La proposta de reorganització del mapa territorial de la República Francesa per part del president François Hollande ha aixecat crítiques arreu. Un dels territoris afectats és la Catalunya del Nord, que, d'acord amb els plans d'Hollande, quedarà inclosa dins d'una macroregió occitana amb centre a Tolosa de Llenguadoc. En parlem amb Brice Lafontaine, president d'Unitat Catalana i tinent d'alcalde a Perpinyà per a la cooperació transfronterera i la catalanitat:

-La proposta del president Hollande deixa la Catalunya del Nord dins d'una nova macroregió formada per les actuals regions del Migdia-Pirineus i pel Llenguadoc-Rosselló. Què n'opina Unitat Catalana?

-Per a nosaltres és molt negatiu. Des de fa 30 anys, dins de la regió del Llenguadoc-Rosselló, estem patint el menyspreu de Montpeller, i ara segurament serà igual amb Tolosa, tot i que tenim més vincles de costum amb Tolosa que no pas amb Montpeller. En termes d'identitat i de desenvolupament econòmic, no hi tenim res a guanyar amb aquesta macroregió. És una centralització que ni la dreta més jacobina havia gosat fer.

-En canvi, l'alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, no veu pas malament la unió del Migdia-Pirineus i del Llenguadoc-Rosselló.

-No, però per a ell no és suficient. Ell voldria una macroregió amb Barcelona inclosa, i amb Perpinyà al centre. Seria, de fet, una regió europea. Però a mi em sembla impossible amb una Catalunya del Sud independent. La idea de Pujol potser té una lectura molt francesa, perquè continua veient Barcelona com a capital d'una regió, i no pas com la capital d'un estat. Però treballem molt perquè es vegi aquesta diferència.

-Hollande diu que el seu mapa és una proposta, i que cal sotmetre'l a debat parlamentari. N'espereu res, del tràmit a l'Assemblea Nacional francesa?

-Pel que ens agradaria a nosaltres, no. El govern francès i els mitjans de comunicació francesos han estat fent molta pressió perquè la gent vulgui macroregions. Fins fa dos o tres anys, gairebé tothom hi estava en contra. I en canvi, ara, entre el 55% i el 60% dels francesos hi estan a favor. És una reforma de dretes que duu a terme l'esquerra. El context és important: les esquerres que estan al poder a les regions no s'hi oposaran tant si la reforma la impulsa un president socialista, i de l'altra banda les dretes tampoc no s'hi posaran en contra. La dels bretons és l'oposició més forta que hi ha.

-Quina resposta s'hi pot donar des de la Catalunya del Nord?

-Igual com els catalans del sud estan guanyant la independència basant-se en la mobilització popular, els del nord només guanyarem la nostra lluita des del poble, i no des dels diputats o senadors. L'únic que està en contra de la reforma és [el president del Llenguadoc-Rosselló,] Christian Bourquin, i només perquè ell vol conservar la regió actual.

-En canvi Unitat Catalana vol una regió autònoma.

-És l'única forma que es prengui en compte l'especificitat catalana: un estatut particular. Com, per exemple, el té Còrsega, o l'Alsàcia-Mosel·la en qüestions socials, o fins i tot la regió de París. Són coses possibles. El problema és que la gent està convençuda que França ha de tenir regions molt grans, tant en territori com en població. Nosaltres hem de fer pedagogia i fer veure a la gent que hi ha regions europees molt petites que funcionen molt bé, fins i tot millor que regions grans. Què passarà amb la nova macroregió? Gestionarà adequadament els nostres col·legis? I, al final, tampoc serà veritat que es redueixi el nombre de personal administratiu. No hi haurà cap canvi real, més enllà que els governs locals estaran encara més lluny de la gent.

-Fareu, doncs, alguna campanya de sensibilització o protesta?

-L'estem pensant. Tenim previst de llançar un lloc web que ho expliqui, amb una petició popular que es podrà signar en línia. Si tenim prou suports, potser també farem recollida de signatures al carrer.

David Forniès

Dues propostes per a un nou mapa

Unitat Catalana ha elaborat dos mapes alternatius al pla d'Hollande (vegeu-los just aquí a sobre). Les dues propostes suposen una reducció del nombre de regions, i només canvien entre elles per la inclusió o no d'una regió específica per al País Basc del Nord i d'una altra per a la Savoia. Les propostes d'Unitat Catalana deixen un mapa amb 15 o 17 regions, contra les 14 del pla d'Hollande i les 22 actuals.