Fitxa de país
Ladínia
Ladinia
Dades generals
Introducció
La Ladínia és el territori situat al voltant de la serralada de les Dolomites, als Alps, habitat pel poble ladí. El tret més característic del poble ladí en relació amb els de l’entorn és l’ús de la llengua ladina dolomítica.
El procés de presa d’autoconsciència de l’especificitat del poble ladí va començar al segle XIX. A la dècada de 1870, es va fundar la primera associació nacional ladina, la Gran Nació Ladina (Gran Naziun Ladina), a Brixen, seguida el 1905 per la Unió Ladina (Uniun Ladina) a Innsbruck. Totes dues van establir-se en ciutats de llengua alemanya del Tirol, el comtat austríac al qual va pertànyer el conjunt de la Ladínia fins a 1918.
Amb la derrota austríaca a la Primera Guerra Mundial, les terres ladines van passar a formar part d’Itàlia (situació que es manté actualment) i van ser dividides entre tres províncies: Bolzano (Tirol del Sud), Trento (Trentino) i Belluno. La porció més extensa i poblada és la corresponent a Bolzano, on es troben les valls ladines de Badia i Gherdëina. Al Trentino, pertany a la Ladínia la vall de Fascia. A Belluno es troben els territoris ladins d’Anpezo i Fodom, que en diverses ocasions han reclamat de ser reintegrats al Tirol del Sud.
L’Estatut d’Autonomia del Trentino-Tirol del Sud preveu l’assignació d’un escó al parlament provincial del Trentino per a la zona de la Ladínia dins del límits de la província, i un altre al parlament provincial del Tirol del Sud per al grup lingüístic ladí.
Llengua
El ladí pertany a la branca retoromànica de les llengües romàniques, juntament amb el romanx i el friülà. Se’n calculen al voltant de 40.000 parlants, repartits de la manera següent: al Tirol del Sud, 20.000 (cens 2011); al Trentino, 18.500 (cens 2011), i a Belluno al voltant de 2.000 (estimació 2006). Part dels parlants resideix fora dels límits de la Ladínia, en ciutats com Bozen (Bolzano en italià), Meran, Brixen o Trento. Cal apuntar també que al voltant de 4.000 declaracions de llengua ladina al Trentino es refereixen probablement al nonès, una parla de filiació discutida que els ladins generalment no consideren part de la llengua ladina.
Tradicionalment cada vall ha emprat el seu propi dialecte. Des del final del segle XX, existeix una variant estàndard interdialectal, anomenada ladin dolomitan.
Política i institucions
No existeix cap institució de govern que agrupi el conjunt de la Ladínia. Els municipis ladins del Trentino estan agrupats des de 2006 en una mancomunitat, el Comun General de Fascia, amb competències executives.
El 2007, els tres municipis ladins de Belluno van votar en referèndum a favor d’integrar-se al Tirol del Sud. La decisió no ha estat implementada.
Al Tirol del Sud, el Partit Popular del Tirol del Sud (Südtiroler Volkspartei, SVP, centredreta) declara als seus estatuts (2016) que el seu propòsit és defensar els interessos de la població sud-tirolesa de llengua alemanya i ladina, a la qual reconeix com a “grup ètnic”.
Al Trentino existeixen dos partits ladins: Associació Fassa (centredreta, vinculada a Forza Italia) i Nova Unió Autonomista Ladina (Neva Union Autonomista Ladina, Neva UAL, centre). El Partit Autonomista Trentino Tirolès (Partito Autonomista Trentino Tirolese, PATT, centrista, d’àmbit provincial) inclou als seus estatuts la defensa del poble ladí, al qual reconeix com a “minoria”.
La Unió General dels Ladins de les Dolomites (Union Generela di Ladins dla Dolomites) és l’organització que agrupa les associacions ladines dels diferents valls de la Ladínia, amb l’objectiu de defensar els drets lingüístics i culturals del poble ladí.
(Darrera actualització: novembre 2020.)