Breu

Alemanya reconeix que la matança dels pobles herero i nama a Namíbia va ser un genocidi

Berlín ofereix un fons de compensació de 1.100 milions d’euros, que organitzacions i líders dels dos pobles troben insuficient

Presoners hereros, 1904.
Presoners hereros, 1904. Autor/a: Unknown author - Ullstein Bilderdienst, Berlin
El govern d’Alemanya ha reconegut obertament per primer cop en la història que les massacres comeses per les tropes colonials alemanyes entre 1904 i 1908 a Namíbia van constituir un genocidi. Berlín ha anunciat la creació d’un fons de compensació de 1.100 milions d’euros.

El 1904, Namíbia era una colònia de l’Imperi alemany, coneguda llavors amb el nom d’Àfrica Sud-occidental Alemanya. Aquell any, els pobles herero i nama es van rebel·lar contra les autoritats colonials. Desenes de milers de persones van ser assassinades pel règim colonial, ja fos després de batalles, conduint-les al desert on van morir de gana i set, o internant-les en camps de concentració.

En un comunicat oficial, el ministre d’Afers Exteriors alemany, Heiko Maas, ha explicat que el seu govern es referirà a partir d’ara a “les atrocitats” d’aquell període “com el que van ser des d’una perspectiva actual: genocidi”.

Les autoritats alemanyes van començar a reconèixer la responsabilitat d’Alemanya en aquelles massacres a la dècada de 1990. Més tard, el 2004, van demanar perdó. I el 2016 van admetre, tot i que indirectament, que les tropes colonials havien comès un genocidi.

El comunicat explica que l’admissió oberta arriba després de cinc anys de negociacions entre els governs alemany i namibi.

El fons de compensació serà de “reconstrucció i desenvolupament”. Les “comunitats afectades pel genocidi” tindran un “rol crucial” en la seva definició i implementació, continua el comunicat.

El negociador en cap namibi, Zed Ngavirue, ha donat per bo l’acord. Però diversos líders i organitzacions hereros i names, així com els partits de l’oposició de Namíbia, consideren que el fons de compensació és insuficient. Algunes d’aquestes veus denuncien que el fons ni tan sols es pot considerar una “reparació” en tota regla.