Dossier

Dones i construcció de la pau, una assignatura pendent: l’exemple del procés a Myanmar

Les dones juguen un paper fonamental en la resolució de conflictes i la construcció de la pau, però sovint la seva contribució, si és que s’arriba a produir, queda en un segon pla

Membres de grups ètnics armats es reuneixen amb representants governamentals en converses d'alto el foc al Myanmar Peace Center, Yangon, 2014.
Membres de grups ètnics armats es reuneixen amb representants governamentals en converses d'alto el foc al Myanmar Peace Center, Yangon, 2014. Autor/a: RFA
La infrarrepresentació de les dones en la majoria dels àmbits de la vida és un fet provat. Les diferències en els salaris amb els seus homònims mascles, els sostres de cristall, la discriminació i l’abús de poder al qual s’han vist sotmeses històricament i també en els temps que corren no és una novetat, sinó una realitat que colpeja dia a dia per recordar que encara es viu en una societat que discrimina a la meitat de la població.

En aquest context de desigualtat generalitzada, les dones sovint han quedat excloses en els processos de decisió i sovint han quedat marginades de les consideracions polítiques. És el cas dels diferents processos de pau que s’han donat al món, en els quals la participació de les dones ha estat mínima.

Les dones juguen un paper fonamental i irrenunciable en la prevenció i resolució de conflictes, incloses les negociacions de pau, la consolidació de la pau, el manteniment de la pau, la resposta humanitària i la reconstrucció després del conflicte

Elles no només queden excloses de les converses de pau, sinó que a més, han d’enfrontar-se a la invisibilització i la marginació a què les sotmeten els mitjans de comunicació, tant nacionals com internacionals. A ulls de la premsa i per consegüent, a ulls de l’opinió pública i la ciutadania, les dones negociadores solen ser invisibles. No existeixen. Només cal mirar fotos que il·lustren les notícies de les converses de pau més recents en diferents països per adonar-se de qui pren les decisions. I a qui mostren els mitjans.

Aquest reportatge vol deixar constància de com els mitjans de comunicació nacionals i internacionals invisibilitzen les dones que participen de les decisions polítiques en la resolució de conflictes i, per fer-ho, posa èmfasi en la importància que tenen les dones en l’assoliment i consolidació de processos de pau. Concretament, analitzant quin és el paper de les dones en el procés de pau que s’està portant a terme en aquests moments a Myanmar, l’antiga Birmània.

Algunes dades

Segons l’organització Conciliation Resources, amb dades extretes de Nacions Unides, des de l’agost del 2008 fins al març del 2012, les dones només van signar dos dels 61 acords de pau que hi va haver. Del 1990 fins al 2010, en només 92 dels 585 acords de pau es va fer referència als drets de les dones i dels 31 acords de pau més importants que es van signar entre 1991 i 2011, només el 3% de les dones va exercir com a caps de les negociacions; de fet, només el 9% d’aquestes negociadores van ser dones.

Recentment el think thank Council on Foreign Relations (CFR), juntament amb la Universitat d’Edimburg, va analitzar 1.187 acords de pau recents, des del 1990 fins al 2017 i va constatar que només el 19% d’aquests acords feien referència a les dones, mentre que el 81% ni les mencionava. Del 19% d’acords que sí que feien referència a les dones, només el 5% tenien un apartat concret per tractar la qüestió de la violència de gènere en conflicte, una realitat recorrent en els contextos de conflicte armat i guerra.


Font: Universitat d’Edimburg i Council on Foreign Relations (CFR)

En aquests 1.187 acords de pau analitzats pel CFR i la Universitat d’Edimburg, només s’hi troba un 2% de dones mediadores, un 5% de dones testimoni i signadores de l’acord i un 8% de dones negociadores. En aquest gràfic es veu de manera clara com les dones conformen una minoria en les negociacions per la resolució de conflictes.

Font: UN Women i Council on Foreign Relations (CFR)

La necessitat de la creació de processos de pau inclusius i la demanda d’una participació significativa de les dones en aquests processos no només respon a un tema de justícia social, sinó que està recolzada per estudis i experiències que demostren que quan les dones formen part activa d’un procés de pau, les fites s’aconsegueixen més ràpid i la pau queda millor consolidada.

