Fitxa de país
Poble maputxe
Mapu Che
Dades generals
Introducció
El maputxe és un poble que habita a la zona central del Con Sud, a banda i banda de la serralada dels Andes, a Amèrica. Les seves terres, també conegudes com a Wallmapu, estan repartides des del segle XIX entre els estats de Xile i Argentina.
Els imperis inca, primer, i espanyol, després, van intentar ocupar el país maputxe durant segles. El 1641, Espanya va renunciar a ocupar les terres al sud del riu Biobío i va reconèixer la independència de facto del poble maputxe (Pau o Parlament de Quilín), en un cas pràcticament únic en la història colonial europea a Amèrica.
El país maputxe va ser ocupat i annexionat per Xile i Argentina en sengles campanyes militars entre 1860 i 1885 (Ocupació de l’Araucània i Conquesta del Desert). Desenes de milers de maputxes van morir durant la conquesta i posteriorment, a causa de diverses epidèmies introduïdes. El poble maputxe va ser desposseït de la major part de les seves terres —que van ser cedides a colons xilens, argentins i europeus— i els seus drets polítics, lingüístics i culturals van ser negats.
Aquest procés està en l’origen del conflicte que les organitzacions maputxes mantenen des de fa dècades un amb els estats xilè i argentí pel reconeixement dels drets històrics i culturals del poble maputxe, per la propietat de les terres i per l’autogovern.
Llengua
El mapudungun és la llengua pròpia del poble maputxe. Ha patit un procés històric de minorització, tant per part de Xile com d’Argentina, que ha contribuït decisivament a convertir-lo en una llengua amenaçada, parlada actualment pel 10% del poble maputxe i amb una transmissió intergeneracional escassa.
L’idioma no és oficial ni a Xile ni a l’Argentina. A Xile té un reconeixement limitat des de 1993 (Llei de Protecció, Foment i Desenvolupament Indígena). Un nombre limitat d’escoles —i només aquelles on almenys el 20% de l’alumnat sigui indígena— ofereixen l’assignatura de mapudungun des de 2009. A l’Argentina, la Constitució reconeix el dret dels pobles indígenes a rebre una educació bilingüe, però s’implementa escassament.
Identitat
Al cens xilè de 2017, 1.745.000 persones es van definir com a maputxes. La xifra representa gairebé el 10% de la població total de Xile i el 80% de la seva població indígena.
Al cens argentí de 2010, 205.000 persones es van declarar com a maputxes.
Política, institucions i moviment
El poble maputxe no disposa de cap institució oficialment reconeguda per part de Xile o l’Argentina. Diverses organitzacions maputxes han reivindicat l’autogovern, des de la dècada de 1920 i fins avui, en diverses tendències polítiques. No obstant això, disposa d'un sistema tradicional d'organització política, social i religiosa; en aquest document s'exposen alguns dels seus principis bàsics.
Hi ha dues grans tendències dins del moviment maputxe pel que fa a la relació amb l’Estat xilè: la que s’orienta principalment a un reconeixement institucional, polític i de drets en el marc d’un Estat plurinacional reformulat, i la que propugna un model d’autodeterminació unilateral al marge de l’Estat (i, sovint, contra ell).
Dins de la primera tendència es poden citar, per ordre cronològic de fundació:
Ad Mapu (1980). Fundada com una organització cultural, va passar a defensar la recuperació de territoris com a objectiu fonamental del poble maputxe. Va participar en els acords de Nova Imperial (1989) de transició democràtica a la fi de la dictadura del general Augusto Pinochet.
El Consell de Totes les Terres (1990) reivindica l’autodeterminació del poble maputxe. Va encapçalar el moviment a la dècada de 1990. Reclama la recuperació de les terres ancestrals i de la llengua mapudungun, així com la creació d’un govern autònom maputxe fonamentat en les institucions i lideratges tradicionals maputxes i el reconeixement constitucional dels drets del seu poble.
