Sembla que la independència de Kosovo finalment és imminent. Quina és la seva opinió respecte al que passa avui al país balcànic?

És un cas particular. La independència no es pot evitar, passarà aviat. Però sabem també que Rússia i Sèrbia faran un pacte per a obstaculitzar-ho. Però és tot tan llarg, tan complex... Kosovo hauria hagut de començar molt abans amb tot això.

Amb el dret internacional, és important allò que hi ha sobre paper, però a l'hora de la veritat el que compta és la força, el poder, i el suport dels poderosos i els que hi tenen interessos. Però el cas de Kosovo és molt important, perquè després d'aquest se'n desencadenaran d'altres, com per exemple l'Alt Karabakh. Ocasionalment també pot donar més ànims als bascos.

L'Alt Karabakh. És un cas diferent dels altres?

No, perquè és molt tranquil, no hi ha guerra. Realment viu com un estat que funciona normalment, amb un estatut. Però també és tranquil perquè allà cap país hi fomenta res, ni tan sols ningú l'ha reconegut. Està tranquil, però sempre latent.

A Catalunya hi ha hagut un cert debat públic sobre si en el referèndum d'independència n'hi ha prou que el vot afirmatiu sumi el 51% per poder proclamar-la o bé cal una majoria qualificada. Què en pensa?

Bé, matemàticament és suficient amb el 51%, però jo no considero que això sigui una bona sortida, perquè després compta la força, el suport, i si un poble està dividit, meitat i meitat, no serveix. Sobretot es tracta de poder funcionar com a país, i sobretot fer-ho amb democràcia, amb justícia, amb pau.

Un altre conflicte que s'allarga en el temps és el del Sàhara Occidental. Hi ha alguna solució?

El que és atípic en aquest cas és que la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) està reconeguda per la Unió Africana. En aquest sentit, té categoria d'estat. Al mateix temps, a les NU hi ha d'anar sota el paraigua de les ONG. Va a dues velocitats: el fet de ser un estat a l'Àfrica no li dóna cap força. A més, els altres estats no pressionen per trobar una solució, una mica com passa a Palestina.

També veig que els sahrauís, segurament perquè tot plegat ja ha durat molt, no tenen unes representacions eficaces. Això ho constato a Ginebra: no és suficient de tenir una representació allà, o a Brussel·les. S'han acostumat una mica a aquest estat d'existència, perquè no hi ha guerra oberta. De fet, s'hi han acostumant els dos costats.

Jo sempre vaig pensar que, dels pobles que nosaltres havíem acompanyat, després d'Eritrea, el Sàhara seria el primer poble a solucionar els seus problemes. Però avui ja no.

El cas d'Eritrea exemplifica com la independència no sempre és suficient per resoldre tots els problemes. L'evolució d'Eritrea no ha estat tan satisfactòria com hauríem pogut esperar.

Jo conec la situació d'Eritrea, i amb molt de plaer he acompanyat la seva lluita per la independència. Lamentablement, avui la situació és molt greu, arriben refugiats polítics eritreus exiliats a Suïssa. Sé que la situació és dramàtica. No hi ha Constitució ni eleccions, i així és impossible. I llavors et preguntes: per a què han servit 30 anys de guerra? Per a quedar-se pitjor, anar enrere?

Ha de canviar. Etiòpia, per exemple, va fer un canvi. Encara que la situació no sigui la millor, almenys hi ha Constitució, hi ha partits.

La situació d'Eritrea realment em dol molt; buf!, és com un malson.

Bé, ja acabem, hem tocat temes molt interessants...

...i n'hi ha molts d'altres, com per exemple el cas del Tibet. Però a la Xina és molt complicat. Si dic la veritat, no voldria veure la Xina feta trossets com la Unió Soviètica, perquè això cauria sobre nosaltres, sobre la resta del món. Hi ha tantes i tantes minories a la Xina! És molt interessant, hi ha una riquesa importantíssima de diversitats culturals, ètniques, cal veure-ho així.

I la Xina, d'aquí pocs anys, serà la primera potència mundial: econòmica, política, qui sap si militar. I segur que ho serà al cost que sigui, repressió o el que calgui. I no seran pas millor que els Estats Units! I així anem, de l'un a l'altre...

Verena Graf és secretària general de la Lliga Internacional per a la Defensa i l'Alliberament dels Pobles, una ONG amb seu a Ginebra (Suïssa), que gaudeix de representació permanent a les NU.