Alguns exemples

En la resolució del conflicte a Irlanda del Nord, la Northern Ireland Women Coalition va ser una de les organitzacions directament implicada en les negociacions de pau i en la signatura de l’Acord de Belfast (1998), també conegut com a Acord de Divendres Sant. En aquest cas, i gràcies a la participació activa de les dones, es va demostrar de la importància de la societat civil (que per descomptat inclou dones i homes) en els processos de conciliació política i de transformació.

A Colòmbia, per exemple, quan es van començar a donar les primeres converses de pau per resoldre el conflicte armat entre les FARC i el govern colombià, les dones van posar en marxa un lobby per pressionar ambdues bandes i així garantir la creació d’una subcomissió de gènere que vetllés pels drets de les dones combatents.

El paper de les dones com a negociadores i mediadores en situació de conflicte és destacable, ja que elles solen tenir un gran grau d’influència sobre grups armats i els líders de la societat civil, habitualment encarnats en figures masculines. Les dones es perfilen com a elements fonamentals i indispensables en la reconstrucció de la pau i són les promotores i garants principals dels drets humans de les comunitats. Peces clau en el procés d’empoderament d’altres dones, són les úniques que realment poden alçar la veu per donar testimoni de les diverses violències exercides contra elles durant els conflictes.

De fet, “una pau duradora sol ser més probable en països amb més igualtat de gènere on es permeti la participació política de les dones” (Gizelis 2009) i fins a la data, s’ha comprovat que la participació de les dones en els processos de pau permet arribar de manera més eficaç a un acord de facto i la seva implementació resulta més reeixida (O’Reilly et al. 2015).

A més de tractar-se d’un tema de justícia social, està comprovat que sovint les dones són considerades actores imparcials d’un conflicte en les quals es pot confiar i són elles les úniques que poden donar un testimoni veraç i real de les violències comeses contra elles en les situacions de conflicte, és a dir: violacions massives perpetrades per l’exèrcit i els grups armats, segrestos, situacions d’esclavatge, abús verbal i sexual i maltractaments.

Myanmar, un país en conflicte

El conflicte armat a Myanmar entre les diferents faccions armades de diferents ètnies i l’exèrcit birmà ha inclòs, des de l’any 1962 —després de l’assassinat del general Aung Sang, arquitecte de la independència del país—, violacions, tortures, segrestos, desplaçaments forçats, assassinats, confiscació de terres, esclavatge, detencions arbitràries i ús de nens soldats, entre altres. El conflicte ètnic als estats de Kachin, Shan, Karen o Arakan, aquest últim qualificat per les Nacions Unides de genocidi, ha comportat una situació de guerra permanent a la qual ara s’intenta posar fi. Cal no oblidar que Myanmar és llar d’almenys 135 ètnies diferents (reconegudes pel govern).

Les dones birmanes han estat objecte d’abús sistemàtic en els nombrosos conflictes armats del país. “La violència sexual exercida pel Tatmadaw [forces armades birmanes] i, fins a cert punt, els grups armats ètnics, ha estat freqüent. Els abusos persistents contra civils, inclosa la violència sexual, s’han vist facilitats per la manca de responsabilitat per aquests delictes. Grups de drets humans locals i internacionals han denunciat casos nombrosos de presumptes violacions sexuals que els militars s’han negat a investigar seriosament”, es destaca en un informe de Human Rights Watch d’agost de 2016.

A partir de 2013, el govern del llavors president, Thein Sein, va emprendre negociacions per arribar a un acord de cessació del foc a escala estatal. Després d’anys de negociacions, l’octubre de 2015, 8 de les 16 organitzacions armades ètniques reconegudes pel govern van signar un acord d’alto el foc.

