Fitxa de país
Gal·les
Cymru
Dades generals
Introducció
Gal·les és un dels quatre països, o home countries, que formen el Regne Unit. Se situa a la zona occidental de l’illa de la Gran Bretanya, a l’oest d’Anglaterra.
Gal·les va emergir com a unitat política a l’edat mitjana, durant la qual va tenir períodes d’independència. El 1283 va ser annexionat pel rei anglès Eduard I, però els diversos principats gal·lesos van continuar existint sota la corona anglesa. Entre 1400 i 1415 Owain Glyndŵr va liderar una revolta contra la dominació anglesa, que va fracassar. Entre 1535 i 1542, Gal·les va ser completament incorporat al sistema legal d’Anglaterra.
Les primeres organitzacions nacionalistes gal·leses van ser fundades al final del segle XIX, i els partits Laborista i Liberal van incorporar les demandes d’autonomia als seus programes al principi del XX. El primer —i fins ara gran— partit del nacionalisme de Gal·les, el Plaid Cymru, va néixer el 1925.
Tot i així, no va ser fins al 1979 que es va celebrar un primer referèndum sobre l’autonomia de Gal·les, que va ser rebutjada àmpliament. El 1997 va tenir lloc el segon referèndum, en el qual el 50,3% dels votants van aprovar la creació de l’Assemblea Nacional de Gal·les. L’autonomia de Gal·les va ser incrementada el 2006. Les lleis de l’Assemblea havien d’obtenir l’aprovació del Parlament britànic. Aquesta situació va acabar-se el 2011, després que en un tercer referèndum Gal·les votés a favor d’abolir aquesta restricció.
Llengua
El gal·lès, un idioma cèltic, és la llengua pròpia de Gal·les, i hi és oficial juntament amb l’anglès. És parlat, sobretot a la meitat occidental de Gal·les, per 562.000 persones (19% de la població, cens 2011) i per algunes desenes de milers a Anglaterra i a la comunitat gal·lesòfona del Chubut, a la Patagònia argentina. La principal organització de la societat civil en defensa de la llengua és Cymdeithas yr Iaith.
Identitat nacional
Al cens de 2021, el 63% de la població de Gal·les va declarar que la seva identitat nacional era gal·lesa (el 55% només gal·lesa, i el 8% en combinació amb una altra identitat).
Al cens de 2011, el 66% dels gal·lesos havien declarat que la seva identitat nacional era gal·lesa, el 26% britànica, el 14% anglesa i el 4%, alguna altra. (La suma supera el 100% perquè es podien triar diverses identitats alhora.)
Política i institucions
Gal·les exerceix la seva autonomia, o devolution, a través de les seves institucions d’autogovern. L’Assemblea Nacional és la cambra legislativa de Gal·les; el Govern Gal·lès exerceix el poder executiu. Les matèries en què Gal·les té autonomia són 20, i inclouen educació, sanitat, cultura, turisme, llengua gal·lesa, agricultura, transports i desenvolupament econòmic, entre d’altres.
El principal partit d’àmbit exclusiu gal·lès és el Plaid Cymru, independentista de centreesquerra fundat el 1925. Des de la creació de l'Assemblea Nacional sempre hi ha estat present amb diputats elegits, ha tingut percentatges de vot d'entre el 19% i el 28%, i entre 2007 i 2011 va formar part del govern de coalició de Gal·les, amb el Partit Laborista.
El partit Gwlad (fundat el 2018) també és independentista, però de centredreta. El 2020, un diputat escindit del Plaid Cymru va fundar un tercer partit independentista, Propel. A banda, existeix un partit regionalista del comtat de Gwynedd, Llais Gwynedd. Cap d'aquests tres partits té escons a l’Assemblea.
Els altres partits són les branques gal·leses dels partits d’àmbit estatal britànic: Laborisme Gal·lès, Partit Conservador Gal·lès, Liberaldemòcrates Gal·lesos i UKIP Gal·les.
Un cas especial és el del Partit Verd de Gal·les (centreesquerra ecologista). Forma part, en règim d’autonomia, del Partit Verd d’Anglaterra i Gal·les. Des de 2020 defensa la independència de Gal·les.
Les organitzacions de la societat civil Yes Cymru i AUOB Cymru promouen la independència del país.
Primer ministre: Mark Drakeford, Partit Laborista (des de 2018)
Distribució d'escons al Parlament (eleccions 2021). 60 membres:
Partit Laborista - 30
Partit Conservador - 16
Plaid Cymru - 13
Partit Liberaldemòcrata - 1
Sistema electoral: Sistema uninominal majoritari (first-past-the-post) en 40 circumscripcions electorals i sistema de representació proporcional per a escollir els altres 20.
Govern: Partit Laborista
Gal·les és un dels quatre països, o home countries, que formen el Regne Unit. Se situa a la zona occidental de l’illa de la Gran Bretanya, a l’oest d’Anglaterra.
Gal·les va emergir com a unitat política a l’edat mitjana, durant la qual va tenir períodes d’independència. El 1283 va ser annexionat pel rei anglès Eduard I, però els diversos principats gal·lesos van continuar existint sota la corona anglesa. Entre 1400 i 1415 Owain Glyndŵr va liderar una revolta contra la dominació anglesa, que va fracassar. Entre 1535 i 1542, Gal·les va ser completament incorporat al sistema legal d’Anglaterra.
Les primeres organitzacions nacionalistes gal·leses van ser fundades al final del segle XIX, i els partits Laborista i Liberal van incorporar les demandes d’autonomia als seus programes al principi del XX. El primer —i fins ara gran— partit del nacionalisme de Gal·les, el Plaid Cymru, va néixer el 1925.
Tot i així, no va ser fins al 1979 que es va celebrar un primer referèndum sobre l’autonomia de Gal·les, que va ser rebutjada àmpliament. El 1997 va tenir lloc el segon referèndum, en el qual el 50,3% dels votants van aprovar la creació de l’Assemblea Nacional de Gal·les. L’autonomia de Gal·les va ser incrementada el 2006. Les lleis de l’Assemblea havien d’obtenir l’aprovació del Parlament britànic. Aquesta situació va acabar-se el 2011, després que en un tercer referèndum Gal·les votés a favor d’abolir aquesta restricció.
Llengua
El gal·lès, un idioma cèltic, és la llengua pròpia de Gal·les, i hi és oficial juntament amb l’anglès. És parlat, sobretot a la meitat occidental de Gal·les, per 562.000 persones (19% de la població, cens 2011) i per algunes desenes de milers a Anglaterra i a la comunitat gal·lesòfona del Chubut, a la Patagònia argentina. La principal organització de la societat civil en defensa de la llengua és Cymdeithas yr Iaith.
Identitat nacional
Al cens de 2021, el 63% de la població de Gal·les va declarar que la seva identitat nacional era gal·lesa (el 55% només gal·lesa, i el 8% en combinació amb una altra identitat).
Al cens de 2011, el 66% dels gal·lesos havien declarat que la seva identitat nacional era gal·lesa, el 26% britànica, el 14% anglesa i el 4%, alguna altra. (La suma supera el 100% perquè es podien triar diverses identitats alhora.)
Política i institucions
Gal·les exerceix la seva autonomia, o devolution, a través de les seves institucions d’autogovern. L’Assemblea Nacional és la cambra legislativa de Gal·les; el Govern Gal·lès exerceix el poder executiu. Les matèries en què Gal·les té autonomia són 20, i inclouen educació, sanitat, cultura, turisme, llengua gal·lesa, agricultura, transports i desenvolupament econòmic, entre d’altres.
El principal partit d’àmbit exclusiu gal·lès és el Plaid Cymru, independentista de centreesquerra fundat el 1925. Des de la creació de l'Assemblea Nacional sempre hi ha estat present amb diputats elegits, ha tingut percentatges de vot d'entre el 19% i el 28%, i entre 2007 i 2011 va formar part del govern de coalició de Gal·les, amb el Partit Laborista.
El partit Gwlad (fundat el 2018) també és independentista, però de centredreta. El 2020, un diputat escindit del Plaid Cymru va fundar un tercer partit independentista, Propel. A banda, existeix un partit regionalista del comtat de Gwynedd, Llais Gwynedd. Cap d'aquests tres partits té escons a l’Assemblea.
Els altres partits són les branques gal·leses dels partits d’àmbit estatal britànic: Laborisme Gal·lès, Partit Conservador Gal·lès, Liberaldemòcrates Gal·lesos i UKIP Gal·les.
Un cas especial és el del Partit Verd de Gal·les (centreesquerra ecologista). Forma part, en règim d’autonomia, del Partit Verd d’Anglaterra i Gal·les. Des de 2020 defensa la independència de Gal·les.
Les organitzacions de la societat civil Yes Cymru i AUOB Cymru promouen la independència del país.
Primer ministre: Mark Drakeford, Partit Laborista (des de 2018)
Distribució d'escons al Parlament (eleccions 2021). 60 membres:
Partit Laborista - 30
Partit Conservador - 16
Plaid Cymru - 13
Partit Liberaldemòcrata - 1
Sistema electoral: Sistema uninominal majoritari (first-past-the-post) en 40 circumscripcions electorals i sistema de representació proporcional per a escollir els altres 20.
Govern: Partit Laborista
Enllaços
Llengua i CulturaComisiynydd y Gymraeg (Comissionat del Gal·lès) www.comisiynyddygymraeg.cymru
Cymdeithas yr Iaith Gymraeg (Societat de la Llengua Gal·lesa) www.cymdeithas.cymru
Mitjans de comunicació
S4C, televisió en gal·lès www.s4c.co.uk
Golwg 360, diari digital en gal·lès golwg360.cymru
South Wales Echo, diari gal·lès en anglès walesonline.co.uk
South Wales Evening Post, diari gal·lès en anglès www.southwales-eveningpost.co.uk
(Darrera actualització: desembre de 2022.)