Fitxa de país
Poble amazic
Imaziɣen
Dades generals
Introducció
L’amazic és un poble que habita bona part del nord d'Àfrica, des de les costes mediterrània i atlàntica fins al Sahel. Des del segle XX té també una presència notable a la diàspora, sobretot a Europa.
El territori històric del poble amazic és conegut en llengua amaziga amb el neologisme Tmazɣa o Tamazɣa, que s'ha catalanitzat com a Tamazga. Bona part dels habitants d’aquesta regió del món tenen avantpassats amazics, però després de segles d'arabització, no tots han conservat una herència cultural i lingüística amaziga. Com a producte d'aquest procés, els territoris de Tamazga on avui dia hi ha poblacions significatives que es reconeixen a si mateixes com a amazigues no tenen continuïtat territorial, i estan separats entre si per zones on la major part de la població es considera culturalment i lingüísticament àrab, així com per regions desèrtiques despoblades.
Entre els territoris més destacats de Tamazga que han preservat un caràcter cultural i lingüístic amazic —i que en alguns casos han desenvolupat moviments polítics de base amaziga— hi ha el Rif, l’Atles, Asàmmer i el Sus (Marroc), la Cabília, el Mzab i l’Aurès (Algèria), Gerba (Tunísia), Zuwara i les muntanyes de Nafusa (Líbia), l’oasi de Siwa (Egipte) i les regions saharianes i sahelianes poblades pels tuàregs —incloent-hi l’Azawad— repartides entre Algèria, Líbia, Mali, el Níger i Burkina Faso.
Llengua
L’amazic és una llengua de la família afroasiàtica parlada en totes les regions acabades de citar. Té entre 18 i 30 milions de parlants.
La variació que presenten els seus dialectes ha fet que alguns lingüistes hagin preferit considerar-los com a llengües diferents d’una única branca amaziga. Altres lingüistes, atenent a l’origen comú i a les similituds fonamentals entre totes les variants, consideren que es pot parlar d’una única llengua.
Els quatre grans blocs dialectals de la llengua amaziga són el septentrional, l’occidental, l’oriental i el tuàreg. La major part dels parlants d’amazic empren alguna de les variants principals septentrionals: rifeny, tamazight i taixelhit al Marroc; cabilenc, xaui i mozabita a Algèria.
L’amazic és llengua oficial al Marroc (des de 2011) i Algèria (des de 2016). Als dos estats, però, l’ús oficial de l’àrab continua sent privilegiat per les autoritats.
Identitat nacional
Si bé hi ha consens entre els moviments culturals i polítics amazics sobre la unitat cultural i lingüística del món amazic, és més controvertida la unitat política i la consideració dels amazics com a nació. Així com part del moviment amazic propugna la concepció dels amazics com una única nació amb un territori més o menys definit definit —Tamazga—, una altra part defensa que cadascuna de les regions principals de Tamazga constitueixen nacions per si mateixes, amb els seus propis projectes polítics diferenciats —els casos més notables són els dels sobiranismes cabilenc i tuàreg—, i de vegades s'estimen més parlar de “pobles amazics”, més que no pas de “poble amazic”.
Política i institucions
En l'època contemporània no ha existit cap estat de clara majoria i identitat amazigues que s'hagi consolidat en el temps o que hagi rebut un reconeixement general de la resta de països. Això no significa, però, que no hi ha hagi hagut alguns intents de crear-ne. Entre 1921 i 1926 les tribus rifenyes van proclamar la República del Rif al nord del Marroc, en aquella època un protectorat espanyol. En guerra contra Espanya durant tota la seva existència, va ser liquidada per la potència colonial. El 2012 una revolta encapçalada per tuàregs i àrabs al nord de Mali va proclamar la independència de l'Estat de l'Azawad. La nova entitat política va durar uns pocs mesos abans de ser destruïda per una coalició de moviments islamistes armats.
El poble amazic s’ha autoorganitzat en altres ens, a banda d’aquests dos intents de creació estatal. Entre les més destacades en l’actualitat es poden citar:
El Congrés Mundial Amazic (CMA) agrupa representants dels diversos estats amb poblament amazic, amb l’objectiu d’unir les seves veus per defensar en l’arena internacionals els seu drets polítics, socials, culturals i lingüístics. Va celebrar el seu primer congrés el 1997.
El CMA va patir una escissió el 2008, que tres anys més tard es va constituir en una nova organització, l’Assemblea Mundial Amaziga (AMA).
A Líbia, el Consell Suprem Amazic reuneix diversos consells locals amazics en mig del desgovern d’aquell país des de la caiguda de Gaddafi.
El Moviment per a l’Autodeterminació de la Cabília (MAK) va establir a París el 2010 un Govern Provisional a l’Exili, també conegut amb el nom amazic d’Anavad.
El CMA va patir una escissió el 2008, que tres anys més tard es va constituir en una nova organització, l’Assemblea Mundial Amaziga (AMA).
A Líbia, el Consell Suprem Amazic reuneix diversos consells locals amazics en mig del desgovern d’aquell país des de la caiguda de Gaddafi.
El Moviment per a l’Autodeterminació de la Cabília (MAK) va establir a París el 2010 un Govern Provisional a l’Exili, també conegut amb el nom amazic d’Anavad.
(Darrera actualització: abril 2023.)