Fitxa de país
Grenlàndia
Kalaallit Nunaat
Dades generals
Introducció
Grenlàndia, o Groenlàndia, és una illa del nord de l’Atlàntic, la més gran del món, poblada de forma intermitent per pobles inuits des de fa almenys 4.500 anys i, també intermitentment i en minoria demogràfica, per pobles escandinaus des de fa 1.000 anys. Al segle XVIII, Dinamarca va annexionar-se Grenlàndia; posteriorment va sotmetre els inuits, els va marginar mitjançant la imposició de lleis discriminatòries i hi va implantar un sistema de govern colonial.
La colonització va acabar oficialment el 1953, quan l’illa es va convertir en comtat danès i es va atorgar la ciutadania danesa als inuits, però les polítiques d’assimilació cultural van continuar. Com a reacció a aquest context, el creixement del nacionalisme grenlandès va desembocar en l’establiment d’una autonomia el 1979, que el 2009 va ser expandida; a partir de llavors les institucions de Grenlàndia gestionen la majoria dels afers de l’illa. Amb una població feble (menys de 60.000 habitants), els sobiranistes confien a explotar els immensos recursos naturals de Grenlàndia per poder finançar l’establiment d’un futur estat independent.
Llengua
El grenlandès és una llengua del grup esquimoaleutià, estretament emparentada amb les altres llengües que els inuits parlen al nord del Canadà. Existeixen tres grans variants de la llengua grenlandesa: el kalaallisut, a la costa occidental, considerada la varietat estàndard del grenlandès; el tunumiisut, a la costa oriental, i l’inuktun, a l’extrem nord.
El grenlandès és l’única llengua oficial de Grenlàndia i és parlat per unes 50.000 persones, la majoria de la població del país.
El danès va ser llengua oficial fins al 2009 i encara és usat en alguns àmbits administratius i educatius, així com per la major part de grenlandesos d’origen danès i una part de la població inuit, sobretot a la capital, Nuuk.
Identitat nacional
La identitat nacional moderna groenlandesa va començar a desenvolupar-se a les dècades de 1960 i 1970, i es va basar en l’herència cultural i lingüística del poble inuit de Groenlàndia, en oposició a la colonització danesa.
El 89% de la població és nascuda a Grenlàndia (dades de 2017) i l’11%, fora. La majoria de les persones natives de Grenlàndia són inuits de llengua grenlandesa, tot i que hi ha una minoria de danesos d’origen europeu. Les tres nacionalitats més nombroses per darrere de la danesa són, per aquest ordre, la filipina, la islandesa i la tailandesa.
Política i institucions
Grenlàndia està reconeguda com a país autònom dins del Regne de Dinamarca. Té el seu propi govern, o Naalakkersuisut, encapçalat pel primer ministre, i la seva pròpia cambra legislativa, parlament o Inatsisartut.
La Llei d’autogovern grenlandès de 2009 atorga al país competències àmplies —properes al ple autogovern intern— en les branques legislativa, executiva i judicial, i li dóna capacitat d’establir relacions internacionals. També atorga al grenlandès l'estatus d'única llengua oficial del país, i li reconeix el dret a l’autodeterminació, incloent-hi a proclamar la independència.
Des de l'obtenció de l'autonomia, el vot als partits independentistes ha anat en augment, fins a situar-se entre el 70% i el 80%. Els principals partits grenlandesos, ambdós independentistes, són el Siumut (socialdemòcrata) i l’Inuit Ataqatigiit (socialisme democràtic).
El Parlament de Grenlàndia estudia des de 2023 una proposta de Constitució pròpia, que convertiria l'illa en un estat sobirà.
Govern: coalició de Inuit Ataqatigiit i Siumut (des de 2022)
Primer ministre: Múte Bourup Egede, Inuit Ataqatigiit (des de 2021)
Distribució d'escons al Parlament (31 membres). Eleccions 2021:
Inuit Ataqatigiit (independentista, esquerra) - 12
Siumut (independentista, centreesquerra) - 10
Partii Naleraq (independentista, centre) - 4
Demòcrates (unionista, centredreta) - 3
Atassut (unionista, centredreta) - 2
(Última actualització: agost 2023.)