Dossier
Sindhis: de la diàspora al col·lectiu cosmopolita més transnacional
Als anys 60 arribaven a Barcelona els primers sindhis i ho feien motivats per la capacitat comercial que els oferia la ciutat. Entre els primers, la família de la Sneha, una jove barcelonina que forma part de la tercera generació de sindhis catalans i que actualment és brand manager d’una empresa multinacional. També arribava la família del Vignesh, un jove graduat en Humanitats que està cursant la segona carrera i que es dedica a l’àmbit artístic i cultural. Joves sindhis catalans que aprecien i mantenen amb orgull els valors i part de les tradicions del seu col·lectiu però que ja han crescut i s’han format en una societat occidental en la qual sintetitzen les dues cultures sense problema.
Ells són clars exponents de l’arrelament social i de l’evolució d’aquest col·lectiu prou desconegut per a la majoria catalana que, en poc menys de 60 anys, ha desenvolupat una potent xarxa comercial a l’àrea metropolitana, sobretot al voltant de les Rambles de Barcelona, i a ciutats de costa turístiques com Salou o Lloret de Mar. Una xarxa que s’ha renovat i modernitzat segons la demanda del mercat, i que actualment, lluny dels primers basars de productes d’electrònica o records que van començar venent, se centra en el sector turístic i en el comerç arrelat al territori.
Qui són els sindhis i d’on provenen? La tradició comercial mil·lenària i la diàspora
El sindhi és un poble amb mil·lennis d’història originari de la regió del Sind, que des del 1947 forma part del Pakistan. Anteriorment, entre 1843 i 1947, aquest territori formava part de l’Índia Britànica amb una majoria social musulmana i un 10 % aproximadament de població hindú. El 1947, amb la independència de l’Índia i la partició del país, el Sind va passar a formar part del nou Estat pakistanès. Aquest canvi territorial va comportar l’esclat d’un conflicte interreligiós que va obligar bona part dels hinduistes a emigrar a l’Índia. Actualment hi ha sindhis musulmans i hindús i en total sumen uns 50 milions de persones, segons el portal Minority Rights. Els sindhis hindús representarien entre 6 i 7 milions del total de la població sindhi, segons fonts aproximades del col·lectiu, i viuen majoritàriament a l’Índia i, en segon lloc, al Pakistan i a països d’arreu del món arran de la diàspora. Els musulmans majoritàriament resideixen al Pakistan tot i que també han emigrat a diversos països. La majoria dels sindhis que resideixen a Catalunya són hinduistes que van arribar com a conseqüència de la diàspora i aquest reportatge se centra exclusivament en aquest col·lectiu.
Segons recull el professor Mark Anthony Falzon a la Revista CIDOB d’Afers Internacionals, la diàspora sindhi comença gairebé cent anys abans de 1947 i consta de tres onades. Per entendre la primera fase de la diàspora, cal contextualitzar que els hindús del Sind ja es dedicaven al comerç internacional i a la gestió de petites empreses molt abans del segle XX. l és que en aquesta regió hi desemboca el riu Indus, al voltant del qual es van desenvolupar algunes de les civilitzacions urbanes més antigues del planeta. Conseqüentment, va ser una zona de pas per on van transitar grecs i perses, viatgers i comerciants d’arreu, que van contribuir a fomentar el caràcter comerciant d’aquesta societat. Amb l’annexió britànica el 1843, un grup de comerciants de la ciutat de Hyderabad van marxar a la recerca d’oportunitats comercials a destinacions llunyanes com Panamà o Gibraltar. Aquests comerciants transnacionals, coneguts com a sindworkis, són els protagonistes de la primera onada de la diàspora sindhi.
La segona migració es produeix a partir del 1947 amb la partició de l’Índia. El Sind, llavors, es converteix en territori del Pakistan però la població hindú no hi és acceptada i comença una persecució religiosa violenta que l’obliga a fugir. Gran part d’aquells sindhis que es van establir a l’Índia com a refugiats, sobretot a Mumbai i a Ponna, són els que van formar part de la tercera onada migratòria a partir de la dècada dels 50 i, sobretot, a partir dels anys 70. Milions de persones van sortir del subcontinent a la cerca de noves oportunitats i es van dirigir a països industrialitzats d’Occident i a Austràlia, on van continuar teixint la xarxa comercial transnacional. Un dels destins va ser Catalunya.
