Fitxa de país

Illa de Man
Ellan Vannin o Mannin

Dades generals
Població
84.497 h (cens 2011)
Superfície
588 km²
Institucions
Govern de Man i Parlament (Tynwald)
Ciutats importants
Douglas (Doolish)
Administració estatal
Dependència de la Corona britànica
Llengües territorials
manx
Llengües oficials
anglès
Cultura religiosa
cristianisme anglicà
Festa nacional
5 de juliol (dia del Tynwald)

Història

L’Illa de Man va estar subjecta, al llarg de l’edat mitjana, a la dominació successiva d’escocesos, noruecs i anglesos. Això va tenir la seva correlació cultural en la doble influència cèltica i nòrdica que va afaiçonar la identitat illenca: la llengua pròpia, el manx, pertany al grup celta, mentre que la institució de govern principal —l’Assemblea o Tynwald— és d’origen víking.

Definitivament vinculada a la corona anglesa el 1346, l’illa es va governar de manera autònoma a través del Tynwald, que amb el pas dels segles va esdevenir la cambra legislativa del país. El 1866 va consolidar-se un estatus d’autogovern intern com a dependència de la corona britànica i, un any més tard, i per primer cop en la història, la cambra baixa del Tynwald va ser escollida en votació semidemocràtica (només eren electors els homes terratinents). El 1919 es va implementar el sufragi universal.

Al principi del XX, després de segles d’anglicització, va emergir un moviment de recuperació cultural i lingüística, al voltant de la Societat de la Llengua Manx. A mitjan segle XX l’illa es va convertir en un paradís fiscal, cosa que va atraure nous residents de rendes altes i va provocar una alça dels preus. Poc després va fundar-se el partit nacionalista Mec Vannin, amb l’objectiu de convertir el país en una república plenament independent i amb una agenda d’esquerres crítica amb la política oficial favorable a les grans corporacions.

Política i autogovern

L’Illa de Man té els seus propis govern i Parlament (Tynwald), format per dues cambres: la House of Keys i el Consell Legislatiu. El govern de Man recapta els impostos que es paguen al país i, junt amb el Parlament, exerceix el ple autogovern intern. El lloctinent governador, representant de la corona britànica, és el cap de l’executiu i té les funcions de donar assentiment reial a la legislació de Man i d’exercir competències en matèria d’afers exteriors.

Tot i ser una dependència de la corona britànica, Man no forma part del Regne Unit (ni de la Unió Europea). El govern britànic, en tant que govern de Sa Majestat, és responsable de la defensa i de les relacions internacionals de Man. La ciutadania de Man no existeix; els seus nadius són ciutadans britànics. El Parlament britànic té la capacitat d’aprovar lleis que l’Illa de Man ha de complir; per convenció, i quan es tracta de normes internes de l’illa, Westminster no ho acostuma a fer sense el consentiment de les institucions de Man.

Existeixen tres partits polítics actius: el Partit Laborista, el Partit Liberal i Mec Vannin. A les eleccions de 2016, només va obtenir representació el Partit Liberal. Man té tradició d'escollir sobretot candidats independents.

Primer ministre: Howard Quayle, independent (des de 2016)
Distribució d'escons al Parlament (House of Keys, 24 membres). Eleccions 2016:
Diputats independents – 21
Partit Liberal de Man – 3
Govern: coalició de diputats independents i del Partit Liberal

(Darrera actualització: novembre 2017.)