Dossier
Eleccions espanyoles 2015: País Basc i Galícia
Als quatre territoris històrics del País Basc -Biscaia, Guipúscoa, Àlaba i Navarra- es presenten quatre candidatures diferents d'obediència basca. L'esquerra abertzale concorre sota el nom d'EH Bildu, a diferència de les eleccions espanyoles de 2011, quan es va presentar amb la marca Amaiur i va esdevenir primera força al conjunt del País Basc. La coalició demana el vot per a demostrar "fortalesa a favor de la sobirania i la independència" i per a "impulsar el procés de resolució" del conflicte basc.
Li disputarà el primer lloc als tres territoris d'Euskadi el PNB, que es presenta amb una proposta de "superació" de l'actual estatut d'autonomia, substituint-lo per un nou "estatus" basat en un "pacte entre iguals". És una proposta per a mantenir Euskadi dins d'una Espanya diferent, "plurinacional", i que "reconegui la nació basca" jurídicament i política.
A Navarra, el PNB es presenta conjuntament amb l'associació Zabaltzen d'Uxue Barkos en la coalició Geroa Bai, que el 2011 va aconseguir un escó. Geroa Bai es presenta amb la proposta d'ampliar l'autogovern navarrès a través d'un pacte amb el nou govern espanyol.
A Navarra, Àlaba i Guipúscoa concorre Llibertat Navarresa (LN), un partit independentista fundat el 2014 i que reclama la reconstrucció de l'Estat navarrès desaparegut a l'inici de l'edat moderna i que, segons aquest partit, continua existint "com a subjecte passiu del dret internacional".
Les enquestes apunten que, al conjunt del País Basc, el PNB pot sumar entre 5 i 7 escons, cosa que els atorgaria probablement la primera posició. Bildu en tindria 4 o 5 -i es disputaria el segon lloc amb Podem- i Geroa Bai 0 o 1.
Galícia
El sobiranisme gallec es presenta dividit en dues grans candidatures. El BNG ha impulsat la llista Nós, a la qual ha sumat d'altres formacions gallegues més petites. El programa de Nós aposta per "la ruptura democràtica" amb l'Estat espanyol i l'inici d'un procés constituent gallec com a forma d'assumir unilateralment la sobirania.
L'altra part del sobiranisme gallec es troba a la coalició En Marea, formada pel partit Anova -fundat per Xosé Manuel Beiras-, Podem, Esquerra Unida i les candidatures ciutadanes de Marea Galega. La coalició reclama el dret a l'autodeterminació del poble gallec i parla del "reconeixement de les diferents nacions de l'Estat i processos constituents". El programa aposta per transformar l'Estat espanyol, però no per independitzar-se'n.
A banda, també es presenta el Partit de la Terra (PT), que vol la transferència de competències del govern espanyol cap a Galícia i proposa una model de democràcia directa basat en la parròquia, una de les divisions administratives tradicionals del país.
D'acord amb les enquestes, el PP es mantindria com a força més votada però reculant. El segon lloc se'l disputarien el PSOE i En Marea, que podria aconseguir 5 o 6 escons i, d'aquesta manera, formar grup propi al Congrés. El BNG corre el perill de perdre els dos escons que té ara. Cap enquesta li atorga representació al PT.