“Tradicionalment, els sindhis es divideixen en tres grups: els amil (grup educat i professional), els bhaibhand (els homes de negocis) i els bairari (grup que vivia als afores i es dedicava a professions de tot tipus)”. La Sneha recorda la divisió segons la jati (casta) que era habitual entre els sindhis abans de 1947. Amb la partició, però, i la posterior onada migratòria, “es construeix una identitat sindhi única i unitària (hindú)” que “és cosmopolita”, escriu Falzon. Una identitat sobre la qual es construeix la xarxa transnacional comercial basada en unes relacions personals fortes i ben cohesionades.
Emprenedors, treballadors, comunitaris: el col·lectiu sindhi a Catalunya
El Jaideep, advocat sindhi de 48 anys i fill de la primera generació de sindhis que va venir a viure a Catalunya, explica: “Som una comunitat emprenedora, treballadora i pacífica, no vam lluitar quan es va produir l’esmentada partició. Després de perdre-ho completament tot, quan vam haver de deixar la nostra terra i trobar-nos com a apàtrides o immigrants a la nostra nació, vam poder remuntar amb el nostre esforç i aconseguir l’èxit. I som un societat respectuosa amb totes les altres creences, de fet ens sentim còmodes en una església i en un gurdwara”, el temple de la religió sikh.
La Deepti, economista i formadora intercultural per a grans empreses, va néixer el 1965 a Jaipur i viu des del 1991 a Barcelona. Ella també posa en valor la facilitat que tenen per als negocis i per a adaptar-se fàcilment a qualsevol lloc. “Som discrets, no generem conflictes, som molt treballadors i estem molt preparats, sobretot la generació més jove”, afegeix.
“Som una comunitat propera i integrada, la qual cosa facilita aquesta bona connexió i identitat de comunitat. Una vegada ens coneixem entre dos sindhis, mantenim el contacte i ens fem amics i, a partir d’aquesta amistat, generem noves amistats. La meva família, per exemple, té amistats que han traspassat tres generacions. Està clar que Internet ajuda a mantenir el contacte, però les trobades culturals, les celebracions i les bodes hi ajuden encara més”, explica la Sneha com a membre jove del col·lectiu.
La Sneha, protagonista d'aquest reportatge, amb la seva família. Els seus avis són dels primers sindhis que van arribar a Barcelona. / Imatge: Sneha NathurmalEls sindhis coneixen molt bé el seu col·lectiu i tenen clars els valors que els defineixen. Se senten orgullosos de formar part d’una cultura mil·lenària i no obliden la “terra mare”, el territori d’on provenen i del qual van haver de fugir tot i que molts sindhis d’avui ja no hi van viure mai ni hi mantenen cap vincle. “Tot i que molts de nosaltres no ens trobem a la nostra ‘terra mare’, el sentiment de pertinença a aquesta comunitat es manté molt fort”, assegura la Sneha. El Vignesh destaca que “la comunitat inculca un gran respecte per la pròpia comunitat, sense aïllar-se de les cultures autòctones del lloc on s’està vivint”. En aquest sentit, totes les persones entrevistades afirmen que el col·lectiu s’ha integrat bé a la cultura catalana.
L’evolució: noves professions més enllà del comerç
A Catalunya, actualment i segons càlculs del col·lectiu mateix, hi ha unes 150 famílies sindhis que sumen al voltant d’unes 1.000 persones. La Deepti explica que van ser dels primers de tot el subcontinent indi que van arribar a terres catalanes. Els primers van obrir comerços com basars, botigues d’electrònica i de records, tèxtils, botigues de telefonia mòbil, entre d’altres. Molts d’aquells negocis de la primera generació ja han passat la segona i la tercera generació. “Ara molts joves estan molt ben preparats acadèmicament i opten per entrar al món de les multinacionals com a executius”, afegeix.