Des de les eleccions democràtiques de novembre de 2015, el gabinet de govern encapçalat per Aung San Suu Kyi ha posat en marxa una sèrie de trobades amb diferents grups ètnics per intentar arribar a un consens en el camí que s’ha de prendre per a la construcció de la pau. De fet, l’abril de 2016, la líder birmana va anunciar un procés de pau renovat anomenat Panglong 21st Century, una referència a l’Acord de Panglong signat per alguns grups ètnics de Birmània i el pare de Suu Kyi, Aung San, el 1947. La importància del bon funcionament d’aquestes trobades és cabdal per aconseguir una reconciliació ètnica de facto que pugui portar la pau al país, però el fet és que grups ètnics com el wa o el kachin encara miren de reüll el govern i, sobretot, l’exèrcit.

Durant els anys de la dictadura militar, les dones han tingut un paper destacat en la lluita per la democràcia, però també com a integrants de les diferents guerrilles ètniques així com les seves organitzacions polítiques. És el cas de les dones kachins, per exemple, que d’ençà que es va iniciar el conflicte amb el Tatmadaw, han tingut una presència destacada a les files del Kachin Independence Army (KIA) i de la Kachin Independence Organization (KIO).

En un dels capítols de War and Peace in the borderlands of Myanmar, the Kachin Ceasefire 1994-2011, Nhkum Bu Lu, entrevistada per Hkanhpa Tu Sadan, explica com a les dones de la seva generació, fins fa molt poc, no se’ls va deixar articular la seva visió de la guerra de Kachin (la més llarga del món) públicament. En paraules de Mandy Sadan, editora del llibre, “aquesta generació de dones va jugar un paper decisiu en el desenvolupament de l’enteniment del conflicte kachin i en l’alto al foc que el va seguir” —un alto al foc, no obstant això, que es va finalitzar el 2011.

“Un dels esdeveniments més importants va ser quan la meva germana gran va decidir unir-se al KIA el 1972, quan jo encara era una adolescent. Va decidir formar part del grup armat per voluntat pròpia. Molta gent jove kachin va decidir unir-se al KIA en aquella època perquè les forces armades birmanes estaven portant a terme ofensives terribles ja no només contra el KIA sinó contra la població civil, a conseqüència de la Four Cuts Policy”, una política de retallades en quatre direccions: aliments, fons, intel·ligència i reclutament, posada en marxa pel govern del general Ne Win als anys 60 amb l’objectiu d’aïllar la insurgència de les seves famílies i les seves comunitats locals.

No obstant això, malgrat haver estat durant anys al davant de la lluita política, i d’haver lluitat i representat grups armats, encara no es considera les dones unes interlocutores vàlides.

En aquest context, la participació de les dones en les converses de pau es presenta com a irrenunciable, però la realitat és que fins ara, el paper de la dona no ha estat a dins de les sales de reunió, sinó que ha quedat relegat a un segon pla i se les ha tractat com a actores de segona. La presència limitada de les dones en el si de la política birmana i el seu paper marginal en les converses per aconseguir un acord de pau fan pensar que un procés que discrimini les dones i les deixi de banda no podrà consolidar-se.

El paper de les dones en el procés de pau a Myanmar

“Les dones representen gairebé la meitat de la població a Birmània, però han estat sensiblement absents durant gairebé quatre anys de negociacions de pau per posar fi als conflictes armats del país. Més enllà de si el nombre de negociadores és alt o baix, grups de dones birmanes declaren haver estat tractades amb menyspreu per pressionar per la inclusió dels drets de les dones en els punts a tractar”. Amb aquesta frase comença l’informe de HRW mencionat anteriorment.

Els nombres parlen per si sols: durant la primera ronda de sessions de les converses de pau, l’agost del 2016, les dones només van estar representades en un 13% dels 700 delegats que van assistir. En la segona sessió, el maig del 2017, va haver-hi un 17% de dones, lluny de la paritat esperada.

Les dones han tingut poca o cap participació en aquestes converses de pau, i en la majoria dels comitès del procés de pau dels grups armats ètnics i governamentals, les dones han quedat excloses.



“En un sol cas, la participació de les dones es va acostar a ser significativa: en el complex conjunt de negociacions que van conduir a l’Acord Nacional d’Alto el Foc, hi havia 2 dones en la delegació superior de 14 membres, a l’òrgan de negociació de les organitzacions armades ètniques. Això va incloure a Naw Zipporah Sein, designada negociadora en cap, i Saw Mra Raza Lin”, assegura l’informe de Human Rights Watch.

