Fitxa de país

Còrsega
Corsica

Dades generals
Població
316.257 habitants (2014)
Superfície
8.860 km2
Institucions
Consell Executiu de Còrsega i Assemblea de Còrsega
Ciutats importants
Aiacciu, Portivecchju, Bastia, Corti
Administració estatal
República Francesa
Llengües territorials
Cors, ligur
Llengües oficials
Francès
Cultura religiosa
cristiana catòlica
Festa nacional
8 de desembre

Introducció

Còrsega és una illa de l’occident de la Mediterrània que actualment constitueix una de les 13 regions metropolitanes de la República Francesa. El país es diferencia de la resta de França per la seva insularitat, la seva llengua i cultura particulars i, políticament, per l’existència d’un moviment nacional propi que en reclama l’autogovern.

Història

Possessió genovesa des de l’edat mitjana, Còrsega va cercar la seva independència a partir de 1754 sota el lideratge de Pasquale Paoli, que hi va proclamar un estat sobirà modern sota els principis de la separació de poders. França va auxiliar Gènova davant la revolta paolina i es va annexionar l’illa el 1769. En un segon intent coordinat amb el Regne Unit, Paoli va impulsar l’establiment d’un regne anglocors entre 1794 i 1796. No va reeixir i l’illa va ser reintegrada a França.

Durant el segle XIX i XX es va consolidar la pertinença de Còrsega a França i diverses famílies poderoses, a través de l’estructura clànica, van esdevenir intermediàries entre l’administració francesa i els ciutadans corsos, cosa que els va atorgar un poder notable.

A la segona meitat del XX Còrsega va viure un desenvolupament turístic notable que va atraure nous residents a l’illa, als quals es van sumar 20.000 pieds-noirs algerians el 1962. Aquests fets van tenir conseqüències en l’increment de la urbanització de l’illa, la degradació paisatgística, el retrocés de la llengua corsa i l’alça dels preus. En aquest context van fundar-se, a les dècades de 1960 i 1970, diversos partits i moviments socials nacionalistes corsos, així com l’organització armada independentista del Front d’Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC).

El 1982 l’Assemblea Nacional francesa va aprovar l’anomenat Estatut Particular, que va crear, per primer cop, una Assemblea corsa sense poder legislatiu. El 1988, en un acte de gran importància simbòlica, l’Assemblea va aprovar una deliberació en què afirmava l’existència “del poble cors”. Les competències de l’Assemblea van ser ampliades el 1991 i de nou el 2002 (Procés de Matignon), però sempre sense poder legislatiu. El 2015, per primer cop en la història, els partits nacionals corsos (coalició Pè a Corsica, formada per autonomistes i independentistes) van guanyar les eleccions a l’Assemblea corsa.

Política i administració

Fins al final de 2017 Còrsega té tres institucions principals: la Col·lectivitat Territorial, que inclou l’Assemblea (deliberativa, sense poder legislatiu) i el Consell Executiu (govern), i els dos departaments de l’Alta Còrsega i la Còrsega del Sud, creats el 1976. A partir de 2018, les competències d’aquestes tres institucions seran fusionades en un nou ens únic: la Col·lectivitat de Còrsega.

Històricament el món polític d’obediència corsa ha estat molt dividit, amb múltiples partits. D’ençà de 2009 s’han donat diversos processos de convergència i actualment existeixen tres pols principals: Femu a Corsica, Corsica Libera i Rinnovu Naziunale. Femu a Corsica (centre i centreesquerra) és un partit autonomista fundat el 2017 a partir de la confluència del Partit de la Nació Corsa (PNC), Inseme i Chjama Naziunale. Corsica Libera (esquerra) és l’organització independentista majoritària. Va ser fundada el 2009, a partir de la fusió de diversos partits anteriors. Femu a Corsica i Corsica Libera mantenen, des de 2015, una coalició anomenada Pè a Corsica, que té per objectiu aconseguir un Estatut d’Autonomia. És, de molt, la força majoritària del nacionalisme cors. A l’esquerra de Corsica Libera se situa Rinnovu Naziunale, també independentista, que propugna un referèndum d’autodeterminació en el termini de 15 anys.

President del Consell Executiu: Gilles Simeoni, Pè a Corsica (des de 2015) 
Sistema polític: Col·lectivitat territorial dins l'estat unitari francès 
Distribució d'escons a l'Assemblea (eleccions 2015). 51 membres: 
Pè a Corsica (Femu a Corsica i Corsica Libera, autonomistes i independentistes) - 24
Primer Còrsega (PRG, Front d'Esquerres, centreesquerra unionista) - 12
L'Agrupament (LR i UDI, centredreta unionista) - 11
Front Nacional (dreta radical unionista) - 4
Sistema electoral: proporcional amb prima de majoria
Govern: Pè a Corsica

Enllaços

Institucions
Portal oficial de la Col·lectivitat Territorial de Còrsega www.corse.fr 
Partits polítics
Femu a Corsica www.femuacorsica.com
Corsica Libera www.corsicalibera.com
Llengua i Cultura
Cultura corsa www.linguacorsa.net
Mitjans de comunicació
Portal de notícies sobre Còrsega http://info.club-corsica.com
Emissora de ràdio corsa www.alta-frequenza.com

(Darrera actualització: novembre 2017.)