Fitxa de país

Poble amazic
Imazighen

Dades generals
Població
De 22 a 40 milions
Superfície
Sense fronteres definides; el seu territori s'estén pel nord d'Àfrica
Institucions
Cap de reconeguda oficialment per part dels estats.
Ciutats importants
Tizi-Ouzou, Batna (Bathenth), Tamanghasset (Tamenghest), Agadez, Tombouctou (Tin Bektu), Nador, Melilla (Tamelilt), Al Hoceima, Houmt Souk.
Administració estatal
Marroc, Mauritània, Algèria, Tunísia, Líbia, Mali, Níger i Egipte
Llengües territorials
Amazic, en diverses variants que alguns lingüístes consideren un sol idioma i d'altres, diversos
Llengües oficials
Àrab i amazic (Marroc i Algèria), àrab (Tunísia, Líbia, Egipte, Mauritània), francès (Mali, Níger, Burkina Faso)
Cultura religiosa
Islam sunnita (majoritàriament), islam xiïta i ibadita, cristianisme
Festa nacional
Yennayer o Any Nou Amazic (14 de gener)

El territori històric del poble amazic —que abasta bona part del nord d'Àfrica, des de les costes mediterrània i atlàntica fins al Sahel— és conegut en llengua amaziga com a "Tamazga". Bona part dels habitants d’aquesta regió del món tenen avantpassats amazics, però després de segles d'arabització, no tots han preservat una herència cultural i lingüística amaziga. Com a producte d'aquest procés, els territoris de Tamazga on avui dia hi ha poblacions significatives que es reconeixen a si mateixes com a amazigues no tenen continuïtat territorial, i estan separats entre si per zones on la major part de la població es considera culturalment i lingüísticament àrab.

Així, entre els territoris més destacats de Tamazga que han preservat un caràcter cultural i lingüístic amazic —i que en alguns casos han desenvolupat moviments polítics de base amaziga— hi ha el Rif, l’Atlas i el Souss (Marroc), la Cabília, el Mzab i l’Aurès (Algèria), Gerba (Tunísia), Zuwara i les muntanyes de Nafusa (Líbia), l’oasi de Siwa (Egipte) i les regions saharianes i sahelianes poblades pels tuaregs —incloent-hi l’Azawad— repartides entre Algèria, Líbia, Mali, el Níger i Burkina Faso.

Si bé hi ha consens entre els moviments culturals i polítics amazics sobre la unitat cultural i lingüística del món amazic, és més controvertida la unitat política i la consideració dels amazics com a nació. Així com part del moviment amazic propugna la concepció dels amazics com una única nació amb un territori més o menys definit definit —Tamazga—, una altra part defensa que cadascuna de les regions principals de Tamazga constitueixen nacions per si mateixes, amb els seus propis projectes polítics diferenciats —els casos més notables són els dels sobiranismes cabilenc i tuareg—, i de vegades s'estimen més parlar de “pobles amazics”, més que no pas de “poble amazic”.

Estats amazics contemporanis

En l'època contemporània no ha existit cap estat de clara majoria i identitat amazigues que s'hagi consolidat en el temps o que hagi rebut un reconeixement general de la resta de països. Això no significa, però, que no hi ha hagi hagut alguns intents de crear-ne. Entre 1921 i 1926 les tribus rifenyes van proclamar la República del Rif al nord del Marroc, en aquella època un protectorat espanyol. En guerra contra Espanya durant tota la seva existència, va ser liquidada per la potència colonial. El 2012 una revolta encapçalada per tuaregs i àrabs al nord de Mali va proclamar la independència de l'Estat de l'Azawad. La nova entitat política va durar uns pocs mesos abans de ser destruïda per una coalició de moviments islamistes armats. 

Altres organitzacions representatives

El poble amazic s’ha autoorganitzat en altres ens, a banda d’aquests dos intents de creació estatal. Entre les més destacades en l’actualitat es poden citar les tres següents. El Congrés Mundial Amazic agrupa representants dels diversos estats amb poblament amazic, amb l’objectiu d’unir les seves veus per defensar en l’arena internacionals els seu drets polítics, socials, culturals i lingüístics. Va celebrar el seu primer congrés el 1997. A Líbia, el Consell Suprem Amazic reuneix diversos consells locals amazics en mig del desgovern d’aquell país des de la caiguda de Gaddafi. El Moviment per a l’Autodeterminació de la Cabília (MAK) va establir a París el 2010 un Govern Provisional a l’Exili, també conegut amb el nom amazic d’Anavad.

(Darrera actualització: maig 2019.)