Fitxa de país
Frísia
Fryslân
Dades generals
Introducció
Frísia és un país del nord-oest d’Europa, al llarg de la costa la mar del Nord, el territori del qual té extensions diferents depenent de la concepció de qui s’hi refereixi. Les dades general i la bandera que encapçalen aquesta entrada són relatives exclusivament al territori de l’actual província de Frísia (Fryslân en frisó i oficialment), al Regne dels Països Baixos. Tot i així, les concepcions més maximalistes del país frisó inclouen, d’oest a est: la regió de Frísia Occidental, a la província d’Holanda Septentrional; la província de Frísia ja esmentada; la província de Groningen; la regió de Frísia Oriental i el municipi de Saterland, el districte de Frísia i la ciutat adjacent de Wilhelmshaven, el nord del districte de Wesermarch i el nord-oest del de Cuxhaven, tots ells a l’estat federat alemany (land) de la Baixa Saxònia; i finalment el districte de Frísia del Nord i l’illa d’Helgoland, al land de Slesvig-Holstein.
Llengua
Actualment es parlen tres llengües frisones. La que té més parlants (460.000, any 2007) és el frisó occidental, parlat en bona part de la província de Frísia i en una petita contrada de Groningen, als Països Baixos. Té un cert grau de reconeixement i ús oficial. El frisó septentrional (8.000 parlants, any 1996) és emprat a Frísia del Nord i Helgoland, mentre que el frisó oriental malda per sobreviure als pobles de Strücklingen, Ramsloh i Scharrel, a Saterland (1.000 parlants, any 2007.)
Els dialectes del baix saxó —llengua també coneguda com a baix alemany— parlats a la província de Groningen i al land de la Baixa Saxònia mostren una influència notable de les varietats lingüístiques frisones que es van parlar en aquells territoris fins a les edats mitjana i moderna —i en algun cas fins més endavant: a l’illa de Wangerooge, a la regió de Frísia Oriental, s’hi va mantenir fins al segle XX.
Organitzacions
Afûk és una de les organitzacions principals que promouen la llengua i la cultura frisones a la província de Frísia, especialment en el terreny educatiu. Fundada el 1928, rep finançament provincial i municipal i forma part de diverses xarxes europees.
Diverses organitzacions a favor de la llengua i la cultura frisones s’organitzen, a la província de Frísia, de manera coordinada sota el Consell del Moviment Frisó (Ried fan de Fryske Beweging), fundat el 1945. És actiu, sobretot, en la promoció de la llengua i en la defensa dels drets lingüístics dels parlants de frisó.
Des de 1956 existeix un consell que agrupa organitzacions representatives dels frisons occidentals, orientals i del nord: el Consell Frisó (Fryske Rie, Fräiske Räid o Frasche Rädj), amb tres seccions diferents per a cadascuna d’aquestes subdivisions.
En l’àmbit acadèmic, una de les organitzacions de referència és l’Acadèmia Frisona (Fryske Akademy), creada el 1936. L’Acadèmia fa recerca sobre Frísia, amb una atenció especial per la llengua, la societat i la història del país.
Política i institucions
La institucionalitat més destacada actualment és la província de Frísia, que és l’única del país frisó que alhora porta el nom del país i que coincideix amb una subdivisió de primer nivell d’un Estat. Compta amb un govern propi i una assemblea (el Consell Provincial) elegida per sufragi directe. Té capacitat d’aprovar ordenances —regulacions legals de rang inferior al d’una llei neerlandesa— i competències executives en transports, economia, agricultura, medi ambient, cultura, llengua i organització territorial. En aquesta assemblea hi té presència continuada el Partit Nacional Frisó (Fryske Nasjonale Partij, FNP), que en les diferents convocatòries electorals provincials del segle XXI ha obtingut entre el 8% i el 13% dels vots. L’FNP és partidari que les institucions frisones obtinguin les màximes competències possibles dins d’uns Països Baixos federals. Un altre partit frisó és Interès Provincial de Frísia (Provinciaal Belang Fryslân, PBF), format el 1992 com a coalició de partits municipals. És més conservador i menys actiu en la defensa de la llengua frisona que l’FNP.
La zona nord-occidental de Slesvig-Holstein conforma el Districte de Frísia del Nord, que compta amb un Consell de Districte que exerceix algunes competències executives de coordinació supramunicipal (manteniment de carreteres, construcció d’hospitals i centres escolars i gestió de serveis socials). L’Associació de Votants de Slesvig Meridional (Südschleswigscher Wählerverband o Söödschlaswiksche Wäälerferbånd, SSW) cerca de representar els interessos dels danesos i els frisons i reclama la igualtat de drets per a totes les cultures autòctones del territori. Ha tingut escons de manera continuada des de 1958 al Parlament de Slesvig-Holstein, així com consellers al Districte i regidors als ajuntaments de Frísia del Nord. Ha format part de diversos executius del land de Slesvig-Holstein.
A la Baixa Saxònia, Die Friesen propugnava l'autonomia de Frísia Oriental i l'increment de relacions amb la resta de regions frisones. El partit, fundat el 2007, es va dissoldre el 2023.
Territori: PROVÍNCIA DE FRÍSIA
Comissari del Rei (president de la província): Arno Brok, VVD (des de 2017)
Distribució d'escons al Consell Provincial (eleccions 2023). 43 membres:
Moviment Ciutadans-Pagesos (BBB, dreta agrarista) - 14
Partit Laborista (PvdA, centreesquerra socialdemòcrata) - 5
Crida Demòcrata Cristiana (CDA, centredreta democratacristià) - 4
Partit Nacional Frisó (FNP, centre a centreesquerra, federalista frisó) - 4
Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD, centredreta liberal) - 3
Esquerra Verda (GL, centreesquerra ecologista) - 3
Unió Cristiana (CU, centre democratacristià) - 2
Partit per la Llibertat (PVV, dreta a extrema dreta) - 2
Fòrum per la Democràcia (FvD, extrema dreta) - 1
Partit Socialista (SP, esquerra socialista) - 1
Partit dels Animals (PvdD, esquerra animalista) - 1
Demòcrates 66 (D66, centre socioliberal) - 1
Resposta Correcta 2021 (JA21, dreta a extrema dreta) - 1
Interès Provincial de Frísia (PBF, centredreta, regionalista i municipalista) - 1
Sistema electoral: sistema proporcional en una única circumscripció.
Govern: BBB, CDA, FNP i CU.
(Darrera actualització: agost 2023.)