Fitxa de país

Alt Karabakh
Lernayin Gharabagh o Artsakh

Dades generals
Població
150.932 h. (2015 cens de l'Artsakh)
Superfície
11.458 km² (república autoproclamada), 4.400 km² (segons les fronteres soviètiques)
Institucions
Govern de la República de l’Alt Karabakh (Artsakh) i Assemblea Nacional
Ciutats importants
Stepanakert (capital), Shushi, Merakert, Martuni
Administració estatal
Azerbaidjan de jure, república independent de facto amb vincles estrets amb la República d'Armènia
Llengües territorials
armeni
Llengües oficials
armeni
Cultura religiosa
cristianisme armeni
Festa nacional
2 de setembre (Dia de la Independència)

Introducció

L'Alt Karabakh, o Artsakh, és un territori de majoria armènia dins de les fronteres internacionalment reconegudes de l'Azerbaidjan.

Antigament part d'Armènia, l'Alt Karabakh va ser inclòs dins de l'Azerbaidjan soviètic el 1923, on se li va atorgar l'estatus d'óblast autònom. Líders i intel·lectuals armenis van denunciar, durant tota l'època soviètica, que el govern de l'Azerbaidjan duia a terme una política d'azerització del territori.

A la dècada de 1980, un moviment d'àmplia base popular (el Moviment Karabakh) al Karabakh va demanar la reunificació del territori amb Armènia. La Unió Soviètica no va atendre aquesta petició i el 1991, el govern de l'Azerbaidjan va anul·lar la limitada autonomia de l'Alt Karabakh.

La guerra de 1992-1994

De resultes, els armenis de l'Alt Karabakh van organitzar un referèndum d'autodeterminació el desembre de 1991 (99,98% de vots a favor de la independència) i van proclamar la sobirania del Karabakh. Immediatament va esclatar la guerra entre Armènia i el Karabakh, d'un costat, i l'Azerbaidjan, de l'altre, que va durar fins a l'alto el foc de 1994.

Durant la guerra, el Karabakh va annexionar-se set districtes de majoria no armènia que li van permetre de tenir continuïtat territorial amb Armènia i li van atorgar una frontera directa amb l'Iran.

La població no armènia (al voltant de 500.000 persones) va ser expulsada del Karabakh durant la guerra, o en va fugir.

A aquesta xifra cal sumar, com a víctimes del conflicte armenoàzeri, 235.000 armenis que van ser expulsats de l'Azerbaidjan entre 1988 i 1990, i 250.000 àzeris que van ser expulsats d'Armènia durant el mateix període.

La República de l'Artsakh

Les autoritats armènies van proclamar la unificació dels antics territoris de l'óblast autònom —l'Alt Karabakh estricte— amb els set districtes conquerits durant la guerra sota la República de l'Artsakh, o República de l'Alt Karabakh. Aquesta república ha funcionat des de llavors com a estat independent de facto de l'Azerbaidjan, però amb força vincles i dependència d'Armènia.

L'Artsakh ha aprovat en referèndum dues constitiucions democràtiques, el 2006 i el 2017, que el defineixen com a estat sobirà.

L’alto el foc de 1994 ha estat violat milers de cops, majoritàriament en escaramusses. Els dos trencaments més greus va tenir lloc el 2016 i el 2020.

L'abril de 2016, durant la Guerra dels Quatre Dies, un mínim de 200 persones van resultar mortes —militars i civils— i l’Azerbaidjan va capturar entre 8 i 20 quilòmetres quadrats de territori controlat per la República de l’Artsakh.

La guerra de 2020

El setembre de 2020, l’Azerbaidjan va iniciar, amb suport de Turquia, una ofensiva a gran escala contra la República de l’Artsakh. Al final del mes d’octubre, prop de 90.000 havien fugit cap a Armènia i les forces azerbaidjaneses havien conquerit el 15% el territori, incloent-hi tota la franja meridional que fa frontera amb l’Iran. Les víctimes mortals en els dos bàndols es comptaven en 5.000, segons fonts governamentals russes.

Reconeixement

El Karabakh actua com un estat independent de facto, amb vincles molt estrets amb Armènia.

La independència del Karabakh no ha estat reconeguda per cap membre de l'ONU —ni tan sols per Armènia—, en espera que les diverses iniciatives de pau, sobretot sota l'ègida de l'OSCE, que hi ha hagut des de llavors donin fruit.

El 2007, l’OSCE va presentar una proposta de pau (els Principis de Madrid, actualitzats el 2009 a L’Aquila) que preveia la retirada de les forces armènies dels territoris de l’Artsakh que no haguessin format part de l’óblast autònom de l’Alt Karabakh, el manteniment d’un corredor territorial que unís l’Alt Karabakh amb Armènia, el retorn de les persones desplaçades, l’aprovació d’un estatus provisional per a l’Alt Karabakh i finalment la celebració d’una votació sobre l’estatus definitiu. La proposta no va ser acceptada completament per cap de les parts en conflicte.

POLÍTICA

President: Arayik Harutyunyan (des de 2020)
Distribució d'escons al Parlament (33 escons). Eleccions 2020:
Pàtria Lliure - 16
Pàtria Unida - 9
Justícia - 3
Federació Revolucionària Armènia - 3
Partit Democràtic de l'Artsakh - 2

(Darrera actualització: octubre 2020)