Fa 20 anys, com explica el Jaideep, els nois sindhis no estudiaven i no era per falta de recursos econòmics sinó que estaven educats per continuar al capdavant de les empreses familiars. Ell, fill de família comerciant, va ser el primer del col·lectiu que va optar per estudiar dret i dedicar-se a una professió liberal. Encara avui recorda l’esforç que va suposar convèncer la família de la seva decisió. Actualment ja són força els joves sindhis que treballen en altres àmbits més enllà del comerç. “Els últims anys ha crescut la comunitat i, poc a poc, hi ha més joves que no estan seguint els passos dels seus pares al negoci familiar i s’estan formant com a professionals, com és el meu cas”, diu la Sneha. El Vignesh detalla: “Les noves generacions, o bé volen continuar per la via del comerç i l’empresa familiar però amb un enfocament més modern, o bé opten per tot el contrari i aposten per carreres com química, medicina, lletres com he fet jo, entre d’altres”.
El Jaideep, com a vicepresident de l’Associació Índia de Barcelona, analitza l’evolució del col·lectiu a Catalunya i assegura que hi ha “un canvi de tendències en plural”. En aquest sentit, afegeix que “cada vegada són més habituals els casaments mixtos”. “La justificació d’aquests canvis radica en el fet que cada vegada ens relacionem més amb la gent catalana, som la segona i tercera generació a Catalunya. Aquests canvis són positius perquè demostren que ens estem obrint cada vegada més i que no som una comunitat amb una mirada estreta”, conclou.
El dia a dia d’un sindhi a Catalunya és molt semblant al de qualsevol altra persona que viu aquí, assegura la Deepti. Ella destaca la integració del col·lectiu en tots els àmbits socials i no troba diferències significatives entre el rol dels homes i dones sindhis. La Sneha afegeix: “Crec que la vida dels sindhis a Catalunya es com la de qualsevol altre: un misteri que no ha de ser resolt, però ha de ser viscut. Cadascú té els seus valors, tradicions i cultura, però tots vivim, i hem de viure aquesta vida amb passió i respecte”.
Segons el Jaideep, les dones sindhis catalanes actualment es troben en “plenes condicions d’igualtat” vers els homes del col·lectiu. “Disposen de total llibertat i estan plenament integrades a la societat catalana”, assegura. Afirma que els sindhis són “molt més moderns” en comparació amb altres col·lectius indis. També estableix, però, diferències significatives entre les dones de la primera generació que va arribar i les dones més joves. “Les primeres sindhis que van arribar se socialitzaven molt més entre si i feien pinya per mantenir la cultura i les tradicions pròpies. Ara això ha canviat completament. Les dones sindhis fan amics i amigues des de petits a escoles d’aquí, a la universitat, al lloc de treball”. En aquest sentit, el Jaideep destaca que al comitè executiu de l’Associació Índia de Barcelona hi ha més dones que homes tot i que la xifra està força igualada. “Les dones del comitè són molt més proactives que els homes que en formen part”, afirma.
El Vignesh també conclou que els rols de gènere estan més marcats a les generacions més grans del col·lectiu però les generacions més joves no n’estan al marge com passa en qualsevol altra comunitat. “La desigualtat que viu una dona sindhi catalana pel fet de ser dona és la mateixa que viu una altra jove de Catalunya amb les mateixes condicions vitals”. No obstant això, hi ha casos i casos i “per sort, cada vegada hi ha més llibertat personal d’elecció”, assegura. La Sneha afirma que està d’acord amb els punts de vista expressats pel Jaideep i el Vignesh.
La xarxa indispensable a Catalunya
La xarxa és un element essencial per mantenir aquesta cultura dispersa arreu del món i per ajudar-se. Per aquest motiu els sindhis vetllen fermament per crear comunitat. En gran part ho assoleixen a través d’ensenyar i mantenir la llengua, les celebracions i rituals indis i sindhis, les amistats familiars i els casaments. També acostumen a portar els fills a les mateixes escoles per tal que es relacionin des de ben petits, sovint centres privats on predomina la formació en anglès.
Pel que fa a la llengua sindhi, es manté, generalment, en l’àmbit familiar i com a vehicle de comunicació amb la comunitat. El Vignesh, amb 23 anys, manté la llengua i la parla amb els pares, familiars i coneguts que té des de ben petit. Entén que els sindhis s’han hagut de reafirmar com a col·lectiu les darreres dècades i això explicaria perquè es dóna tanta importància a mantenir les tradicions i, entre elles, la llengua. La Sneha apunta, però, que la generació nascuda a Catalunya “dóna més importància al castellà, al català i a l’anglès que al sindhi, la qual cosa fa que l’idioma es vagi perdent”. El Jaideep afirma que el sindhi està desapareixent perquè cada vegada es fa servir més l’anglès, per exemple, entre els membres mateixos del col·lectiu.
