Breu

El desboscament posa en perill el futur dels pobles indígenes de Cambodja

Amnistia Internacional denuncia la violació dels drets econòmics i culturals dels kuys

Tala il·legal a Prey Lang.
Tala il·legal a Prey Lang. Autor/a: Prey Lang Community Network
Els pobles indígenes de Cambodja pateixen una “amenaça existencial” per culpa de la tala il·legal de boscos. Ho denuncia Amnistia Internacional en un informe que apunta a la “corrupció” dels funcionaris cambodjans com un factor que fa incrementar la desforestació.

L’informe se centra en la situació a les reserves naturals de Prey Lang i Preah Roka, situades prop del curs del Mekong, un dels principals rius d’Àsia. El document recull els testimonis de 20 activistes comunitaris del poble kuy, el principal poble indígena de Cambodja per demografia.

El sustent dels kuys, explica l’informe, “depèn en bona mesura d’un ús sostenible” d’aquests boscos. Els kuys n’obtenen resines per al seu ús familiar o bé per a vendre-les al mercat, sense haver de talar els arbres. Alhora, aquestes masses forestals tenen un significat cultural, relacional i religiós central per al poble kuy, que compta amb unes 70.000 persones a Cambodja.

Però la tala il·legal està reduint la superfície dels boscos i fa més complicada la subsistència dels kuys, que denuncien com funcionaris cambodjans accepten suborns a canvi de fer la vista grossa amb aquesta situació.

El Grup Internacional de Treball per a Afers Indígenes (IWGIA) denunciava al seu informe de 2021 que la “discriminació” i el “desplaçament forçós” que pateixen els pobles indígenes de Cambodja “els està extingint com a grups distints”, un “patró” que és el resultat de l’acció tant de l’estat com de diverses empreses transnacionals per a explotar els recursos naturals dels territoris indígenes.

Una entitat local, la Xarxa Comunitària de Prey Lang, patrulla el bosc mensualment per a reportar tales il·legals i, cas de trobar-se amb llenyataires sense permís, per a mirar de conscienciar-los sobre la necessitat de protegir la massa forestal.

Mots clau: Cambodja, medi ambient, pobles indígenes