Entrevista
“El govern turc intenta evitar un apropament entre les forces opositores”
Burak Bilgehan Özpek
Acadèmic, autor de ‘The Peace Process between Turkey and the Kurds’
Aquestes acusacions no han afeblit la intenció de vot al partit, que es manté entorn de l’11% des de fa anys, però sí que ha fet minvar els membres entre les seves files. De les 65 alcaldies que governava l’HDP, 59 van ser intervingudes pel govern després de les eleccions locals de 2019 i ara estan sota el comandament de funcionaris vinculats a l’AKP. En els últims set anys, 16.000 afiliats al partit han estat detinguts i prop de 5.000 continuen a presó, segons dades del mateix partit. La cúpula de l’HDP roman empresonada des de novembre de 2016.
Les regions kurdes són les més colpejades per la crisi econòmica que travessa Turquia, amb un 20% de desocupació, respecte del 10% en altres parts del país. Des de fa anys les autoritats turques no permeten protestes al carrer ni declaracions de premsa, ni tan sols a la porta de sindicats o associacions.
Parlem d’aquestes qüestions amb Burak Bilgehan Özpek, acadèmic especialitzat en Relacions Internacionals de la Universitat Bilkent a Ankara. Ha centrat la seva carrera en la recerca sobre estats, conflicte, democratització, política exterior de Turquia i l’Orient Pròxim. El 2017 va publicar un llibre sobre el procés de pau fallit entre Ankara i la guerrilla kurda del PKK, The Peace Process between Turkey and the Kurds. Anatomy of a Failure. Des de fa anys segueix el procés democràtic kurd a Turquia i la situació política dels kurds a la regió.
Nationalia: Ens podeu descriure la situació actual del moviment polític kurd a Turquia?
Burak Bilgehan Özpek: La gent està molt polititzada i és molt conscient del que ocorre, de la falta de llibertats. Hi ha una pressió nacionalista i militarista sobre la població. Per aquest motiu, actualment la majoria de kurds estan representats pel partit HDP i existeix una falta d’altres opcions polítiques per a ells.
N: Com ha afectat aquesta pressió institucional al partit?
B. B. Ö: Ha reforçat la divisió entre dues branques existents en l’HDP. D’una banda tenim uns membres que veuen el PKK com l’autoritat última, com per exemple la colíder del partit Pervin Buldan o l’excolíder Sezai Temelli. Perceben l’HDP com una extensió política del PKK. Crec que gairebé ho interpreten de la mateixa forma que el govern de l’AKP. D’altra banda, tenim Selahattin Demirtaş o İdris Baluken, que veuen l’HDP com un partit democràtic que representa els perdedors de l’actual sistema polític, econòmic i social. Volen crear un partit per a tot Turquia. Curiosament, l’ala moderada i més democràtica de l’HDP està a la presó. L’ala més pro-Öcalan, pro-PKK i pro-partit ètnic està en llibertat.
N: Com és la relació de l’HDP amb altres forces polítiques opositores?
B. B. Ö: El govern considera l’HDP una extensió del PKK i per tant, interpreta que tenir relació o dur a terme algun tipus d’activitat amb l’HDP és delictiu. El govern té una gran màquina mediàtica i és capaç de donar forma a la ment dels seus ciutadans, especialment els seus votants. Això impedeix als partits opositors de tenir un tracte pròxim o relacions amb l’HDP, per a no ser esquitxats amb aquestes mateixes acusacions. El govern turc intenta evitar un apropament entre les forces opositores: és capaç de prometre a Öcalan i al PKK algunes concessions amb la condició de mantenir l’HDP lluny de la resta de l’oposició. Ja ho vam veure en les eleccions locals de 2019, quan Öcalan i el seu germà van demanar als kurds que no votessin el candidat del CHP (partit opositor socialdemòcrata) a Istanbul.
N: L’AKP ha acusat anteriorment el CHP de col·laborar amb “terroristes” pel fet de tenir relació amb l’HDP. No obstant això, en plena campanya preelectoral aquest mes de novembre l’AKP va visitar les oficines de l’HDP i ha permès a l’exlíder de la formació, Selahattin Demirtaş, sortir de presó per a visitar el seu pare malalt. Com interpreteu aquesta doble vara de mesurar?
B. B. Ö: El govern usa la seva posició de poder en aquest cas. D’una banda pot culpar els partits opositors de cooperar amb el PKK si s’acosten a l’HDP. De l’altra, pot fer concessions a Öcalan per a mantenir l’HDP lluny de la resta de l’oposició. Per això aquesta visita al partit és molt important. Potser el govern podria iniciar un altre procés amb l’objectiu d’allunyar l’HDP de la resta de formacions.
N: Us referiu a un nou procés de pau, com el que va fracassar el 2015?
