Fitxa de país

País Székely
Székelyföld

Dades generals
Població
810.000 habitants (2014)
Superfície
13.000 km²
Institucions
Assemblees dels comtats de Harghita, Covasna i Mureş
Ciutats importants
Marosvásárhely (Târgu Mureş, en romanès), Sepsiszentgyörgy (Sfântu Gheorghe), Csíkszereda (Miercurea Ciuc).
Administració estatal
Romania
Llengües territorials
Hongarès, romanès, romaní
Llengües oficials
Romanès
Cultura religiosa
cristianisme catòlic, reformat i unitari; cristianisme ortodox
Festa nacional
10 de març (Dia de la Llibertat), darrer diumenge d'octubre (Dia de l'Autonomia)

Introducció

El País Székely ocupa la zona sud-oriental de Transsilvània, a Romania, i rep el seu nom dels székelys (també coneguts com a sículs o szeklers), poble de llengua i identitat hongaresa instal·lat a l’àrea des de l’alta edat mitjana. S’estén pels actuals comtats de Harghita i Covasna i la regió central del de Mures. Els székelys formen aproximadament el 75% de la població del país. El 25% restant està constituït per romanesos, gitanos i una petita minoria d’alemanys.

Del total d’hongaresos de Transsilvània, els székelys en formen aproximadament el 40% de la població. La resta dels hongaresos transsilvans es troben concentrats a la zona nord-occidental de Transsilvània (Partium) o bé dispersos per la resta de la regió.

Història

El territori dels székelys va disposar d’autonomia dins del Regne d’Hongria des de l’època medieval fins al 1876. El territori, com la resta de Transsilvània, va passar a control romanès el 1920. Entre 1952 i 1968 el País Székely va ser nominalment autònom, sota la denominació de Regió Autònoma Magiar, dins de la Romania comunista.

D’ençà de la fi del comunisme, els hongaresos de Transsilvània en general i els székelys en particular han reclamat més drets lingüístics i culturals i l’autonomia territorial. En aquestes demandes cal emmarcar la gestació d’un moviment, a partir de la primera dècada del segle XXI, que reclama l’autonomia del País Székely. El govern romanès ha rebutjat sistemàticament la petició, amb l'argument que Romania és un estat unitari.

Partits i organitzacions

El Consell Nacional Székely (SZNT) és una organització de la societat civil székely, fundada el 2003, que reclama l’exercici del dret a l’autodeterminació dels székelys dins de Romania mitjançant un acord d’autonomia. El Consell Nacional dels Hongaresos de Transsilvània (EMNT/CNMT), fundat també el 2003, cerca de representar el conjunt dels magiars transsilvans i reclama l’autonomia cultural dels hongaresos i l’autogovern territorial del País Székely.

Els partits polítics que reben la majoria dels vots dels székelys són la Unió Democràtica Hongaresa de Romania (RMDSZ/UDMR), el Partit Cívic Hongarès (MPP/PCM) i el Partit Popular dels Hongaresos de Transsilvània (EMNP/PPMT). Dels tres, l'UDMR és el més antic i majoritari. Tots tres donen suport a l’autonomia del País Székely, amb matisos diferents. La proposta de l’UDMR i el PCM (2013) vol fer coincidir el territori de l’autonomia amb el dels comtats actuals de Mures, Harghita i Covasna. En canvi, el PPMT proposa —en la línia del SZNT— un autogovern que inclogui només les terres que històricament havien format part del País Székely, és a dir excloent les zones nord i sud de Mures, on la presència hongaresa és menys significativa.

(Darrera actualització: novembre 2017.)