Elles parlen

El 2016, la Convenció sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra les Dones (CEDAW) va publicar un informe en el qual destacava l’absència d’un pla d’acció nacional a Myanmar per complir amb l’aplicació de la resolució 1.325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre les dones i va fer èmfasi en la infrarrepresentació de les dones en els diàlegs de pau al país. La resolució 1.325, adoptada l’any 2000, reconeix l’impacte desproporcionat i únic que tenen els conflictes armats en dones i nenes i recomana l’adopció d’una perspectiva de gènere en el procés de resolució de conflictes i construcció de la pau. Va ser la primera resolució de les Nacions Unides que va esmentar específicament les dones i estableix quatre eixos de treball: prevenció, participació, protecció de dones i nenes i perspectiva de gènere. No obstant això, i contràriament a les expectatives, les dades mostren que “el nombre de dones signants d’acords de pau no ha augmentat des que es va adoptar la Resolució 1.325” (J. Krause, W Krause, P. Bränfors).

Des de l’Alliance for Gender Inclusion in the Peace Process (AGIPP), una organització birmana de la societat civil que treballa per garantir els drets de les dones i per millorar els mecanismes d’inclusió, es critica que l’Acord Nacional d’Alto el Foc, o Nationwide Ceasefire Agreement, no inclogui mesures de gènere i que no es tingui en consideració la diferència de les experiències que una guerra suposa per a homes i per a dones. Des de l’associació es posa èmfasi en el fet que l’acord no inclogui referències als estàndards internacionals, que no s’adhereixi a les recomanacions de la CEDAW, que els mecanismes d’implantació excloguin les dones i que no hi hagi una definició exacta sobre el concepte de violència de gènere i inseguretat, entre d’altres.

Shunn Lei, fundadora de l’organització feminista Rainfall Organization i directora de la Rainfall Magazine, considera que “no n’hi ha prou amb la representació actual de les dones en el procés de pau. A més, les que hi participen vénen de famílies importants, la classe alta. Moltes d’elles han viscut i s’han educat a l’estranger i són unes privilegiades, amb la qual cosa no són representatives. El que realment necessitem per portar a terme un procés de pau és incloure la realitat de les veus i experiències d’aquelles dones que sempre queden al marge: dones que viuen en zones en conflicte o en camps de desplaçats interns o grups indígenes que viuen a les muntanyes i boscos del país”.

Per Shunn Lei, el procés de pau “només és un procés de l’elit i té com a objectiu mantenir l’statu quo de les classes altes del país [...] A més, cal tractar el tema del militarisme i la justícia de transició; si no, el procés de pau no arribarà enlloc”. No té confiança en el procés de pau tal com s’està duent a terme actualment, perquè “hi ha una manca de representació de les experiències que han viscut les dones al llarg de tots aquests anys de dictadura”.

Pan Hsu és una estudiant d’últim any de Relacions Internacionals a la Universitat de Mandalay, a Myanmar, i considera que “les dones haurien de participar activament en el procés de pau al país perquè els seus punts de vista i les seves opinions donen diferents alternatives d’aproximació a la resolució del conflicte”. Considera que el problema de la infrarrepresentació de les dones es dona més en l’àmbit estatal que no pas en el regional o local. “Hi ha dones que estan participant en el procés de pau, però en les seves demarcacions regionals i com a membres d’organitzacions de la societat civil. Però és responsabilitat de tots i totes que ho facin a escala nacional”.

Natàlia A. Peral, negociadora i experta internacional en processos de pau i resolució de conflictes, és exprofessora de Relacions Internacionals de la Universitat de Mandalay. Considera que les negociacions de pau són actes purament polítics, amb la qual cosa la solució passa per empoderar les dones perquè arribin a ocupar càrrecs polítics. En aquest sentit no es tractaria de fer llistes paritàries de dones negociadores en els processos de pau, sinó d’empoderar-les prèviament perquè assumissin rols polítics d’importància. “S’ha d’anar més enllà de les quotes i plantejar el tema en profunditat: s’ha de garantir que dones de tot tipus, i no només les elits, puguin accedir als rols polítics d’importància per prendre decisions en les negociacions. Les dones que negocien pertanyen a les elits, perquè els casos de dones corrents o de classe baixa que han assolit el poder són aïllats”.

