Fitxa de país
Alt Karabakh
Lernayin Gharabagh o Artsakh
Dades generals
Introducció
L’Alt Karabakh, o Artsakh, és un territori de majoria armènia dins de les fronteres internacionalment reconegudes de l’Azerbaidjan, país del qual és independent de facto des de 1991. El territori està governat per les institucions de la República de l’Alt Karabakh, o República de l’Artsakh, que des de la seva fundació ha mantingut una forta dependència econòmica, política i militar respecte d'Armènia. Des de novembre de 2020 és, de facto, un protectorat militar rus parcialment autogovernat per les autoritats de la República de l’Artsakh.
Antigament part d'Armènia, l'Alt Karabakh va ser inclòs dins de l'Azerbaidjan soviètic el 1923, on se li va atorgar l'estatus d'óblast autònom. Líders i intel·lectuals armenis van denunciar, durant tota l'època soviètica, que el govern de l'Azerbaidjan duia a terme una política d'azerització del territori.
A la dècada de 1980, un moviment d'àmplia base popular (el Moviment Karabakh) al Karabakh va demanar la reunificació del territori amb Armènia. La Unió Soviètica no va atendre aquesta petició i el 1991, el govern de l'Azerbaidjan va anul·lar la limitada autonomia de l'Alt Karabakh.
La guerra de 1992-1994
De resultes, els armenis de l'Alt Karabakh van organitzar un referèndum d'autodeterminació el desembre de 1991 (99,98% de vots a favor de la independència) i van proclamar la sobirania del Karabakh. Immediatament va esclatar la guerra entre Armènia i el Karabakh, d'un costat, i l'Azerbaidjan, de l'altre, que va durar fins a l'alto el foc de 1994.
Durant la guerra, el Karabakh va annexionar-se set districtes de majoria no armènia que li van permetre de tenir continuïtat territorial amb Armènia i li van atorgar una frontera directa amb l'Iran.
La població no armènia (al voltant de 500.000 persones) va ser expulsada del Karabakh durant la guerra, o en va fugir.
A aquesta xifra cal sumar, com a víctimes del conflicte armenoàzeri, 235.000 armenis que van ser expulsats de l'Azerbaidjan entre 1988 i 1990, i 250.000 àzeris que van ser expulsats d'Armènia durant el mateix període.
La República de l'Artsakh
Les autoritats armènies van proclamar la unificació dels antics territoris de l'óblast autònom —l'Alt Karabakh estricte— amb els set districtes conquerits durant la guerra sota la República de l'Artsakh, o República de l'Alt Karabakh. Aquesta república ha funcionat des de llavors com a estat independent de facto de l'Azerbaidjan, però amb força vincles i dependència d'Armènia.
L'Artsakh ha aprovat en referèndum dues constitiucions democràtiques, el 2006 i el 2017, que el defineixen com a estat sobirà.
L’alto el foc de 1994 ha estat violat milers de cops, majoritàriament en escaramusses. Els dos trencaments més greus va tenir lloc el 2016 i el 2020.
L'abril de 2016, durant la Guerra dels Quatre Dies, un mínim de 200 persones van resultar mortes —militars i civils— i l’Azerbaidjan va capturar entre 8 i 20 quilòmetres quadrats de territori controlat per la República de l’Artsakh.
La guerra de 2020
El 27 de setembre de 2020, l’Azerbaidjan va iniciar, amb suport de Turquia, una ofensiva a gran escala contra la República de l’Artsakh, país que Armènia va defensar. El 10 de novembre Armènia es va veure obligada a signar un armistici, davant la superioritat militar azerbaidjanesa. En virtut de l’acord, l’Artsakh va perdre entre el 70% i el 75% del territori que controlava prèviament i Rússia va desplegar un contigent de soldats a la zona que va restar en mans de les autoritats armènies.
Més de 100.000 persones van fugir de l’Artsakh cap a Armènia. Rússia va informar a mitjan desembre que 40.000 havien retornat a l’Artsakh a partir del desplegament de les forces de pau russes. A mitjan 2021, el Crisis Group calculava en 40.000 les persones que romanen a Armènia.
Les víctimes mortals en els dos bàndols es compten en més de 5.000, segons fonts governamentals russes.
Reconeixement
El Karabakh actua com un estat independent de facto de l’Azerbaidjan, amb vincles de dependència molt estrets amb Armènia i, des de novembre de 2020, amb Rússia.
La independència de l’Alt Karabakh no ha estat reconeguda per cap membre de l'ONU —ni tan sols per Armènia—, en espera que les diverses iniciatives de pau, sobretot sota l'ègida de l'OSCE, que hi ha hagut des de llavors donin fruit. L’Alt Karabakh és reconegut per Abkhàzia, Ossètia del Sud i Transnístria.
El 2007, l’OSCE va presentar una proposta de pau (els Principis de Madrid, actualitzats el 2009 a L’Aquila) que preveia la retirada de les forces armènies dels territoris de l’Artsakh que no haguessin format part de l’óblast autònom de l’Alt Karabakh, el manteniment d’un corredor territorial que unís l’Alt Karabakh amb Armènia, el retorn de les persones desplaçades, l’aprovació d’un estatus provisional per a l’Alt Karabakh i finalment la celebració d’una votació sobre l’estatus definitiu. La proposta no va ser acceptada completament per cap de les parts en conflicte.
Llengua
L’armeni, que forma la seva pròpia branca dins de la família indoeuropea, és la llengua utilitzada per la pràctica totalitat de la població armènia de l’Alt Karabakh. És l’únic idioma reconegut com a llengua estatal de la República de l’Artsakh a la Constitució i com a tal, és la llengua general d’instrucció al sistema educatiu del país.
Des de 2021, una llei de l’Assemblea Nacional també reconeix el rus com a llengua “oficial” del país, tot i que no li atorga la categoria de llengua “estatal”.
Anteriorment a la guerra de 1992-1994, els districtes que envolten l’Alt Karabakh i que van formar part de la República de l’Artsakh fins a la guerra de 2020 estaven habitats per una majoria de població de llengua àzeri i minories de llengua kurda i armènia.
Identitat
La identitat del poble armeni de l’Alt Karabakh està ancorada en la idea d’una nació armènia compartida amb la resta d’armenis del món, particularment amb la República d’Armènia. En paral·lel, els armenis de l’Alt Karabakh també acostumen a manifestar una gran vinculació específica amb el territori de l’Artsakh.
Aquestes dues mirades es traslladen a les preferències constitucionals manifestades per la població de l’Alt Karabakh. Segons una sèrie d’estudis d’opinió entre 2011 i 2020, entre el 30% i el 55% dels armenis del Karabakh van manifestar la seva preferència per la unió amb Armènia, mentre que entre el 35% i el 55% ho van fer a favor de la independència del Karabakh, amb una tendència creixent cap a aquesta segona opció entre la gent més jove.
Uns i altres coincideixen a rebutjar que el Karabakh formi part de l’Azerbaidjan, ni tan sols amb un estatus d’autonomia.
POLÍTICA
President: Arayik Harutiunian (des de 2020)
Distribució d'escons al Parlament (33 escons). Eleccions 2020:
Pàtria Lliure - 16
Pàtria Unida - 9
Justícia - 3
Federació Revolucionària Armènia - 3
Partit Democràtic de l'Artsakh - 2
(Darrera actualització: novembre 2022)