abril de 2021. Per a participar en l’elecció dels 17 escons caldrà estar inscrit en un registre especial indígena o disposar d’un permís especial.

Les organitzacions maputxes han rebut la notícia amb divisió d’opinions. L’organització Identitat Territorial Lafkenche considera que és “un fet històric” que cal “celebrar”, tot i que també admet que no és el que les organitzacions indígenes volien (desenes d’organitzacions indígenes havien reclamat 24 escons pel cap baix).

El partit polític Wallampuwen, que defensava la inclusió dels escons reservats, ha rebut positivament la decisió.

El Consell de Totes les Terres opina que el procés no ha tingut “legitimitat” perquè no s’ha decidit amb la participació dels pobles indígenes, amb la qual cosa no se’ls ha permès exercir la seva “sobirania”. L’organització també assegura que experiències anteriors de reserva d’escons en altres països han fracassat, atès que el model no ha donat autonomia real als pobles indígenes.

La Coordinadora Arauco Malleco (CAM) denuncia que el procés no garantirà “una transformació estructural que resolgui els problemes de fons i la violència colonial” a què està “sotmès” el poble maputxe. Per la CAM, l’autonomia només s’aconseguirà “mitjançant la lluita territorial” i sense “pidolar quotes de poder a ningú”.

Mots clau: illa de Pasqua, poble aimara, poble quítxua, poble rapanui, pobles indígenes, reconeixement, Xile