Fitxa de país
Ossètia
Iryston
Dades generals
Introducció
Ossètia és un país situat al centre del Caucas, a nord i sud de la serralada homònima. La major part dels seus habitants són ossetes, un poble de llengua irànica i religió cristiana ortodoxa que traça la seva ascendència fins als antics alans.
El país es troba dividit entre dues entitats polítiques: Ossètia del Nord-Alània (la més gran i poblada), una república constituent de la Federació Russa, i Ossètia del Sud, un estat autoproclamat independent de Geòrgia i, a la pràctica, un satèl·lit de Rússia.
Entre els segles IX i XIII va existir un regne dels alans que depassava els límits de l’actual Ossètia, que va ser destruït pels mongols. Entre el final del segle XVIII i l’inici del segle XIX Rússia va completar la conquesta dels territoris poblats pel poble osseta. El 1922, ja dins de la Unió Soviètica, es van crear l’óblast autònom d’Ossètia del Sud, dins de Geòrgia. El 1924 es va establir l’óblast autònom d’Ossètia del Nord, dins de Rússia, que el 1936 va ser elevat a la categoria de república autònoma.
El 1990 Geòrgia va cancel·lar l’autonomia d’Ossètia del Sud i l’any següent el territori va proclamar la seva independència, que no va reconèixer cap estat. El 2008, Ossètia del Sud, amb el suport militar de Rússia, es va enfrontar en una guerra breu contra Geòrgia. Les forces georgianes van ser derrotades i Rússia va reconèixer oficialment la independència d’Ossètia del Sud.
Llengua
L’osseta és una llengua indoeuropea de la branca irànica oriental, relacionada per tant amb el persa i el kurd i aïllada dels idiomes parlats al seu entorn. El 2010 tenia al voltant de 600.000 parlants, segons els diferents censos russos i sud-ossetes.
La llengua és oficial a tot Ossètia, segons les constitucions d’Ossètia del Nord i Ossètia del Sud, al costat del rus. A la pràctica, la major part de funcions oficials —l’idioma de l’administració, dels mitjans de comunicació, de l’ensenyament...— són reservades al rus gairebé en exclusiva.
Identitat nacional
Ossetes del nord i del sud es reconeixen mútuament com un sol poble. Per història i religió, els ossetes han mantingut vincles més estrets amb Rússia que no pas la resta de pobles del Caucas.
El 89,9% de la població d’Ossètia del Sud es va declarar osseta al cens de 2015; el 7,4%, georgiana, i l’1,1%, russa.
El 65,1% de la població d’Ossètia del Nord es va declarar osseta al cens de 2010; el 20,8%, russa, i el 4,0%, ingúixa.
Institucions i administració
Les dues terceres parts septentrionals del país estan governades per la República d’Ossètia del Nord-Alània, una república integrant de la Federació Russa. La seva cambra legislativa és el Parlament d’Ossètia del Nord-Alània, elegida per sufragi universal cada cinc anys. El Parlament està controlat pels partits russos afins al o permesos pel Kremlin. Cap partit nacional osseta hi és representat.
El terç meridional del país està governat per la República d’Ossètia del Sud, un estat autoproclamat independent de Geòrgia i amb una forta dependència política, militar i econòmica de Rússia. La república, semipresidencial, està encapçalada pel president o presidenta, que no només és el cap de l’estat sinó també del Govern d’Ossètia del Sud. És elegit per sufragi universal cada cinc anys, igual com el Parlament d’Ossètia del Sud, la cambra legislativa de la república. Tots els partits representats són exclusius d’Ossètia del Sud, tot i que el principal d’entre ells (Ossètia Unida) manté vincles estrets amb el seu equivalent rus (Rússia Unida). L’objectiu d’Ossètia Unida, segons expressa el seu programa, és la reunificació d’Ossètia del Sud amb Ossètia del Nord dins de la Federació Russa.
Geòrgia considera il·legal la República d’Ossètia del Sud. Les autoritats georgianes consideren que l’Administració Provisional d’Ossètia del Sud —un govern autònom a l’exili— és l’autoritat legítima del territori, sobre el qual no té cap mena de control.
Reconeixement
Ossètia del Sud és reconeguda com a estat independent per Rússia, Nicaragua, Veneçuela, Nauru i Síria. La resta de membres de l’ONU consideren que Ossètia del Sud és part integrant de Geòrgia.
Referèndum d’annexió a Rússia
El març de 2022, el llavors president d’Ossètia del Sud Anatoli Bibílov va anunciar plans per a celebrar un referèndum el mateix any per a l’ingrés del país a la Federació Russa. L’abril, les autoritats electorals sud-ossetes van registrar una iniciativa per a la convocatòria de dos referèndums: un sobre l’ingrés a Rússia i l’altre sobre la unificació amb Ossètia del Nord. El maig, Bibílov va convocar oficialment el referèndum per al 17 de juny de 2022. La Federació Russa no ha donat suport explícit a aquest procés, però tampoc l’ha rebutjat. El nou president sud-osseta Alan Gaglóiev ha suspès la convocatòria del referèndum.
TERRITORI: OSSÈTIA DEL SUD
President: Alan Gaglóiev (des de 2022)
Primer ministre: Guennadi Bekóiev (des de 2020)
Distribució d'escons al Parlament. 34 membres (eleccions juny 2019):
Ossètia Unida - 14
Partit Popular d'Ossètia del Sud - 5
Nykhaz - 4
Unitat del Poble - 3
Partit Comunista d'Ossètia del Sud - 1
Independents - 7
(Darrera actualització: juny 2022)