Fitxa de país

Cornualla
Kernow

Dades generals
Població
572.400 h (570.300 a Cornualla i 2.100 a les Illes Scilly, cens 2021.)
Superfície
3.563 km²
Institucions
Consell de Cornualla, Consell de les Illes Scilly
Ciutats importants
Truro
Administració estatal
Regne Unit
Llengües territorials
còrnic, anglès
Llengües oficials
anglès
Cultura religiosa
cristianisme protestant
Festa nacional
Dia de Sant Piran (5 de març)

Introducció

Cornualla és un país situat a l’extrem sud-occidental de l’illa de la Gran Bretanya, entre el riu Tamar, la mar Cèltica i el canal de la Mànega, que inclou l’arxipèlag de les illes Scilly. Pertany oficialment a Anglaterra, on té caràcter de comtat administratiu. El poble còrnic hi ha preservat una cultura pròpia, d’arrels cèltiques, amb similituds a les de les veïnes Gal·les i Bretanya.

Antigament independent, Cornualla va ser annexionada pels reis anglosaxons al segle IX dC i va ser integrada en l’administració feudal anglesa. Des de llavors, i fins a l’actualitat, ha conservat una identitat territorial diferenciada: com a comtat (earldom) i després com a ducat.

El poble còrnic va mantenir unes institucions locals que els eren pròpies (juntament amb els veïns anglesos de Devon), els stannary parliaments, que van existir fins al segle XIX i que regulaven aspectes de la producció d’estany, un àmbit primordial de l’economia còrnica.

Al principi del segle XX va tenir lloc el naixement del modern nacionalisme còrnic, a imatge del que passava en les altres nacions cèltiques de les Illes Britàniques.

Llengua

El còrnic és l’idioma propi de Cornualla. És una llengua cèltica de la branca britònica, juntament amb el gal·lès i el bretó.

Segons el cens de 2011, el còrnic és parlat per unes 500 persones a Cornualla. Molt poques, o cas, d’aquestes persones el tenen com a llengua materna: l’idioma va deixar d’usar-se com a llengua comunitària al segle XVIII. Des de la segona meitat del XX existeixen esforços per a revitalitzar-la.

La resta de la població parla, molt majoritàriament, la llengua anglesa.

El còrnic va ser reconegut el 2002 per les autoritats britàniques dins de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries. Aquest reconeixement no li atorga estatus oficial, però obliga l’Estat britànic a promoure i desenvolupar la llengua.

Identitat nacional

Al cens britànic de 2021, al voltant de 89.000 persones van declarar que la seva identitat nacional era còrnica. Això equival al 15,5% de la població de Cornualla. Deu anys enrere, al cens de 2011, 73.220 persones residents a Cornualla havien declarat que la seva identitat nacional era còrnica, el 14% de la població, aproximadament el doble de les xifres del cens de 2001.

Al cens escolar (PLASC), l’autoidentificació de l’alumnat amb la identitat còrnica ha anat en increment progressiu: del 24% el 2006 al 51% el 2016.

Des de 2014, el govern britànic reconeix el poble còrnic com una minoria nacional, d’acord amb la Convenció Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals. Prèviament, el Consell de Cornualla havia publicat un informe en què argumentava per què calia reconèixer la identitat nacional del poble còrnic.

Política i institucions

Cornualla no disposa d’autonomia legislativa, però sí executiva, a través dels seus dos consells: el Consell de Cornualla, que administra la part del país situada a l’illa de la Gran Bretanya, i el Consell de les Illes Scilly, corresponent a aquest arxipèlag. Els dos consells administren plegats algunes competències, com ara les que els corresponen en matèria de sanitat. El Consell de Cornualla també té competències sobre transport, suport a empreses i formació a treballadors, fons europeus, cultura i patrimoni.

El moviment nacional còrnic reivindica l’establiment d’una autonomia còrnica similar a la d’Escòcia i Gal·les. Això va unit a la demanada del reconeixement de Cornualla com una de les home nations del Regne Unit. El principal partit polític que dóna suport a aquesta reivindicació és el Mebyon Kernow, amb suports electorals que s'acostumen a moure entre l’1% i el 7%.

A banda, el país té una llarga tradició d’elegir consellers independents dels partits polítics britànics. Al Consell de Cornualla ho són en un nombre que varia entre una cinquena part i un terç dels escons totals; al de les Scilly, la totalitat.


Enllaços

Identitat naciional

Llengua i cultura

(Darrera actualització: desembre 2022.)