Fitxa de país

Tibet
Bod

Dades generals
Població
3.180.000 a la Regió Autònoma del Tibet (estimació oficial de 2014). Comptant tot el Gran Tibet, i depenent dels límits considerats, entre 8 i 10,5 milions
Superfície
1,228,400 km² la Regió Autònoma del Tibet i 2.250.000 km² el Gran Tibet
Institucions
Govern Popular, controlat pel Partit Comunista de Xina, i Govern tibetà a l'exili, amb seu a Dharamsala.
Ciutats importants
Lhasa (capital), Shigatse, Kangding, Jyekundo
Administració estatal
República Popular de Xina
Llengües territorials
tibetà
Llengües oficials
xinès i tibetà (només a la Regió Autònoma del Tibet)
Cultura religiosa
Budisme

Introducció

El Tibet és una de les nacions sense estat amb un territori més extens del món —al voltant de dos milions de quilòmetres quadrats, al nord i a l’est de la serralada de l’Himàlaia—, totalment ocupat per la República Popular de la Xina. Aproximadament la meitat d'aquest territori constiteix l'anomenada Regió Autònoma del Tibet, amb un govern teòricament autogovernat, però a la pràctica amb un marge d'autonomia molt limitat, sense pluralisme polític i amb una notable subordinació al govern xinès i al Partit Comunista de la Xina. L'altra meitat del país tibetà es troba dividida en diverses prefectures i comtats que formen part de quatre províncies xineses no autònomes.

Història

El Tibet disposava dels seus propis sobirans com a mínim des del segle VI dC, quan la dinastia Iarlung governava al país. Durant el segle VIII s'hi va estendre el budisme, que s’ha mantingut fins avui com a religió majoritària del poble tibetà. Al segle XVI es va imposar la figura del dalai-lama com a màxim mandatari religiós i civil.

Col·lapsada la dinastia Qing de la Xina el 1912, el Tibet va assolir un marge molt ampli d'autogovern. No s'ha tancat el debat acadèmic sobre si, a partir d'aquell moment, el Tibet va ser un estat independent de facto o bé va ser un territori amb molta autonomia interna dins de la Xina. Sigui com sigui, el 1950, els comunistes xinesos van envair-lo, el van annexionar i van acabar amb l'autogovern i les institucions tibetanes.

D'ençà, han tingut lloc diverses revoltes i protestes contra l'autoritat xinesa. D'entre les més recents es poden destacar les de 2008 i el degoteig d'autoimmolacions des de 2009 fins avui.

El govern a l'exili

El 1959, el dalai-lama va fugir del Tibet i es va instal·lar, juntament amb milers de tibetans exiliats, a Dharamsala, al nord de l'Índia. Hi va establir el govern a l'exili, o Administració Central Tibetana (ACT), que manté una branca executiva i una de legislativa fins avui dia. Com a conseqüència de diverses reformes democràtiques, i des de 2011, l'autoritat màxima de l'ACT ja no és el dalai-lama, sinó el president o sikyong, escollit en sufragi per la comunitat tibetana a l'exili.

La posició oficial de l'ACT sobre el futur del Tibet és obtenir un autogovern molt ampli dins d'una Xina democràtica. Es basa en l'anomenada "via del mig" desenvolupada pel catorzè dalai-lama, Tenzin Gyatso, que propugna la plena autonomia interna del Tibet i la reunificació de tot el territori.

Demografia

D'ençà l'ocupació xinesa de 1950, s'ha incrementat l’afluència d’immigrants xinesos d’ètnia han cap al Tibet, cosa que ha contribuït a la minorització del poble tibetà en algunes regions. Les proporcions nacionals són disputades. Fonts censals xineses de 2010 apunten que, al Tibet nominalment autònom, els tibetans són el 90% de la població. El govern tibetà a l'exili considera que la proporció és més baixa, especialment a la capital Lhasa on els tibetans podrien ser ja minoria, i recorda que aquesta situació ha fet empitjorar la salut de l'idioma tibetà, atès que els xinesos han gairebé mai no aprenen la llengua, cosa que contribueix a reforçar el rol del xinès mandarí.