El seu partit, el Partit de la Societat Democràtica (DTP) és avui dia la principal formació kurda a l'Estat turc. Gaudeix d'un ampli suport entre els kurds, però malgrat tot corre el perill de ser il·legalitzat per part de la justícia turca. Com veu el partit avui?

El DTP té 21 diputats al Parlament turc, 54 alcaldes i milers de militants. És el quart partit més gran de Turquia, però defensa quelcom diferent als demés. No estem d'acord amb les polítiques úniques de l'Estat. Volem que Turquia sigui un país democràtic: la solució del problema kurd ha de ser per la via democràtica.

Una altre aspecte important del nostre partit és la defensa dels drets de la dona. Creiem en la llibertat de la dona com en la llibertat dels pobles, i volem que hi hagi sempre un mínim del 40% de dones a les institucions. Entre els nostres 21 diputats, hi ha 8 dones. Tenim dos presidents de partit; un és home i l'altra dona.

El nostre partit és laic, defensa les dones, està a favor d'una república democràtica i vol que l'Estat turc entri a la Unió Europea, però no en la situació actual, de la manera com ens tracta. Turquia ha de ser un país democràtic, ha d'adoptar un criteri europeu de democratització. Per això el nostre partit vol que Turquia canviï. Davant de tot això ells, en canvi, volen tancar el nostre partit.

Creu que el podran tancar?

Sí. A Turquia, un partit que pensa com el meu, s'acabarà tancant. Ja n'han il·legalitzat cinc fins ara, però sempre n'ha sortit un altre.

Pot ser que no ho facin ara, perquè al març hi ha eleccions municipals. És molt probable doncs que ho facin després de les eleccions. L'AKP [Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), la formació que governa el país i té majoria al Parlament] pot donar l'ordre d'il·legalització en qualsevol moment, però si el tanquen ara, els vots de reacció serien molts, i encara més kurds votarien el DTP.
Però els kurds ja estem esperant aquest moment. Si el tanquen, tenim un altre partit que ja està preparat. Pot ser amb aquest, o pot ser amb d'altres, en podríem fer milers. Fins al darrer segon, nosaltres lluitarem pel nostre partit.

Precisament de cara a les eleccions municipals del març vinent, es preveu un gran creixement del DTP...

Sí. Actualment tenim 54 alcaldes, i volem doblar aquest nombre, fins arribar als 110 alcaldes aproximadament. És assequible, perquè ara mateix AKP ja no té el suport d'una part del poble kurd que havia tingut les darreres eleccions. L'any 2003, el primer ministre Recep Tayyep Erdogan va dir en una visita al Kurdistan: "el problema kurd és el meu problema". Això va donar moltes esperances als kurds.

En tots aquests anys, però, no ha fet res ni per la democràcia ni per als kurds. Avui, seguim tenint un únic idioma, un únic estat i una única religió. I el Parlament ha aprovat autoritzacions per bombardejar el Kurdistan en dues ocasions.

Mentrestant, la gent segueix mostrant el seu suport al moviment kurd. Aquests darrers dies ha sortit a la premsa com arreu del Kurdistan es manifestaven contra Erdogan, arreu del país. La vida d'Abdullah Öcalan [líder fundador del Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK], a la presó, corre perill. No està bé, ha estat torturat, i per això a hores d'ara tot el poble kurd està alçant la seva veu i està protestant a les ciutats kurdes. Els darrers mesos, uns 3.500.000 kurds han signat que accepten Öcalan com a líder legítim.

El nostre partit no veu el PKK com a terrorista. El PKK està a les arrels dels kurds, no és només un problema. Si no se soluciona el problema kurd, no se solucionarà el problema PKK. L'Estat turc ha d'acceptar la identitat kurda i buscar solucions democràtiques.

Quina és la situació del seu cas concret, en el pla judicial?

Només jo sol tinc 20 judicis pendents. D'aquí me'n pot sortir una condemna total de 60 anys. Si visqués, sortiria de la presó amb 104 anys. I tot això, només perquè nosaltres no hem acceptat que l'Estat ens faci desaparèixer. Nosaltres diem que Turquia no és una única nació, és plurinacional; no té un idioma únic, sinó molts; no només una identitat, sinó múltiples; no només una religió, sinó moltes. A Turquia no només hi ha turcs: hi ha kurds, lazs, circassians, armenis, assiris... Això és una cosa científica, històrica, i dir-ho no és delicte. L'Estat turc diu que no acceptar les qüestions oficials és delicte.

Des del punt de vista de l'Estat turc, jo també sóc terrorista, tot i que jo no he matat mai ningú. Jo era alcalde d'una ciutat, amb un 60% dels vots, sóc sociòleg de formació. Jo dic veritats: que sóc kurd, que la llengua que parlo és el kurd. La seva resposta és acusar-me de terrorista. I jo dic que si demanar els meus drets és terrorisme, llavors sóc terrorista.

Un dia vaig anar a judici perquè l'Ajuntament havia tret una felicitació en kurd, turc i anglès, que deia Feliç Any Nou. El jutge va dir que havíem utilitzat la lletra w, la qual cosa està prohibida perquè és una lletra que en l'alfabet turc no existeix. Llavors li vam preguntar al jutge: "Utilitzes ordinador, tu?", i ell ens va contestar que sí. "Llavors utilitzes 'www'; si això és delicte, tu cada dia en fas uns quants", i ell va contestar que no, perquè no ho feia en kurd.

A Şırnak, una ciutat del Kurdistan, van fer una manifestació pro-Govern. Van posar una pancarta a les mans d'un nen, que deia "no al terrorisme", però en kurd. Hi havia una lletra x. [En kurd hi ha tres lletres que no existeixen en turc, w, q i x, i que per tant estan prohibides per l'Estat turc]. Quan jo utilitzo la lletra x, em demanen tres anys de presó; com que la manifestació era a favor del Govern, no hi havia delicte en utilitzar la lletra x.

El problema, en definitiva, està amb Turquia, que no reconeix la nostra identitat. Jo he parlat en kurd al Parlament de Brussel·les, al Consell d'Europa i al Parlament basc. En canvi, si ho faig al parlament turc, és delicte. Leyla Zana, juntament amb tres diputats més, van provar-ho, i van haver de passar 12 anys a la presó cadascú.

Respecte al futur del Kurdistan, és vostè optimista o pessimista?

Per molt dolent que sigui el panorama, jo sempre sóc optimista. Tinc l'esperança que la llibertat i la pau arribaran a Turquia. Si no tingués aquesta esperança, no lluitaria, però lluito, i sé que guanyarem. Mai els dictadors han estat al poder tota la vida. Encara en queden alguns, però nosaltres vencerem.

Més informació:

• Setmanari La Directa, n. 119 (10 desembre 2008)
• Nationalia: Ciutats del Kurdistan del nord es paralitzen per protestar contra les pressions de l'Estat turc i El Govern d'Ankara dissol el districte de Sur, al Kurdistan turc, per utilitzar la llengua kurda