Fitxa de país
Tamil Eelam
Tamil Eelam
Dades generals
Introducció
Tamil Eelam és el nom referit al territori que el moviment sobiranista tàmil de Sri Lanka considera com a propi del poble tàmil. Significa, literalment, “la Sri Lanka tàmil”, agafant una denominació antiga tàmil (Eelam) per a referir-se a l’illa (el nom tàmil actual de l’illa és Ilankai).
Els límits del Tamil Eelam a què fan referència les dades generals d’aquesta fitxa corresponen als que el moviment nacional tàmil va definir a la dècada de 1980 i que, encara avui, defensen nombroses organitzacions a la diàspora. Tot i així, el principal partit tàmil a Sri Lanka, l’Aliança Nacional Tàmil, acostuma a referir-se només com a tàmils a les províncies del Nord i de l’Est, deixant de banda el districte de Puttalam.
L’organització politicomilitar dels Tigres d’Alliberament del Tamil Eelam va lliurar a partir de 1983 una guerra d’independència contra l’exèrcit de Sri Lanka i va controlar durant les dues dècades següents àmplies zones del Tamil Eelam, on va establir un quasiestat independent de facto. Els Tigres van ser derrotats per l’exèrcit de Sri Lanka en una ofensiva final el 2009, que va provocar el desplaçament de 300.000 tàmils.
El 1987, i com a intent d’aturar la guerra entre l’exèrcit de Sri Lanka i els Tigres, el Parlament de Sri Lanka va aprovar la 13a Esmena a la Constitució, que va transferir una sèrie de competències legislatives i executives a les províncies. El 1988 el nord i l’est de Sri Lanka van constituir la Província del Nord-est. El 1990 el president de Sri Lanka, Ranasinghe Premadasa, en va suspendre l’autonomia després que el ministre principal de la província, Annamalai Varadarajaperumal, emetés una declaració unilateral d’independència. El 2007 la província va ser dividida en dues (Nord i Est). La Província de l’Est va recuperar l’autonomia el 2008 i la del Nord, el 2013.
Des del final de la guerra, el moviment polític tàmil ha provat d’aconseguir un acord d’autonomia ampliada, o un pacte federal, per a aquestes dues províncies dins del marc de Sri Lanka, sense èxit.
Llengua
La llengua majoritària al Tamil Eelam és el tàmil, una llengua dravídica parlada també al veí estat indi de Tamil Nadu, així com a Singapur i altres països per part de la diàspora tàmil. El nombre de parlants de tàmil al món es calcula en 75 milions, dels quals 5,5 milions a Sri Lanka, i d’aquests, la majoria al Tamil Eelam.
Segons el cens de 2012, el 98% de la població del grup ètnic tàmil de Sri Lanka parla tàmil, així com el 98% dels moros i el 38% dels burghers.
El tàmil és llengua oficial de Sri Lanka, juntament amb el singalès, idioma que saben parlar el 33% dels tàmils.
Històricament els burghers havien parlat el crioll portuguès de Sri Lanka, o indoportuguès, idioma que està al caire de l’extinció.
Identitat
El Tamil Eelam és un país divers nacionalment parlant. Segons el cens de 2012, a la província de l’Est els tàmils formen el 39,8% de la població, mentre que els moros de Sri Lanka representen el 36,7% dels habitants. Els singalesos són el 23,1% de la població. La província del Nord és molt més homogènia, amb els tàmils al 93,9% i els moros i els singalesos cadascun al 3,1%. Hi ha una petita minoria de burghers (un poble format a partir del mestissatge d’europeus i illencs) en ambdues províncies.
Al districte de Puttalam, reivindicat per algunes concepcions com a part del Tamil Eelam, els tàmils són tan sols el 6,3% de la població.
La major part dels tàmils són de fe hindú, tot i que també existeix una minoria tàmil cristiana. Els singalesos són molt majoritàriament budistes, mentre que els moros de Sri Lanka són musulmans sunnites. Els burghers pertanyen a diverses denominacions cristianes.
Política i institucions
La major part del territori tàmil de Sri Lanka està inclòs dins de la Província del Nord (capital Jaffna) i de la Província de l’Est (capital Trincomalee).
Les províncies de Sri Lanka tenen competències legislatives i executives en determinats àmbits de l’educació, l’agricultura, la salut, l’habitatge, el govern municipal, els transports, els serveis locals, els mercats i fires, els serveis socials, la salut i el desenvolupament rural. Tot i que figuren a la Constitució com a competències provincials, l’ordre públic i la gestió del territori mai els han estat transferides.
La branca executiva de les províncies està composta pel Governador i pel Consell de Ministres, mentre que el Consell Provincial conforma la branca legislativa.
(Darrera actualització: novembre 2020.)