Breu
El nacionalisme cors es consolida (57,7% dels vots) a la primera volta de les eleccions territorials franceses
Les llistes abertzales sumen prop del 25% dels sufragis al País Basc del Nord
Hi havia dubtes a Còrsega sobre la capacitat dels partits corsos de mantenir aquesta hegemonia, davant del possible desgast que haurien patit després de sis anys al govern illenc i, també, davant la seva divisió interna: si el 2017 es van presentar agrupats en dues llistes, ara acudien a les urnes en quatre de diferents. Dues d’autonomistes: la ja esmentada de Femu a Corsica i la del Partit Nacionalista Cors (PNC) de Jean-Christophe Angelini, i dues d’independentistes: Corsica Libera, del president de l’Assemblea, Jean-Guy Talamoni, i Core in Fronte, de Paul-Félix Benedetti.
El resultat de la primera volta significa que el nacionalisme cors ha millorat de més de cinc punts percentuals el de la primera volta de les eleccions de 2017.
Per ser presents a la segona volta, diumenge 27, i entrar al repartiment d’escons, cal haver aconseguir almenys el 7% dels vots. És el cas d’aquestes quatre llistes: Femu a Corsica, el PNC (13,2%), Core in Fronte (8,4%) i l’única llista unionista francesa que ha superat el llindar: la de Laurent Marcangeli (24,9%), al capdavant d’una coalició conservadora formada per Els Republicans, la Unió dels Demòcrates i Independents i el Comitè Central Bonapartista.
S’albira un duel Simeoni-Marcangeli per la victòria. Guanyar comporta el fet de rebre una prima d’11 escons, fonamentals per a controlar l’Assemblea, que és composta per 63 escons. El candidat unionista ho tindrà difícil per a obtenir suports de llistes eliminades a la primera volta. No així les dues candidatures autonomistes corses, que poden cercar diversos suports —com el de la llista ecologista— i, sobretot, mirar de recollir el gairebé 7% dels vots aconseguits per Corsica Libera —que, recordem, queda fora de la segona volta— per la via d’una fusió electoral, cosa que és permesa en el trànsit de la primera volta a la segona per a aquelles candidatures que hagin superat el 5% dels sufragis. Aquesta seria l’única manera que Corsica Libera pugui mantenir la representació a la propera Assemblea de Còrsega.
Ascens dels abertzales bascos
Alhora que les eleccions corses, s’han celebrat les primeres voltes de totes les eleccions regionals i departamentals de la resta de la República Francesa. Dilluns 28 us n’oferirem els resultats amb més detall, un cop s’hagin celebrat les segones voltes i es coneguin les composicions de les assemblees.
En tot cas, es pot destacar l’ascens de la formació abertzale basca Euskal Herria Bai, que ha esdevingut segona força a Iparralde (gairebé el 25% dels vots), només per sota de la llista del centredreta francès, a les eleccions del departament dels Pirineus Atlàntics. EH Bai disputarà la segona volta en set circumscripcions de les 12 que té Iparralde.
A Bretanya, la Unió Democràtica Bretona (UDB) serà present a la segona volta de les regionals en el marc de la seva aliança amb Europa Ecologia, la llista Bretagne d’Avenir. Aquesta coalició entre els verds i els autonomistes ha aconseguit el 14,8% dels vots.
A Alsàcia, el partit autonomista Unser Land ha aconseguit suports d’entre el 15% i el 20% en diverses circumscripcions a les departamentals. Tanmateix, només li han servit per a classificar-se per a la segona volta en una circumscripció, la de Sankt Ludwig (Saint-Louis).
La llista autonomista que el Partit Occità (POC) ha presentat a les regionals de Provença ha aconseguit el 2,2% dels vots. Una xifra que, tot i que la deixa molt lluny de poder-se presentar a la segona volta, és relativament elevada si fem cas dels registres ben escassos que acostuma a tenir el nacionalisme occità.
Els territoris no europeus
Dels cinc territoris no europeus que també votaven ahir (Guaiana, Martinica, Guadeloupe, Reunió i Mayotte), destaca el 51% dels vots que han aconseguit, per separat, dues coalicions d’esquerres a la Guaiana encapçalades per candidats (Gabriel Serville i Jean-Paul Fereira) que han defensat la necessitat d’una major autonomia del país sud-americà al si de la República Francesa. La llista del president sortint, Rodolphe Alexandre (44,3% dels vots), també defensa un model d’autonomia que, però, els seus contrincants diuen que equival a un cert immobilisme. Serville i Fereira estudien fusionar les seves llistes de cara a la segona volta.
A la Martinica, cal esmentar el duel previst per la victòria entre els autonomistes de Serge Letchimy (PPM, l’històric partit d’Aimé Césaire) i la coalició independentista de l’actual president, Alfred Marie-Jeanne. Malgrat les seves orientacions teòriques, cap de les dues llistes es presenta amb un programa de canvi d’estatus en la relació entre la Martinica i França.