Breu

El president de Bougainville, al govern de Papua Nova Guinea: “Deixeu que el meu poble se’n vagi”

Ishmael Toroama reclama que es respecti el sentit del vot del referèndum de 2019

James Marape (esquerra) i Ishmael Toroama (dreta).
James Marape (esquerra) i Ishmael Toroama (dreta). Autor/a: Autonomous Bougainville Government
En un discurs adreçat al govern de Papua Nova Guinea, el president de Bougainville, Ishmael Toroama, ha dit aquest 9 de desembre: “Deixeu que el meu poble se’n vagi”. El dirigent ha reclamat també a l’executiu que emeti una “declaració clara [sobre] els seus plans per a donar la independència a Bougainville”.

Bougainville és una regió autònoma de Papua Nova Guinea que, el 2019, va votar en un referèndum consultiu sobre la seva independència. El 98% del votants ho van fer a favor de la secessió.

Els governs de Bougainville i de Papua Nova Guinea estan mantenint diverses cimeres des d’aquest 2021 (joint consultation meetings) per a arribar a un acord final sobre l’estatus de Bougainville.

El govern de Bougainville reclama que s’honori el resultat del referèndum, que encara que no fos vinculant, va ser abassegador. Però el primer ministre de Papua Nova Guinea, James Marape, manté una posició més ambigua. Diu que “respectarà” el resultat però matisa que l’acord final ha de garantir la unitat de la resta del país, alhora que en algunes ocasions sembla apuntar que la seva preferència seria mantenir Bougainville dins de Papua Nova Guinea.

Fins ara, els dos governs han acordat un calendari en què la independència es proclamaria el 2027, sempre i quan el Parlament de Papua Nova Guinea aprovi la secessió de Bougainville.

Al comunicat conjunt que han emès al final de la darrera cimera aquesta setmana, els dos governs han reafirmat el seu “acord per a determinar l’acord polític o la independència” entre 2025 i 2027. Aquest llenguatge suggereix que el govern de Papua Nova Guinea encara considera la possibilitat d’oferir a Bougainville un pacte que, ampliant l’autogovern de la regió autònoma, li barri les portes de la independència. El fet, però, és que un pacte similar ja va ser rebutjat explícitament al referèndum (era l’opció alternativa a la independència, i va rebre menys del 2% dels vots).