Les celebracions i rituals també són un punt de trobada molt important i solen ser de caràcter religiós. “Moltes d’aquestes tradicions no formen part de la cultura sindhi en si, sinó que algunes d’aquestes festes són d’origen indi, hinduista. És molt comú i no només a Catalunya que, en ser una comunitat limitada, malgrat que una família cregui en una deïtat determinada, vagi almenys un cop a l’any a la gran celebració que es fa per una altra deïtat com a forma de respecte vers les diverses creences dins la comunitat”, explica el Vignesh. La Deepti detalla que segueix totes les festes índies i hinduistes com el Holi (o Festa dels Colors, que se celebra a la primavera) i el Diwali (Cap d’Any hindú) amb tota la comunitat índia però que no celebra res en particular només amb sindhis. I és que l’associació índia més antiga de Catalunya que promou actes culturals, religiosos, esportius i esdeveniments diversos per mantenir les tradicions i costums, l’Associació Índia de Barcelona, engloba també gujaratis i panjabis tot i que la majoria de membres són sindhis, segons relata el Jaideep.
Diverses dones sindhis de Catalunya amb els vestits tradicionals per celebrar el Diwali, el cap d'any hindú. / Imatge: Jaideep Nanwani“Si hagués de destacar una celebració, escolliria la Cheti Chand, el Cap d’Any hindú sindhi”, afirma la Sneha. Aquesta festa marca l'arribada del nou any, però a la comunitat sindhi també marca el naixement de la seva divinitat Jhulelal (també anomenada Uderolal) l’any 1007, després que la comunitat resés al déu hindú Varuna perquè els salvés de la persecució del governant musulmà Mirkhshah, que els havia sotmès a un règim de tirania. Jhulelal, segons la llegenda, es va convertir en un guerrer i ancià que va predicar que musulmans i hindús mereixien les mateixes llibertats religioses. “A les celebracions tradicionals sindhis també cantem cançons folklòriques, les laddas, i el menjar també és lleugerament diferent i més ric”.
Totes les persones entrevistades coincideixen que en general es mantenen els costums i els espais de trobada al voltant de celebracions que fomenten la comunitat però també és cert que en aquest àmbit també s’estan produint canvis importants i els joves en parlen: “Amb el pas de les diverses generacions els costums es filtren i només es traspassen part de les tradicions i rituals, aquelles que són fàcils de seguir avui dia. Les tradicions, rituals i costums que celebraven els nostres avis no són tan factibles a la nostra generació per qüestions de temps, pels preparatius que requereixen i per les creences”, afirma la Sneha. El Vignesh ho descriu així: “Jo no mantinc gaire els costums més enllà del que faig com a bon fill, tot i que vull mantenir la llengua i la cultura”. En aquest sentit, ell mateix explica que hi ha casos i casos entre el jovent: “Hi ha qui se’n deslliga totalment, qui se’n deslliga però manté vincles, qui manté vincles molt forts però abandona la part més lligada a les tradicions i la cultura. Però en general hi ha molta relació, afinitat i empatia entre els joves sindhis”.
I és que per més relaxament que hi pugui haver a l’hora de seguir el calendari festiu, hi ha molts altres factors que es mantenen i que continuen unint la comunitat. “La comunicació entre els sindhis funciona millor que Internet”, afirma el Jaideep, i el Vignesh afegeix: “A Catalunya, aquesta xarxa es manté en els àmbits dels negocis, social i de trobada. Ens agrada molt la vida social”. També hi juguen un paper important les amistats familiars. Els pares són amics i els fills també continuen la relació perquè se solen conèixer des de petits, estudien junts, fan moltes activitats en família, entre d’altres, segons la Deepti. En aquest sentit, tots destaquen que els casaments són un gran espai de trobada amb els familiars i coneguts que tenen arreu del món.
