Fitxa de país

Caixmir
Kasheer

Dades generals
Població
Jammu i Caixmir i Ladakh: 12.541.302 (2011); Azad Caixmir: 4.095.366 (2017); Gilgit-Baltistan: 1.800.000 (2015); Aksai Chin i Transkarakoram: gairebé despoblats
Superfície
230.699 km2 (Jammu i Caixmir: 42.241; Ladakh, 59.146; Azad Caixmir: 13.297; Gilgit-Baltistan: 72.971; Aksai Chin: 37.244; Transkarakoram: 5.800)
Institucions
Govern i Assemblea del territori de la unió de Jammu i Caixmir, i districtes autònoms de Leh i Kargil, al territori de la unió del Ladakh (Índia). Govern i Parlament de les províncies pakistaneses d'Azad Caixmir i Gilgit-Baltistan.
Ciutats importants
Srinagar, Jammu, Mirpur, Muzaffarabad, Gilgit, Leh
Administració estatal
Índia, Pakistan i Xina
Llengües territorials
caixmiri, urdú, dogri, pahari, mirpuri, gojri, hindko, entre moltes d'altres
Llengües oficials
hindi i anglès (Índia), urdú (Pakistan), xinès i uigur (Xina)
Cultura religiosa
islam (sunnita, xiïta i ismaïlita), hinduisme, budisme

Introducció

El Caixmir és un antic estat, ara dividit entre l’Índia, el Pakistan i la Xina, situat a l’extrem nord del subcontinent indi i de l’Himàlaia. El territori, molt muntanyós, és tancat pel nord pel massís del Karakorum. El riu Indus, que neix al veí Tibet, el travessa en direcció sud-est a nord-oest.

Sota la denominació de “Caixmir”, o de vegades “Caixmir històric”, s’engloba la totalitat de l’antic estat principesc de Jammu i Caixmir, existent entre 1846 i 1952. Aquest territori, poc homogeni pel que fa a la seva composició humana, es divideix en sis sectors principals:

· Sota control de l’Índia es troben la Vall del Caixmir (de majoria ètnica caixmiri i musulmana), Jammu (de majoria dogra i punjabi i religió sobretot hinduista) i el Ladakh (de majoria ètnica d’origen tibetà i de religió budista i musulmana). Els dos primers constitueixen el territori de la unió de Jammu i Caixmir i el tercer, el territori de la unió del Ladakh.

· Sota control del Pakistan hi ha l’Azad Caixmir i el Gilgit-Baltistan (tots dos compostos per pobles diversos de majoria musulmana), cadascun dels quals és una divisió administrativa de primer nivell de l’Estat pakistanès.

· Sota domini de la Xina hi ha l’àrea —bàsicament despoblada— d’Aksai Chin i Transkarakoram, administrada com a part del Xinjiang Uigur (Turquestan Oriental).

L’estat principesc de Jammu i Caixmir es va crear a mitjan segle XIX mercès a un acord entre el Regne Unit i el príncep de Jammu. El territori va romandre com a estat associat a l’Índia britànica fins que, el 1947, el Regne Unit va aprovar la partició del subcontinent indi en dos nous estats: l’Índia i el Pakistan. Malgrat que la majoria de la població de l’estat principesc era musulmana, el sobirà de Jammu i Caixmir, el maharajà Hari Singh, va decidir d’integrar el seu país a l’Índia. El Pakistan no ho va acceptar i va esclatar la primera guerra indopakistanesa (1947-1948). De resultes, el territori de l’antic estat principesc va quedar dividit entre els dos bel·ligerants, fins al dia d’avui. Al final de la dècada de 1980 va esclatar a la Vall del Caixmir una revolta contra l’Índia que, amb èpoques de més intensitat o menys, s’ha mantingut fins a l’actualitat.

Llengua

El territori del Caixmir és força divers des del punt de vista lingüístic, cosa especialment certa al Gilgit-Baltistan. La llengua amb més parlants del país és el caixmiri, predominant a la Vall del Caixmir i en algunes zones de Jammu. Malgrat ser-hi l’idioma més estès, no gaudeix d’oficialitat ni està gaire implementat al sistema educatiu. Altres llengües parlades al territori són el pahari, el dogri, el ladakhi, el shina, el balti i el hindko. L’única llengua oficial, tant a la part controlada per l’Índia com pel Pakistan, és l’urdú.

Política i institucions

Excepte l’Aksai Chin, tot el Caixmir històric es troba inclòs en entitats administratives subestatals que gaudeixen d’algun tipus d’autogovern i que compten, totes elles, amb assemblees o consells propis, elegits per sufragi.

Jammu i Caixmir i el Ladakh formaven un únic estat federat de l’Índia, amb estatus especial, fins al 2019, any en què el govern indi va revocar aquest estatus i els va dividir en dos territoris de la unió diferents. El territori de la unió de Jammu i Caixmir té la seva pròpia assemblea legislativa. El territori de la unió del Ladakh no en té, però disposa de dos districtes autònoms: Kargil, de majoria musulmana xiïta, i Leh, de majoria budista.

Dins de Jammu i Caixmir, i al costat dels partits estatalistes indis, hi ha formacions caixmiris que es divideixen en dos corrents principals: un d’autonomista i l’altre d’independentista. Els sondejos d’opinió fets aquest segle XXI han mostrat que a la Vall del Caixmir existeix una sòlida majoria independentista.

Al Gilgit-Baltistan, l’Aliança Democràtica considera que el territori està ocupat il·legalment pel Pakistan i reclama la implementació d'un autogovern real; alguns sectors reivindiquen l’establiment d’un estat independent.

(Darrera actualització: desembre 2019.)