Els mitjans, aliats del poder

La infrarrepresentació de les dones en les converses de pau no és un problema aïllat. La importància del seu rol en el procés de democratització del país continua mantenint-se invisibilitzada per la premsa local. Si bé el treball femení no és invisible, sí que queda invisibilitzat en els mitjans de comunicació. Malauradament, aquest no és un fet que només es produeixi a Myanmar, sinó que es tracta d’una tendència global que manté les narratives patriarcals històriques dominants. No només s’ha de fer participar les dones sinó que s’ha de donar valor i fer visibles les seves experiències en relació al treball.

La infrarrepresentació de les dones en les converses de pau no és un problema aïllat. La importància del seu rol en el procés de democratització continua mantenint-se invisibilitzada per la premsa local. Es tracta d’una tendència global que manté les narratives patriarcals històriques dominants

Noms com Soi Bu Nbrag (parlamentària del poble kachin, membre del Peacemaking Working Committee i negociadora de l’Acord Nacional d’Alto el Foc), Saw Mra Raza Linn (negociadora de l’Arakan Liberation Party i membre dels equips de negociació de l’alto el foc de diversos grups ètnics armats), Naw Zipporah Sein (vicepresidenta de la Karen National Union —que és un grup armat—, excap de l’Organització de Dones Kàrens i negociadora de la Delegació Principal de l’Acord Nacional d’Alto el Foc) o May Sabe Phyu (activista pels drets de les dones i la pau) es mantenen invisibles a ulls de la premsa local i per tant, invisibles a ulls de la ciutadania.

En aquest context de discriminació generalitzada, la premsa hauria de vetllar per una representació justa en els seus mitjans d’aquelles dones que participen dels processos de pau i demanar una igualtat real.

Pan Hsu va una mica més enllà i critica que els mitjans nacionals i internacionals només es facin eco de les converses de pau que s’estan portant a terme a Nay Pyi Taw, la capital administrativa del país (la capital històrica és Yangon): “Els mitjans també haurien d’explicar quins passos s’estan donant en l’àmbit regional en el camí de la construcció de la pau, perquè es allà on les dones tenen més incidència. A escala nacional hi ha menys dones, és cert, però igual d’important és visibilitzar el paper de les dones a més petita escala”.

Per Natalia A. Peral, els mitjans “formen part d’una cultura de gèneres que es limita a reproduir les veus de l’escena política amb més preponderància. En aquest sentit no són diferents d’altres organismes internacionals, ja que tots fan el mateix”, assegura.

És fàcil de constatar la invisibilització de les dones negociadores en els mitjans de comunicació birmans: només cal fixar-se en les fotos per saber que no només hi ha poques dones implicades en el procés de pau sinó que les poques que hi ha, sovint no ocupen la primeres planes ni les fotografies de portada.

Els missatges que es produeixen en els mitjans de comunicació no només informen, sinó que funcionen com a transmissors de valors i elements de socialització. Tal i com s’indica des de l’Observatori de Dones en els Mitjans de Comunicació, “més enllà de la seva funció d’informadors, els mitjans de comunicació són també constructors de la realitat i mediadors entre el món i les audiències en tant que creadors d’opinió. Així doncs, gaudeixen d’un poder reforçador dels models i valors preestablerts, tant de manera evident com subliminal”. No només la presència sinó també el tractament que es fa de les dones en els mitjans de comunicació, a Myanmar i a arreu del món, determina el valor social que es dóna a les dones.

Tractar la presència de les dones en els mitjans, no només a escala quantitativa sinó també qualitativa, és fonamental per determinar el grau de democràcia i justícia social que impera dins les redaccions.

