Fitxa de país

Txetxènia
Noxçiyçö

Dades generals
Població
1.516.882 habitants (estimació oficial 2022)
Superfície
17.300 km2
Institucions
Govern i Parlament de la República Txetxena
Ciutats importants
Grozni (capital), Gudermes, Argun, Urus-Martan, Xali
Administració estatal
Federació Russa
Llengües territorials
txetxè, nogai, altres
Llengües oficials
txetxè i rus
Cultura religiosa
Islam sunnita, amb una minoria cristiana ortodoxa
Festa nacional
6 de setembre

Introducció

Txetxènia és una de les repúbliques constituents de la Federació Russa. Es troba situada al nord del Caucas, envoltada pràcticament pertot arreu per altres repúbliques i regions de Rússia excepte per l’extrem sud, on fa frontera amb Geòrgia, a través de la serralada del Caucas, amb pics que freguen els 4.500 metres.

Segons el cens rus de 2010, el poble txetxè constitueix el 95% dels habitants de la república. Els russos en són el 2% i els kumiks, l’1%. Altres pobles, incloent-hi els nogais, formen la resta de la població.

La majoria dels txetxens són musulmans sunnites, tot i que han perviscut algunes tradicions preislàmiques.

La república és productora de gas i, sobretot, petroli. El sector agrícola hi roman important. Des dels primers anys del segle XXI es desenvolupa també un sector turístic.

Història

El control de la regió del Caucas, a partir de l’edat moderna, va ser disputat des de l’inici de l’edat moderna entre tres grans imperis: el rus, el turc i el persa. L’Imperi rus va començar a avançar per terres txetxenes a partir del segle XVI, tot i que convencionalment es considera que l’inici formal del conflicte russo-txetxè el marca la data de 1785, amb l’inici de la resistència del xeic Mansur a l’expansió russa sota Caterina la Gran. Rússia va afermar la seva dominació sobre Txetxènia a partir de la dècada de 1860. Entre 1917 i 1921 diversos pobles nord-caucàsics, entre els quals el txetxè, van ser independents sota la República Muntanyenca, que després va quedar dissolta dins de la Rússia Soviètica.

El 1936 l’URSS va reunir txetxens i ingúixos sota una mateixa república. Durant la Segona Guerra Mundial, Stalin els va acusar d’haver col·laborat amb Alemanya, els va deportar a l’Àsia central i va dissoldre la república. Nikita Khrusxov va permetre’n el retorn i el 1957 va reconstituir la república.

Txetxènia, sota el lideratge del president Djokhar Dudàiev, va proclamar la seva independència el 1991 amb el nom de República Txetxena d’Itxkèria. Rússia no va reconèixer la independència, però les autoritats txetxenes la van implementar de facto. Les forces txetxenes i les russes van lliurar la Primera Guerra Txetxena entre 1994 i 1996, que va concloure amb la signatura de l’Acord de Khasaviurt, als quals va seguir la retirada de les tropes federals russes de Txetxènia i el manteniment de la independència de facto. La decisió sobre l’estatus final de la república caucàsica es va ajornar fins al 2001.

A partir de 1997, Txetxènia va entrar en una fase de deteriorament polític, social, econòmic i militar, vinculada a l’enfrontament entre el president txetxè Aslan Maskhàdov —qui havia signat l’Acord de Khasaviurt amb Rússia— i el vicepresident Xamil Bassàiev. El 1998, Bassàiev va dimitir del seu càrrec i va passar a encapçalar un grup armat islamista l’objectiu del qual era posar punt final al procés de pau amb Rússia i establir un emirat independent a Txetxènia i la veïna república del Daguestan.

El grup de Bassàiev, l’agost de 1999, va envair una part del Daguestan. Va ser expulsat per les forces federals russes, que van contraatacar envaint Txetxènia i posant punt final a la independència de facto de la república.

Des de 2000, Txetxènia es troba sota el control dels Kadírov —fins al 2004 el pare, Akhmad i a partir de llavors el fill, Ramzan—, ferms aliats del president rus Vladímir Putin.

La insurgència islamista, amb la pretensió d’establir un Estat pancaucàsic sota la xaria, va estar activa fonamentalment fins al 2017. Els dos grups més destacats van ser l’Emirat del Caucas (2007-2016) i la Província del Caucas d’Estat Islàmic (2015-2017). Des de 2017, alguns militants aïllats han mirat de mantenir la lluita armada a les muntanyes, amb un impacte molt limitat.

Llengua

El txetxè, pertanyent a la família caucàsica nord-oriental, és la llengua més parlada a la república. D’acord amb el cens rus de 2010, té 1.350.000 parlants a la Federació Russa, la majoria concentrats a Txetxènia. És llengua oficial de la república, juntament amb el rus. El sistema educatiu empra en gran mesura el rus. El txetxè es preserva més a les àrees rurals que a les urbanes. La Unesco considera que la llengua està amenaçada.

Política i administració

Txetxènia és una de les 22 repúbliques constituents de la Federació Russa. A diferència de la resta de repúbliques, Txetxènia manté un grau elevat d’autonomia, fruit del pacte entre el president rus Vladímir Putin i el president txetxè Ramzan Kadírov.

La república té els seus propis Govern i Parlament. A la pràctica, Txetxènia es governa mitjançant un sistema autoritari on el poder es concentra en la figura de Kadírov, qui amb el suport de Putin ha imposat un règim de control ferri a la república, que diverses organitzacions internacionals i russes denuncien que viola sistemàticament els drets humans i assassina opositors.

(Darrera actualització: març 2022.)