Fitxa de país

Quebec
Québec

Dades generals
Població
8.164.361 h. (2016, Statistique Canada)
Superfície
1.667.441 km²
Institucions
Govern del Quebec, Assemblea Nacional
Ciutats importants
Quebec (capital), Mont-real, Gatineau, Sherbrooke
Administració estatal
Canadà
Llengües territorials
francès, inuktitut, cree, mohawk, altres llengües ameríndies
Llengües oficials
francès
Cultura religiosa
cristiana catòlica, religions ameríndies i inuits
Festa nacional
Dia de Sant Joan (24 de juny)

Introducció

El Quebec és un país de l'Amèrica del Nord, de llengua predominant francesa, herència d'una història diferenciada que parteix de la colonització francesa a partir del segle XVI.  És una de les nacions sense estat més extenses del món, amb una població formada sobretot per descendents de colons europeus, membres de pobles originaris i més recentment, migrants d'arreu del món i els seus descendents.

El Quebec forma part del Canadà, estat on el francès és llengua oficial, juntament amb l'anglès. El Canadà és un estat federal format per deu províncies, de les quals el Quebec és una, i tres territoris autònoms. Les províncies estan considerades com a constituents de la federació canadenca, mentre que els territoris tenen la seva autonomia delegada per part del govern federal. Els poders d'una província, i l'existència mateixa de la província, no es poden derogar via una esmena constitucional mentre l'assemblea legislativa de la província s'hi oposi.

Resum històric

L'explorador Jacques Cartier va fundar el 1534 el primer assentament del que seria, en el futur, el Quebec, en un territori que fins llavors estava dominat per crees, inuits, naskapis i iroquesos. Un fort influx de colons francesos durant els segles XVII i XVIII va canviar la realitat demogràfica del territori, fins convertir-lo en majoritàriament francòfon.

El 1763 el Quebec va passar a mans britàniques. El Regne Unit, però, va mantenir els drets lingüístics dels francòfons i va confirmar el caràcter oficial del catolicisme, majoritari entre ells.

El 1867 el Quebec va esdevenir una de les quatre províncies fundadores del Canadà federal, dins del qual mantindrà un poder legislatiu i executiu autònom de manera ininterrompuda fins a l'actualitat.

Al llarg del segle XX, la identitat francocanadenca, molt ancorada en el conservadorisme catòlic, va anar sent substituïda paulatinament per un nou sentiment d'identitat nacional: el quebequès, que va experimentar un fort impuls durant la dècada de 1960 a cavall de la modernització de la societat en l'època històrica coneguda com a Revolució Tranquil·la. Políticament, el procés va culminar amb la davallada i desaparició del gran partit conservador i catòlic francocanadenc (la Unió Nacional) durant les dècades de 1970 i 1980 coincidint amb l'ascens del Partit Quebequès (sobiranista), que va guanyar per primer cop les eleccions legislatives quebequeses el 1976.

El govern sobiranista del Quebec va organitzar un referèndum d'independència el 1980 (40,4% de vots a favor i 59,6% en contra) i en va celebrar un altre el 1995, amb un resultat molt més ajustat (49,6% a favor i 50,4% en contra). El Partit Quebequès manté, sense data, la promesa de celebrar un tercer referèndum.

Llengua

El predomini del francès com a llengua d'ús majoritari és el tret diferencial principal del Quebec en el context nord-americà. Segons el cens de 2011, el 78,1% dels quebequesos són de llengua materna francesa, seguits pel 7,7% de llengua materna anglesa. La Carta de la Llengua Francesa (1977) preveu que el francès sigui l'única llengua oficial del Quebec, l'idioma emprat a les escoles i la llengua d'ús corrent al món empresarial.

Els parlants de llengües originàries sumen el 0,4% de la població. El cree és la que té més parlants (15.000), però l'inuktitut és la més forta proporcionalment (parlada pel 90% dels inuits del Quebec). 

Identitat nacional

L'Assemblea Nacional del Quebec va aprovar el 2003 una resolució que afirmava que “el poble quebequès forma una nació”. El 2006, la Cambra dels Comuns del Parlament canadenc va aprovar una moció que afirmava que “els quebequesos i les quebequeses formen una nació al si d’un Canadà unit”.

El 80% dels francòfons del Quebec van considerar el 2012 que la Constitució hauria de reconèixer la nació quebequesa, segons una enquesta de Léger Marketing.

Política i institucions

La branca executiva del govern autònom (província) del Quebec és exercida pel Consell Executiu i pel primer ministre, mentre que la legislativa ho és per l'Assemblea Nacional, els membres de la qual són escollits per sufragi universal per part de la població quebequesa major de 18 anys. El Tribunal del Quebec, nomenat pel govern del Quebec, exerceix el poder judicial en primera instància en matèria civil, penal i criminal.

Les competències exclusives del Quebec inclouen educació, sanitat, recursos naturals, drets civils, organització municipal i justícia local i provincial. Compartides amb el govern federal hi ha les competències de transport, immigració i agricultura.

Els pobles originaris tenen representació a l'Assemblea de les Primeres Nacions del Quebec i el Labrador, excepte els inuits, que mantenen un règim d'autonomia executiva al territori septentrional del Nunavik a través del Govern Regional Kativik.

Des de la dècada de 1990, el panorama polític està dominat per tres partits principals: Partit Quebequès (PQ), Partit Liberal del Quebec (PLQ) i Acció Democràtica (actualment Coalició Avenir Quebec, CAQ), als quals cal sumar, a partir de la primera dècada del segle XXI, un quart: Quebec Solidari (QS).

D'aquests partits, dos són independentistes: el PQ, que manté posicions de centre i centreesquerra, i QS, situat a l'esquerra del PQ i que agrupa sectors que van des de la socialdemocràcia fins al comunisme, amb un caràcter ecologista i feminista destacat. El PLQ és federalista, liberal i ocupa espais de centre i centredreta. La CAQ, de centredreta i nacionalista quebequesa no independentista, se situa en l'eix nacional entre el PQ i el PLQ.

Primer ministre: François Legault, CAQ (primer ministre designat, des de 2018)
Distribució d'escons a l'Assemblea Nacional (eleccions 2018). 125 membres:
Coalició Avenir Quebec (CAQ) - 74
Partit Liberal del Quebec (PLQ) - 32
Quebec Solidari (QS) - 10
Partit Quebequès (PQ) - 9
Sistema electoral: sistema uninominal majoritari (first-past-the-post) en 125 circumscripcions electorals.
Govern: PLQ

(Darrera actualització: gener 2018.)