Fitxa de país

Grenlàndia
Kalaallit Nunaat

Dades generals
Població
55.860 h. (2017)
Superfície
2.166.086 km²
Institucions
Govern i Parlament de Grenlàndia
Ciutats importants
Nuuk
Administració estatal
Dinamarca
Llengües territorials
grenlandès (també anomenat kalaallisut)
Llengües oficials
grenlandès
Cultura religiosa
cristiana protestant
Festa nacional
21 de juny

Introducció

Grenlàndia, o Groenlàndia, és una illa del nord de l’Atlàntic, la més gran del món, poblada de forma intermitent per pobles inuits des de fa almenys 4.500 anys i, també intermitentment i en minoria demogràfica, per pobles escandinaus des de fa 1.000 anys. Al segle XVIII, Dinamarca va annexionar-se Grenlàndia; posteriorment va sotmetre els inuits, els va marginar mitjançant la imposició de lleis discriminatòries i hi va implantar un sistema de govern colonial.

La colonització va acabar oficialment el 1953, quan l’illa es va convertir en comtat danès i es va atorgar la ciutadania danesa als inuits, però les polítiques d’assimilació cultural van continuar. Com a reacció a aquest context, el creixement del nacionalisme grenlandès va desembocar en l’establiment d’una autonomia el 1979, que el 2009 va ser expandida; a partir de llavors les institucions de Grenlàndia gestionen la majoria dels afers de l’illa. Amb una població feble (menys de 60.000 habitants), els sobiranistes confien a explotar els immensos recursos naturals de Grenlàndia per poder finançar l’establiment d’un futur estat independent.

Població

El 89% de la població és nascuda a Grenlàndia (dades de 2017) i l’11%, fora. La majoria de les persones natives de Grenlàndia són inuits de llengua grenlandesa, tot i que hi ha una minoria de danesos d’origen europeu. Les tres nacionalitats més nombroses per darrere de la danesa són, per aquest ordre, la filipina, la islandesa i la tailandesa.

Grau d’autogovern

La Llei d’autogovern grenlandès de 2009 atorga al país competències àmplies —properes al ple autogovern intern— en les branques legislativa, executiva i judicial, i li dóna capacitat d’establir relacions internacionals. També atorga al grenlandès l'estatus d'única llengua oficial del país, i li reconeix el dret a l’autodeterminació, incloent-hi a proclamar la independència.

Des de l'obtenció de l'autonomia, el vot als partits independentistes ha anat en augment, fins a situar-se entre el 70% i el 80%. El govern grenlandès està preparant una proposta de Constitució per a l'illa.

Política

Govern: coalició de Siumut, Partii Naleraq, Atassut i Nunatta Qitornai (des de 2018)
Primer ministre: Kim Kielsen, Siumut (des de 2014)
Distribució d'escons al Parlament (31 membres). Eleccions 2018:
Siumut (independentista, centreesquerra) - 
Inuit Ataqatigiit (independentista, esquerra) - 8
Demòcrates (unionista, centredreta) - 6
Partii Naleraq (independentista, centre) - 4
Atassut (ambigu, centredreta) - 2
Partit de la Cooperació (unionista, liberal) - 1
Nunatta Qitornai (independentista) - 1

(Última actualització: maig 2018.)