En aquesta etapa d’intent democràtic, els mitjans lluiten per professionalitzar-se. La representació correcta de les dones negociadores del procés de pau també passarà per la representació correcta de les dones en les redaccions

Si bé els mitjans de comunicació juguen un rol fonamental en totes les societats, en aquelles que estan en procés de transformació prenen una rellevància més important. És el cas de Myanmar. Després d’anys de dictadura i per tant, de censura i repressió, els mitjans de comunicació lluiten per recuperar el temps perdut però els reptes són considerables, també en les qüestions de representació de gènere. “Tot i que les dones estan ben representades a les redaccions i formen més del 50% del personal, la presa de decisions en aquests entorns continua sent dels homes [...] Tot i que hi ha diverses dones pel que fa a la presa de decisions, només hi ha algunes publicacions que realment tenen dones prenent decisions crítiques a la sala de premsa [...] La majoria de dones ocupen posicions baixes i tenen una capacitat limitada per influenciar el context. Això explica la seva incapacitat per vèncer la representació estereotipada de les dones com a figures familiars i víctimes”, assegura l’informe Gender in the Myanmar Media Landscape de 2014-2015. L’informe incideix en el fet que “la representació de les dones en els mitjans de comunicació reforça els estereotips, fins i tot quan les dones estan a càrrec de la generació de continguts. El contingut sovint promou el concepte de dones com a figures familiars / amants de la casa o com a víctimes, i reforça així els rols i estereotips tradicionals de les dones, alhora que no captura els diversos rols que juguen i poden jugar a la societat”.

En aquesta nova etapa d’intent democràtic, els mitjans, debilitats per anys de dictadura i exili, lluiten per professionalitzar-se, en tots els sentits. La representació correcta de les dones negociadores del procés de pau a Myanmar també passarà per la representació correcta de les dones en les redaccions. Per a això, no només caldrà tenir en compte les quotes de paritat en aquests entorns, sinó que s’haurà de possibilitar l’entrada de les dones en els òrgans de presa de decisions dels mitjans.

BIBLIOGRAFIA

Alliance for Gender Inclusion in the Peace Process. https://www.agipp.org/

Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Resolució 1325 http://www.un.org/womenwatch/ods/S-RES-1325(2000)-S.pdf

Council on Foreign Relations (CFR). Women’s Participation in Peace Processes (desembre 2018): https://www.cfr.org/interactive/womens-participation-in-peace-processes

MacGregor, Fiona. "Why so few women in peace talks, demand Myanmar campaigners", a The Guardian. https://www.theguardian.com/global-development/2016/sep/20/why-so-few-women-in-peace-talks-demand-myanmar-campaigners

Fojo Media Institute, Linnaeus Univeresity. Gender in the Myanmar Media Landscape: https://www.mediasupport.org/wp-content/uploads/2015/03/FOJO_GENDER_FINAL.pdf

Human Rights Watch (HRW). A Gentleman’s Agreement:Women’s Participation in Burma’s Peace Negotiations and Political Transition  https://www.hrw.org/news/2016/08/25/gentlemans-agreement

Inclusive Peace and Transition Initiative: Women in peace and transition processes, Infographic series: women’s role in peace, constitution-making, and political reform processes, Making Women Count - Not Just Counting Women: Assessing Women’s Inclusion and Influence on Peace Negotiations, Making Women Count in Peace Processes, Reimagining Peacemaking: Women’s Roles in Peace Processes https://www.inclusivepeace.org/content/role-women-peace-and-transition-processes

Krause, Jana; Krause, Werner; Bränfors, Piia: Women’s Participation in Peace Negotiations and the Durability of Peace, International Interactions, 44:6, 985-1016, DOI: 10.1080/03050629.2018.1492386

Observatori de les Dones en els Mitjans de comunicació. Els sabers de les dones i els mitjans de comunicació, https://www.observatoridelesdones.org/wp/wp-content/uploads/2015/03/Elssabersdelesdones_INFORME_1_FASE.pdf

Real Instituto Elcano. Mujeres, Paz y Seguridad https://especiales.realinstitutoelcano.org/mujeres-paz-seguridad/

Taylor, Sarah (IPI Global Observatory). Five Frequently Asked Questions on the Inclusion of Women in Peace Processes https://theglobalobservatory.org/2018/08/five-questions-inclusion-women-peace-processes/


Aquest article forma part de la sèrie "Dones i representació mediàtica en contextos de conflicte", publicat amb el suport de: