Fitxa de país

Galícia
Galicia o Galiza

Dades generals
Població
2.707.700 h (2017)
Superfície
29.574 km2
Institucions
Govern de Galícia (Xunta), Parlament de Galícia
Ciutats importants
Santiago de Compostela (capital), Vigo, A Coruña, Pontevedra, Ourense, Lugo
Administració estatal
Espanya
Llengües territorials
gallec
Llengües oficials
gallec, castellà
Cultura religiosa
cristiana catòlica
Festa nacional
25 de juliol (dia de Sant Jaume)

Introducció

Galícia és un país de l’extrem nord-occidental de la península Ibèrica, que el nacionalisme gallec defineix com a nació a partir de l’existència d’una història, cultura i llengua particulars i que l’Estatut d’Autonomia reconeix com a “nacionalitat”.

El territori de Galícia correspon al de la comunitat autònoma de Galícia segons la majoria de les concepcions, tot i que una part del nacionalisme gallec considera que la Terra Eo-Navia (Astúries), el Bierzo (Lleó) i As Portelas (Zamora) també pertanyen a la nació gallega, i les anomena Galicia Estremeira o Faixa Leste.

D’antiga cultura i llengua celtes, Galícia va emergir com a regne el 410, fundat pels sueus. Posteriorment va passar a mans visigodes i lleoneses, fins que el 1065 es va separar de Lleó i va reestablir breument la seva pròpia monarquia. Posteriorment va ser recuperat per Lleó i, després, va ser annexionada per Castella, on el regne de Galícia va mantenir-se com a divisió administrativa fins al 1833.

La centralització administrativa d’Espanya va fer emergir, com a reacció, el provincialisme —i més endavant el regionalisme— gallec a partir de la dècada de 1840, amb un programa generalment progressista i favorable a la descentralització i a la promoció de la llengua i cultura gallegues (aquest darrer aspecte, conegut amb el nom de Rexurdimento).

La dècada de 1910 marca l’inici del nacionalisme gallec pròpiament dit, amb l’aparició de les Irmandades da Fala (primera assemblea general: 1918) que defineixen Galícia com a nació i reclamen la transformació d’Espanya en un estat federal on Galícia tindria un ampli autogovern. El 1936, Galícia va aprovar en referèndum un Estatut d’Autonomia impulsat pel Partit Galleguista d’Alfonso Castelao, que no es va arribar a aplicar a causa del cop d’estat franquista i la fi de la Segona República Espanyola.

El franquisme va reprimir el nacionalisme gallec dins del país; a l’exili, Castelao va formar el Consell de Galícia el 1944, com a òrgan representatiu de la nació gallega, recollint la legitimitat de l’Estatut de 1936.

Acabada la dictadura franquista, el 1979 els diputats gallecs al Parlament espanyol van presentar una proposta de nou Estatut d’Autonomia, que va ser aprovada en referèndum a Galícia el 1980 i va entrar en vigor el 1981. L’Estatut atorgava autonomia legislativa i executiva a Galícia i oficialitzava la llengua gallega.

Llengua

El gallec és la llengua romànica pròpia de Galícia. Fins a l’edat mitjana va formar una única llengua amb les varietats parlades al nord de Portugal, anomenada galaicoportuguès. En l’actualitat, oficialment el gallec i el portuguès són dues llengües diferents, tot i que una part del moviment lingüístic gallec —el sector anomenat reintegracionista— defensa que continuen sent el mateix idioma.

L’idioma té 2,4 milions de parlants a Galícia majors de 5 anys, segons el cens de 2011. Des de 1981 és oficial, juntament amb el castellà. Força resistent durant bona part de la seva història, les darreres dècades està patint un procés de substitució a favor del castellà, sobretot als nuclis urbans.

Fora de Galícia se’n manté l’ús a la Terra Eo-Navia (Astúries, 25.000 parlants), occident del Bierzo (Lleó, 21.000) i As Portelas (Zamora, 1.300). A la Vall de Xálima (Càceres) es parla (4.300 persones) una varietat lingüística anomenada fala, que alguns lingüistes classifiquen com a dialecte del gallec mentre que d’altres consideren una llengua separada dins del bloc gallec-portuguès. En cap d’aquestes comarques el gallec gaudeix d’oficialitat.

Política i institucions

Igual com passa amb la resta de comunitats autònomes espanyoles, Galícia disposa d’autogovern legislatiu (Parlament de Galícia) i executiu (govern de Galícia, o Xunta), però no pas judicial.

L’Estatut d’Autonomia reconeix a Galícia competències en llengua i cultura gallegues, turisme, govern local, urbanisme, agricultura i ramaderia, pesca interior i indústria, entre altres àrees. Galícia té menys competències que altres comunitats autònomes d’Espanya, com el País Basc, Navarra o Catalunya.

El principal partit del nacionalisme gallec és el Bloc Nacionalista Gallec (BNG), fundat el 1982 i que es defineix com a sobiranista d’esquerres. S’hi integren diversos partits al seu si; el més destacat és la Unió del Poble Gallec (UPG), d’ideologia independentista i comunista. L’objectiu del BNG (assemblea 2017) és l’establiment d’una República Gallega, que pot ser independent o confederada amb Espanya. El BNG va governar Galícia, en coalició amb el Partit Socialista, entre 2005 i 2009. Ha tingut representació parlamentària a Galícia de forma ininterrompuda des de 1985.

També es defineix com a sobiranista i d’esquerres Anova, fundada el 2012 a partir d’una escissió del BNG. L’estratègia d’aquest partit, a diferència del BNG, és conformar una aliança amb forces progressistes d’àmbit estatal (Podem i Esquerra Unida, actual coalició En Marea) per tal d’assolir una Galícia sobirana en un marc espanyol confederal. Ha tingut representació al Parlament gallec de forma ininterrompuda des de 2012.

Altres partits polítics gallecs estan mancats de representació parlamentària. Entre els més destacats hi ha el Front Popular Gallec (FPG), independentista i anticapitalista, que actualment demana el vot per Anova. Compromís per Galícia (CxG), que es defineix com a socialdemòcrata, reclama més autonomia dins del marc espanyol. Abanderat d’un galleguisme més difús és Terra Gallega (TeGa), que té un grapat de regidors en diversos municipis.

President de la Xunta: Alberto Núñez Feijóo, PP (des de 2009)
Distribució d'escons al parlament (eleccions 2016). 75 membres: 
Partit Popular (PP, autonomistes i centralistes de centredreta i dreta) 41
En Marea (federalistes i sobiranistes, centreesquerra i esquerra) 14
Partit Socialista de Galícia (PSdeG-PSOE, autonomistes, centre i  centreesquerra): 14
Bloc Nacionalista Gallec (BNG, sobiranistes d'esquerra): 6
Govern: Partit Popular
Sistema electoral: proporcional

Enllaços
 
Llengua i Cultura
Reial Acadèmia Gallega academia.gal
Associació Gallega de la Llengua www.agal-gz.org
Associació PuntoGal (domini .gal) www.puntogal.org

Mitjans de comunicació
Praza Pública praza.gal
Galicia Hoxe www.galiciahoxe.com
Sermos Galiza www.sermosgaliza.gal
Galicia É galiciae.com
 
(Darrera actualització: abril 2018.)