Una Dècada Amaziga de lluites

Anys de mobilitzacions permeten al poble amazic avançar en el seu reconeixement al nord d’Àfrica tot i els reptes i obstacles a què s’enfronta

21.05.201911.15h

Protesta amaziga a Rabat, 2019, per l'alliberament dels presos del moviment rifeny. Autor/a: Javier Otazu / EFE

Els moviments amazics han estat protagonistes de mobilitzacions massives i d’avenços notables —autogovern de facto a Líbia, oficialització de la llengua a Algèria, organització de partits i entitats arreu...— des que el 2010 va esclatar una cascada de protestes populars en tots els estats del nord d’Àfrica contra els seus règims autoritaris. Coneguda mundialment com a Primavera Àrab, aquesta onada de canvis ha estat també una veritable Dècada Amaziga, o com es diu en aquesta llengua ⵎⵔⴰⵡ ⵏ ⵉⵙⴳⴳⵯⴰⵙⵏ ⵏ ⵉⵎⴰⵣⵉⵖⵏ / mraw n isggwasn imazighn: els esdeveniments a la Cabília, al Rif, al desert tuareg o a les muntanyes de Nafusa en són testimonis destacats.

En aquesta sèrie de reportatges fem un viatge als estats nord-africans, saharians i sahelians per copsar les trajectòries i l’estat actual de les lluites pels drets de les dones, pel dret a la terra, pel dret a la cultura i a la identitat d’un poble, l’amazic, que és un dels més nombrosos del món a no disposar d’un estat propi. Amb presència continuada al nord d’Àfrica des de fa mil·lennis —i cada cop més a la diàspora nord-americana i europea, incloent-hi els Països Catalans—, les polítiques de negació de drets i d’assimilació per part de les potències colonials primer i dels estats nord-africans després no han aconseguit pas esborrar-lo.