Fitxa de país
Bougainville
Bogenvil
Dades generals
Introducció
Bougainville és un país insular format per diverses illes de l'oceà Pacífic. El territori pertany a Papua Nova Guinea des de la independència d'aquest país el 1975.
Bougainville és la regió insular més oriental de Papua Nova Guinea. Es troba a 900 quilòmetres de l’illa de Nova Guinea, i se situa molt més a prop de les Illes Salomó, amb les quals comparteix afinitats geogràfiques, històriques i culturals.
D’una població total a Papua Nova Guinea de 8 milions d’habitants, una mica menys de 300.000 viuen a la regió autònoma, la majoria dels quals a les dues illes principals: Bougainville i Buka, on es troba la capital provisional. Uns pocs milers viuen en atols esparsos. Parlen al voltant de 20 llengües diferents, amb el tok pisin i l’anglès com a llengües franques.
Història
El setembre de 1975 diversos líders illencs van proclamar la independència de Bougainville sota el nom de República de les Salomó del Nord. La declaració no va ser reconeguda per Papua Nova Guinea i l'agost de 1976 els secessionistes i el govern de Papua Nova Guinea van arribar a un acord de reintegració.
A partir de 1988, però, van haver-hi una escalada de tensions que eventualment va conduir al que es coneix com a guerra civil de Bougainville. El 1989, "una mina de coure copropietat d'una companyia minera australiana i del govern de Papua Nova Guinea”, la mina de Panguna, “va esdevenir el focus del conflicte", explica Conciliation Resources. "La introducció de treballadors australians i papús va causar animadversió, i l'explotació de la mina es va entrellaçar cada cop més amb temes d'identitat indígena”. Les arrels profundes tenen a veure amb els greuges percebuts per la població de Bougainville per la dominació colonial europea, i posteriorment de Papua Nova Guinea, que van contribuir a l’emergència d’una identitat diferenciada que ja es pot identificar a les dècades de 1950 i 1960.
“El que va començar com una campanya de sabotatge", continua Conciliation Resources, "va escalar a una campanya violenta per la independència, i va resultar en la formació de l'Exèrcit Revolucionari de Bougainville i d'una milícia amb suport governamental".
El 2001 representants de Bougainville i el govern de Papua Nova Guinea van signar l’Acord de Pau de Bougainville (BPA), pel qual es va posar punt final al conflicte armat. L’acord es va sustentar en tres grans pilars: l’eliminació de les armes, la creació d’una Regió Autònoma de Bougainville dins de PNG el 2005 i la celebració d’un referèndum no vinculant d’autodeterminació, entre 10 i 15 anys després de l’establiment del govern autònom.
Referèndum d’autodeterminació
Bougainville va celebrar el seu referèndum d’autodeterminació entre els dies 23 de novembre i 7 de desembre de 2019. Les dues opcions a triar eren la independència o una autonomia incrementada dins de Papua Nova Guinea. Amb una participació del 87,6%, la opció de la independència va rebre el 98,3% dels vots vàlids.
Atorgar la independència a Bougainville depèn del Parlament de Papua Nova Guinea. El govern de Bougainville va cridar el govern de Papua a començar a negociar els termes de la separació. El govern de Papua va dir que abans de parlar de la independència política de Bougainville calia garantir-ne la independència econòmica.
Els dos governs van acordar el 2021 un calendari que preveu la transferència de més competències a la regió autònoma el 2023 i la independència el 2027 com a molt tard, , després que se celebri una votació sobre els resultats del referèndum al Parlament de Papua Nova Guinea el 2023.
Institucions
Des de 2005 la Regió Autònoma de Bougainville té el seu propi sistema de govern autònom. Disposa d’executiu, parlament (la Cambra de Representants), policia i Constitució propis. Té un grau d’autogovern més gran que el de les províncies ordinàries de Papua Nova Guinea, però encara no exerceix totes les competències que l’acord de pau li atorga.
(Darrera actualització: abril 2022.)