B. B. Ö: Sí, n’hem vist alguns indicis en declaracions de diputats de l’AKP d’origen kurd, en alguns columnistes progovernamentals que han publicat columnes i editorials aquest últim mes. Deien que l’HDP té una nova oportunitat, que haurien de ser racionals. Diuen que haurien de comportar-se d’acord amb les sensibilitats del nou procés polític. Fan referència al 2015, quan l’HDP no va secundar totalment les ambicions polítiques [del president turc Recep Tayyip] Erdoğan. Ara, els columnistes pro-AKP, els membres del partit i els seus diputats, volen que l’HDP jugui en el seu terreny amb les seves regles. Això significa respectar el sistema presidencialista, acceptar l’autoritat del president Erdoğan i després començar de nou un procés de pau.
N: El partit ultranacionalista MHP, aliat de l’AKP al Parlament, és una força feroçment contrària a l’HDP. Podria sortir perdent en aquest possible procés?
B. B. Ö: Crec que el principal perdedor seria Demirtaş, perquè ell sempre ha donat suport a un procés de democratització a Turquia. L’AKP no vol un moviment kurd liderat per Demirtaş, prefereix que estigui liderat per l’ala més radical del partit. La consideren més pragmàtica, amb més capacitat de negociació que Demirtaş.
N: No obstant això, l’HDP va anunciar fa un mes que formarà part d’una coalició opositora amb diversos partits d’esquerra, que en un eventual tancament del partit HDP per ordre judicial, anirien plegats a les eleccions igualment. Com podria l’HDP tractar amb aquesta coalició i al mateix temps, amb un procés amb el govern?
B. B. Ö: Estan ara en un procés de negociació. Com més prometin els partits opositors, més marge tindrà l’elit de l’HDP per a negociar amb el govern. Les promeses de l’oposició podrien ser una moneda de canvi per a l’HDP.
N: Com podria afectar aquesta trobada entre l’AKP i l’HDP el recent atac terrorista a Istanbul? Considerant que el govern assegura que va ser el PKK i al mateix temps afirma que l’HDP està vinculat al PKK.
B. B. Ö: És complicat. No en tinc ni idea. No tinc prou dades com per a avaluar-ho. Aquesta explosió va ocórrer just una setmana després de les converses [entre l’AKP i l’HDP]. Un podria dir que hi ha algú que intenta enfonsar el procés. No estic convençut de la història que ha explicat el ministeri de l’Interior. Però no en tinc prou dades, preferiria no parlar d’aquest assumpte.
N: El govern també va responsabilitzar el Partit de la Unió Democràtica (PYD) del nord de Síria d’estar darrere de l’atac a Istanbul. Com ha afectat la presència del PYD a Síria als kurds que viuen a Turquia?
B. B. Ö: La presència del PYD a Síria ha modelat les relacions de Turquia amb Rússia i els Estats Units, perquè el PYD és un aliat de Washington en la lluita contra Estat Islàmic. El suport estatunidenc als kurds a Síria és percebut a Turquia com un suport estatunidenc al PKK. Això provoca que Turquia pugui ser manipulada per Rússia.
N: Com la manipulen?
B. B. Ö: Els cercles prorussos veuen l’aliança entre els EUA i les YPG [Unitats de Protecció Popular, milícia kurda de Síria] com una oportunitat per a encendre el nacionalisme turc i convertir Turquia en un país antioccidental. La presència kurda al nord de Síria és percebuda com un risc per a la política exterior turca, especialment en les relacions amb els Estats Units i Europa. Rússia se n’aprofita i intenta incrementar la cooperació a Síria. Aquesta tensió exterior també modela les relacions de Turquia amb els kurds dins de les fronteres de Turquia.
N: Quina és la posició del moviment polític kurd en relació amb la guerra a Ucraïna?
B. B. Ö: El PKK ha mostrat la seva posició sobre la guerra a Ucraïna obertament. Un dels líders del PKK, Duran Kalkan, va fer costat obertament [al president rus Vladímir] Putin des de les muntanyes de Qandil al Kurdistan iraquià. D’una banda tenim les PYD que van rebre suport estatunidenc i per una altra el PKK fent costat obertament a Putin i criticant [al president ucraïnès Volodímir] Zelenski. D’altra banda, l’HDP no s’ha pronunciat, tampoc contra Putin.
N: Una de les conseqüències de la guerra a Ucraïna ha estat la sol·licitud de Suècia d’entrar a l’OTAN. El govern turc s’hi ha oposat i reclama l’extradició de polítics kurds als quals considera terroristes. Creieu que aquesta pressió d’Ankara podria afectar els kurds a Turquia?
B. B. Ö: No, no crec que aquest procés els afecti de cap manera.
Amb el suport de:
