Fitxa de país

Grenlàndia
Kalaallit Nunaat

Dades generals
Població
55.860 h. (2017)
Superfície
2.166.086 km²
Institucions
Govern i Parlament de Grenlàndia
Ciutats importants
Nuuk
Administració estatal
Dinamarca
Llengües territorials
grenlandès (també anomenat kalaallisut)
Llengües oficials
grenlandès
Cultura religiosa
cristiana protestant
Festa nacional
21 de juny

Introducció

Grenlàndia és una illa del nord de l’Atlàntic, la més gran del món, poblada de forma intermitent per pobles inuits des de fa almenys 4.500 anys i, també intermitentment i en minoria demogràfica, per pobles escandinaus des de fa 1.000 anys. Al segle XVIII, Dinamarca va annexionar-se Grenlàndia; posteriorment va sotmetre i va marginar legalment els inuits i hi va imposar un sistema de govern colonial. La colonització va acabar oficialment el 1953, quan l’illa es va convertir en comtat danès i es va atorgar la ciutadania danesa als inuits, però les polítiques d’assimilació cultural van continuar. El creixement del nacionalisme grenlandès va desembocar en l’establiment d’una autonomia el 1979, que el 2009 va ser expandida; a partir de llavors les institucions de Grenlàndia gestionen la majoria dels afers. Amb una població feble (menys de 60.000 habitants), els sobiranistes confien a explotar els immensos recursos naturals de l’illa per poder finançar l’establiment d’un futur estat independent.

Població

El 89% de la població és nascuda a Grenlàndia (dades de 2017) i l’11%, fora. La majoria de les persones natives de Grenlàndia són inuits de llengua grenlandesa, tot i que hi ha una minoria de danesos d’origen europeu. Les tres nacionalitats més nombroses per darrere de la danesa són, per aquest ordre, la filipina, la islandesa i la tailandesa.

Grau d’autogovern

La Llei d’autogovern grenlandès de 2009 atorga al país competències àmplies —properes al ple autogovern intern— en les branques legislativa, executiva i judicial, i li dóna capacitat d’establir relacions internacionals. També estableix el grenlandès com a única llengua oficial del país, i li reconeix el dret a l’autodeterminació, incloent-hi a proclamar la independència. Des de l'obtenció de l'autonomia el vot a partits independentistes ha anat en augment, fins a situar-se actualment al voltant del 80%.

Política

Govern: coalició de Siumut, Inuit Ataqatigiit i Partii Naleraq (des de 2016)
Primer ministre: Kim Kielsen, Siumut (des de 2014)
Distribució d'escons al Parlament (31 membres). Eleccions 2014:
Siumut (independentista, centreesquerra) - 11
Inuit Ataqatigiit (independentista, esquerra) - 11
Demòcrates (unionista, centredreta) - 4
Partii Naleraq (independentista, centre) - 3
Atassut (unionista, centredreta) - 2

(Última actualització: novembre 2017.)