Fitxa de país

Txetxènia
Noxçiyçö

Dades generals
Població
1.395.678 habitants (estimació oficial 2016)
Superfície
17.300 km2
Institucions
Govern i Parlament de la República Txetxena
Ciutats importants
Grozni (capital), Gudermes, Argun, Urus-Martan, Xali
Administració estatal
Federació Russa
Llengües territorials
txetxè, nogai, altres
Llengües oficials
txetxè i rus
Cultura religiosa
1.Islàmica sunnita 2.Cristiana ortodoxa
Festa nacional
6 de setembre

Txetxènia és una de les repúbliques constituents de la Federació Russa. Es troba situada al nord del Caucas, envoltada pràcticament pertot arreu per altres repúbliques i regions de Rússia excepte per l'extrem sud, on fa frontera amb Geòrgia.

Segons el cens rus de 2010, el poble txetxè constitueix el 95% de la població de la república. Els russos en són el 2% i els kumiks, l'1%. Altres pobles, incloent-hi els nogais, formen la resta de la població.

Història recent

Txetxènia, sota el lideratge del president Djokhar Dudàiev, va proclamar la seva independència el 1991, que Rússia va rebutjar. Les forces txetxenes i les russes van lliurar la Primera Guerra Txetxena entre 1994 i 1996, que va concloure amb victòria txetxena i amb la signatura de l'Acord de Khasaviurt, als quals va seguir la retirada de les tropes federals russes de Txetxènia. La decisió sobre l'estatus final de la república caucàsica es va ajornar fins al 2001.

A partir de 1997, Txetxènia va entrar en una fase de deteriorament polític, social, econòmic i militar, vinculada a l'enfrontament entre el president txetxè Aslan Maskhàdov —qui havia signat l'Acord de Khasaviurt amb Rússia— i el vicepresident Xamil Bassàiev. El 1998, Bassàiev va dimitir del seu càrrec per encapçalar un grup armat islamista l'objectiu del qual era posar punt final al procés de pau amb Rússia i establir un emirat independent a Txetxènia i el Daguestan. 

El grup de Bassàiev, l'agost de 1999, va envair una part del Daguestan. Va ser expulsat per les forces federals russes, que van contraatacar envaint Txetxènia i posant punt final a la independència de facto de la república.

Des de 2000, Txetxènia es troba sota el control dels Kadírov —fins al 2004 el pare, Akhmad i a partir de llavors el fill, Ramzan—, ferms aliats del president rus Vladímir Putin. Els Kadírov han imposat un règim de control ferri a la república, que diverses organitzacions internacionals i russes denuncien que viola sistemàticament els drets humans i assassina opositors.

La insurgència islamista ha continuat activa fins a l'actualitat, sota diverses denominacions que pretenen l'establiment d'un Estat pancaucàsic sota la xaria. Els més destacats són l'Emirat del Caucas (fins al 2015) i la Província del Caucas d'Estat Islàmic (a partir de 2016).

(Darrera actualització: desembre 2017.)