La xarxa transnacional: comerç i matrimonis
Més enllà de la xarxa pròpia dels sindhis catalans, la comunitat internacional manté un grau elevat de cohesió que han assolit a través de dos factors principals: l’activitat comercial i els negocis, d’una banda, i les pràctiques matrimonials i les relacions amb familiars d’arreu del món, de l’altra.
Pel que fa al comerç, el caràcter cosmopolita i l’elevada capacitat d’adaptar-se d’aquest col·lectiu els ha permès obrir negocis arreu i adaptar-los segons la demanda del mercat. Per entendre aquesta capacitat comercial actual, però, també cal tenir en compte que, des dels primers sindworkis que van emigrar per obrir nous mercats a Occident fins avui, s’ha teixit una xarxa transnacional cohesionada que ha facilitat la mobilitat i l’ampliació del comerç sindhi arreu. Aquesta xarxa, segons explica el Jaideep, és la que va permetre que els primers que van arribar a Catalunya poguessin vendre calculadores i petits aparells electrònics a bon preu que importaven d’altres comerciants sindhis de la Gran Bretanya i d’Àsia.
El Jaideep, un dels protagonistes del reportatge, amb un dels seus fills compartint una de les seves principals aficions: pilotar avions. / Imatge: Jaideep NanwaniLa confiança, coneixença i connexió entre el col·lectiu també són factors imprescindibles. Al llarg d’aquestes dècades de diàspora, sobretot des de 1947, els comerciants que havien obert negocis a Occident van prioritzar contractar membres que volien marxar de l’Índia per treballar. Així s’explica, per exemple, el creixement del col·lectiu a Catalunya. Sindhis que emigraven i aprenien dels comerciants amb experiència, i després emprenien els seus propis negocis, moltes vegades generant nova competència.
Segons el professor Falzon, les empreses sindhis també han evolucionat en aquest sentit i actualment contracten el personal tenint en compte les seves qualificacions i historial. No obstant això, els recursos transnacionals de base comunitària que els aporta la xarxa continuen essent essencials per al desenvolupament d’aquest comerç: els ofereix una àmplia xarxa de llaços comercials per obtenir mercaderies rendibles i poder exportar a destinacions on coneixen de primera mà quina demanda hi ha i on tenen contactes fiables. Això no vol dir, però, que entre sindhis no es competeixi i que no s’aprofiti qualsevol oportunitat bona per fer millor negoci que un altre membre del col·lectiu.
D’altra banda, mantenir les relacions amb familiars que viuen arreu del món també manté la comunitat i la xarxa transnacional. En aquest àmbit, els matrimonis convinguts entre sindhis prenen protagonisme. “Abans que Tinder ja existia la xarxa de relació entre sindhis. Sempre hi ha qui truca a familiars llunyans per convenir un matrimoni però actualment també hi ha molts casos en què els joves es deslliguen d’aquesta tradició. El fet de mantenir o no aquesta tradició depèn de l’entorn familiar i cultural de cada individu així com de les decisions individuals”, explica el Vignesh. Les celebracions per contraure matrimoni, al seu torn, també solen ser grans festes molt concorregudes que s’aprofiten com a gran espai de retrobada i de mantenir vincles o fer-ne de nous. “La inèrcia de voler fer una gran casament continua present en moltes famílies pel fet, inconscient, de demostrar poder i riquesa, com passa a les famílies burgeses d’arreu del món. I en el cas de les bodes índies, que en si ja són molt grans, els sindhis no són menys”. Però també hi ha canvis en aquest terreny i hi ha grans famílies que estan optant per models de celebració més senzills. “Crec que hi ha una evolució per com avança la societat, però en general es continua amb la idea de convidar la família d’arreu i de reunir molta gent”.
Un futur sense fronteres
El col·lectiu sindhi evoluciona sense oblidar la terra d’on provenen. Cap de les persones entrevistades hi manté cap vincle però destaquen que la comunitat ha traspassat les fronteres físiques i se senten molt a prop de la resta de sindhis del món arran de la identitat col·lectiva que no es deixa de teixir gràcies a la gran xarxa transnacional que han creat i que continua evolucionant.
(L'elaboració d'aquest reportatge ha comptat amb el suport de la direcció general d'Acció Cívica i Comunitària del departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i de la direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l'Ajuntament de Barcelona.)