Fitxa de país

Alsàcia
Elsass

Dades generals
Població
1.884.150 h. (2019)
Superfície
8.280 km²
Institucions
Col·lectivitat Europea d'Alsàcia
Ciutats importants
Estrasburg, Hagenau, Wissembourg, Milhüsa/Mülhausen (Mulhouse), Kolmar (Colmar)
Administració estatal
República Francesa
Llengües territorials
alemany (alsacià, fràncic), francès (welche)
Llengües oficials
francès
Cultura religiosa
cristianisme catòlic, cristianisme protestant

Introducció

La història d'Alsàcia està lligada a la seva ubicació fronterera entre dues grans àrees culturals i de poder: l'alemanya, representada pel Sacre Imperi primer i l'Imperi alemany després, i la francesa.

A cavall d'aquests dos móns, Alsàcia ha disposat, en diverses fases de la seva història, d'un autogovern propi, tot i que limitat. Així, juntament amb la Mosel·la, Alsàcia va ser autònoma dins d'Alemanya entre 1911 i 1918. Sense la Mosel·la, Alsàcia ha disposat de la seva pròpia assemblea, amb autonomia executiva, dins de la República Francesa entre 1982 i 2015 i de nou des de 2021.

Llengua

La major part del territori s’inclou dins del domini lingüístic de l’alsacià, un dialecte de l’alt alemany. L’alsacià és parlat pel 30% de la població, tot i que només el 5% l’usa com a llengua principal (enquesta 2020).

La llengua tradicional de l’extrem nord d’Alsàcia és una altra variant alemanya (el fràncic) mentre que alguns municipis de l’extrem occidental (l’anomenat Pays Welche) es troben dins del domini de les llengües d’oïl.

La comunitat jueva ha usat històricament la seva pròpia variant de l’ídix: el judeoalsacià, o yédish-daïtsch.

Política i institucions

El 2016, i en virtut de la reforma territorial aprovada el 2014 per l'Assemblea Nacional francesa, Alsàcia va quedar integrada en la regió administrativa del Gran Est, conjuntament amb les regions històriques de Lorena i Xampanya. La decisió va aixecar una oposició generalitzada a Alsàcia.

El 2019, el Senat i l’Assemblea Nacional francesa van aprovar la creació de la Col·lectivitat Europea d’Alsàcia, que ha donat al país, de nou, un marc institucional propi des de gener de 2021. El nou ens fusiona els departaments de l’Alt Rin i el Baix Rin. Té autonomia executiva dins de la regió del Gran Est, de la qual continua formant part.

El moviment polític alsacianista continua reclamant la sortida d’Alsàcia de la regió del Gran Est i l'assoliment de l'autonomia legislativa i executiva. El 68% de la població dóna suport a abandonar el Gran Est, segons una enquesta de 2020.

El principal partit alsacianista és Unser Land, creat el 2009 a partir de la fusió de formacions preexistents. Unser Land defineix Alsàcia com una nació i estableix com a objectius l’autogovern del país amb un Parlament propi, amb capacitat legislativa, i l’oficialitat de la llengua alsaciana. Es posiciona entre el centre i el centreesquerra. A les eleccions regionals (Gran Est) de 2015 va obtenir l’11% dels vots a Alsàcia.

Amb molt menys suport popular, Alsace d’Abord és un partit autonomista d’extrema dreta que manté un discurs força centrat en l’oposició a la immigració, particularment de països de majoria musulmana.

Finalment, Alternativa Alsaciana és un partit ecologista i federalista de centreesquerra. Reclama un estatut d’autonomia especial per a la Col·lectivitat Europea d’Alsàcia.

(Darrera actualització: febrer de 2022.)