Fitxa de país

Frísia
Fryslân

Dades generals
Població
646.705 h. (2010)
Superfície
3.349 km²
Institucions
Govern i Parlament provincials
Ciutats importants
Ljouwert (Leeuwarden), It Hearrenfean (Heerenveen), Drachten
Administració estatal
Països Baixos
Llengües territorials
frisó, baix saxó
Llengües oficials
neerlandès, frisó (semioficial)
Cultura religiosa
cristianisme protestant, amb minories catòlica i musulmana

Introducció

Frísia és un país del nord-oest d’Europa, al llarg de la costa la mar del Nord, el territori del qual pot tenir extensions diferents depenent de la concepció de qui s’hi refereixi. Les dades generals i la bandera que encapçalen aquesta entrada són relatives només al territori de l’actual província de Frísia (Fryslân en frisó i oficialment), al Regne dels Països Baixos. Tot i així, les concepcions més maximalistes del país frisó inclouen, d’oest a est: la regió de Frísia Occidental, a la província d’Holanda Septentrional; la província de Frísia ja esmentada; la província de Groningen; la regió de Frísia Oriental i el municipi de Saterland, el districte de Frísia i la ciutat adjacent de Wilhelmshaven, el nord del districte de Wesermarch i el nord-oest del de Cuxhaven, tots ells a l’estat federat alemany (land) de la Baixa Saxònia; i finalment el districte de Frísia del Nord i l’illa d’Helgoland, al land de Slesvig-Holstein.

Llengua

Actualment es parlen tres llengües frisones. La que té més parlants (460.000, any 2007) és el frisó occidental, parlat en bona part de la província de Frísia i en una petita contrada de Groningen, als Països Baixos. Té un cert grau de reconeixement i ús oficial. El frisó septentrional (8.000 parlants, any 1996) és emprat a Frísia del Nord i Helgoland, mentre que el frisó oriental malda per sobreviure als pobles de Strücklingen, Ramsloh i Scharrel, a Saterland (1.000 parlants, any 2007.)

Els dialectes del baix saxó —llengua també coneguda com a baix alemany— parlats a la província de Groningen i al land de la Baixa Saxònia mostren una influència notable de les varietats lingüístiques frisones que es van parlar en aquells territoris fins a les edats mitjana i moderna —i en algun cas fins més endavant: a l’illa de Wangerooge, a la regió de Frísia Oriental, s’hi va mantenir fins al segle XX.

Política i institucions

La institucionalitat més destacada actualment és la província de Frísia, que és l’única del país frisó que alhora porta el nom del país i que coincideix amb una subdivisió de primer nivell d’un Estat. Compta amb un govern propi i una assemblea (els Estats de Frísia) elegida per sufragi directe. Té capacitat d’aprovar ordenances —regulacions legals de rang inferior al d’una llei neerlandesa— i competències executives en transports, economia, agricultura, medi ambient, cultura, llengua i organització territorial. En aquesta assemblea hi té presència continuada el Partit Nacional Frisó (Fryske Nasjonale Partij, FNP), que en les diferents convocatòries electorals provincials del segle XXI ha obtingut entre el 8% i el 13% dels vots. L’FNP és partidari que les institucions frisones obtinguin les màximes competències possibles dins d’uns Països Baixos federals.

A Slesvig-Holstein, l'Associació de Votants de Slesvig Meridional (Südschleswigscher Wählerverband o Söödschlaswiksche Wäälerferbånd, SSW) cerca de representar els interessos dels danesos i els frisons i reclama la igualtat de drets per a totes les cultures autòctones del territori. Té representació institucional continuada, amb diputats al Parlament de Slesvig-Holstein i amb regidors als ajuntaments de Frísia del Nord, des de 1958. Ha format part de diversos executius d'aquest land.

A la Baixa Saxònia, Die Friesen propugna l'autonomia de Frísia Oriental i l'estrenyiment de relacions amb la resta de regions frisones. El partit, fundat el 2007, es presenta a les eleccions municipals. El 2016 va obtenir un sol regidor.

(Darrera actualització: març 2018.)