Identitat Territorial Lafkenche (1992) es mobilitza per la recuperació del territori marítim dels lafkenches —un dels subgrups que constitueixen el poble maputxe— a través de la seva participació en la política municipal, sense haver-se constituït però com a partit.
L’Aliança Territorial Maputxe (2006), amb una orientació que aprofundeix en les estratègies d’ocupació de terres i de resistència i denúncia de la repressió de l’Estat xilè i de la destrucció de l’entorn ambiental del Wallmapu per part d’empreses xilenes i estrangeres.
La Xarxa de Dones Maputxe (2012) agrupa dones maputxes de Wallmapu i d’altres territoris, amb presència notable a Santiago. El seu objectiu és promoure els drets i la identitat de les dones maputxes en tant que dones i maputxes, davant de la percepció que la resta d’organitzacions no prioritzaven els aspectes relacionats amb el gènere en la seva acció.
A banda, existeix un partit polític maputxe, fundat el 2005 i registrat oficialment entre 2016 i 2017: Wallmapuwen. El partit es defineix com a nacionalista maputxe, democràtic, d'esquerres, autonomista i laic.
També hi ha un centre d’estudis maputxe, la Comunitat d’Història Maputxe.
Dins de la segona tendència, les organitzacions principals són:
La Coordinadora Arauco Malleco (CAM), fundada el 1998, agrupa comunitats locals que reclamen la devolució integral de terres ancestrals a les comunitats maputxes i fa ús de la violència política com a forma d’assolir els seus objectius. El programa polític de la CAM inclou l'autonomia política territorial sobre les terres recuperades, com a forma de reconstruir les característiques polítiques, culturals i religioses del poble maputxe. Es defineix com a moviment d’alliberament nacional indigenista i anticapitalista. No cerca la constitució d’un Estat maputxe inserit en el sistema d’estats, ni tampoc un acord d’autonomia o reconeixement amb l’Estat xilè, sinó el restabliment de l’autogovern maputxe anterior a la conquesta, fora de les premisses del món occidental.
Entre els anys 2013 i 2016 han anat apareixent unes altres tres organitzacions amb un plantejament similar que la CAM, però menys estructurades: Weichan Auka Mapu (WAM), Resistència Lafkenche (RF) i Resistència Maputxe Malleco (RMM). De les tres, la WAM és la que té una projecció més àmplia. La RF se circumscriu a la zona costanera, on viu el subgrup lafkenche del poble maputxe. La RMM se centra a la província de Malleco.
El govern xilè parla d’uns altres tres grups d’aquesta tendència sorgits durant 2021: Wiñotauiñ Taiñ Malon, Lof Resistència Territorial Kütral Mawuida i Alliberament Nacional Maputxe.
Referències
Jordi Bonet i Martí (2014): “El movimiento mapuche en Chile: de la reivindicación por la tierra al reconocimiento como pueblo”. Anuario de Movimientos Sociales 2013, Fundación Betiko
Alejandra Gaitán-Barrera i Govand Khalid Azeez (2018): ”Beyond recognition: autonomy, the state, and the Mapuche Coordinadora Arauco Malleco”. Latin American and Caribbean Ethnic Studies
Daniel Grimaldi (2019). “Etnopolítica del espacio marítimo y el rol de la Identidad Territorial Lafkenche en la solicitud de espacios costeros marítimos para pueblos originarios”. Polis – Revista Latinoamericana
Ana Luisa Guerrero (2016): "Demandas de derechos humanos de los mapuche en Chile y los discursos jurídicos". Latinoamérica. Revista de Estudios Latinoamericanos
Fernando Pairicán Padilla i Rolando Álvarez Vallejos (2011): "La Nueva Guerra de Arauco: la Coordinadora Arauco-Malleco y los nuevos movimientos de resistencia mapuche en el Chile de la Concertación (1997-2009)". Izquierdas
Fernando Pairican (2021). “Los horizontes autonomistas del movimiento mapuche”. NUSO
Ana Rodríguez (2021). “El mapa político de las organizaciones mapuche tras las elecciones de la Convención Constitucional”. CIPER
(Darrera actualització: Juny 2022.)