Fitxa de país

Nova Caledònia
Kanaky

Dades generals
Població
268.767 (cens 2014)
Superfície
18.576 km2
Institucions
Congrés de Nova Caledònia, Govern de Nova Caledònia, Senat Consuetudinari
Ciutats importants
Nouméa, Koné, Wé
Administració estatal
República Francesa
Llengües territorials
35 llengües canaques. Les més parlades són el drehu, el nengone, el paicî, l'ajië i el xârâcùù
Llengües oficials
Francès
Cultura religiosa
Cristianisme (catòlic i protestant), religió tradicional canaca
Festa nacional
Festa de la Ciutadania (governamental, 24 de setembre); Festes del Nyam (tradicionals canaques, febrer a abril)

Introducció

Nova Caledònia és un dels territoris de l'oceà Pacífic que formen part de la República Francesa. Geogràficament, està compost per una illa principal (Grande-Terre, on viu la majoria de la població), un arxipèlag (les illes de la Lleialtat) i altres illes menors. Colonitzat al segle XIX, la seva població és diversa, amb dos grups principals: els canacs melanesis i els blancs, divisió al voltant de la qual gira bona part de la política illenca. Nova Caledònia disposa de les seves pròpies institucions d'autogovern, algunes de les quals són privatives dels canacs.

Història

Nova Caledònia va estar habitada durant mil·lennis per poblacions oceàniques que van acabar conformant l'actual poble canac, de llengua i cultura melanèsia. El 24 de setembre de 1853 França va prendre possessió del territori, el va explotar econòmicament, i hi va imposar un règim de discriminació i opressió legals contra els canacs, que es van revoltar en diverses ocasions al llarg dels segles XIX i XX. Aquest règim va desmuntar-se, esglaonadament, entre les dècades de 1940 i 1960. El 1957 França va establir una assemblea caledoniana no autònoma, triada per sufragi universal. A les dècades de 1970 i 1980, els canacs van organitzar partits i sindicats independentistes, el més important dels quals era —i continua sent-ho— el Front d'Alliberament Nacional Canac Socialista (FLNKS). La tensió entre canacs i l’Estat francès va generar un conflicte violent a la dècada de 1980 que va concloure amb els Acords de Matignon (1988) i l'Acord de Nouméa (1998), que van establir un sistema d'autonomia i van preveure la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, el novembre de 2018 com a molt tard.

Població

Segons el cens de població de l'INSEE (2014), els canacs són el grup més nombrós, i forma el 39% de la població del país. Els blancs europeus (incloent-hi els caldoches, o descendents d'europeus arribats a Nova Caledònia al llarg del XIX i XX, i els métros, francesos establerts en època recent) sumen el 27% de la població, mentre que els polinesis originaris del territori francès de Wallis i Futuna arriben al 8%. Hi ha un 7% d'habitants que es defineixen a si mateixos com a "caledonians".

Política

Nova Caledònia disposa dels seus propis govern i assemblea (el Congrés), que tenen competències executives i legislatives en un ventall ampli d'afers interns a l'illa (educació, laboral, administració i fiscalitat, entre d'altres). L’espectre polític caledonià està força polaritzat entre els partits independentistes generalment d'esquerres, que reben suport dels canacs i, en menor mesura, dels polinesis, i partits unionistes o lleialistes generalment conservadors, que reben els vots dels blancs i d'altres comunitats menors. El vot independentista tendeix a situar-se entre el 30% i el 40%, mentre que el lleialista domina amb entre el 60% i el 70%. El sistema d'elecció del govern establert en la llei d'autonomia de Nova Caledònia (1999) afavoreix que l'executiu —que és escollit pel Congrés— incorpori tant ministres lleialistes com independentistes.

Referèndum d'autodeterminació

L'Acord de Nouméa (1998) entre el govern francès i els principals partits independentistes i lleialistes estableix la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, com a molt tard el novembre de 2018. Al referèndum, excepte que hi hagi acord entre partits polítics per a una altra tria, es preveu que els electors siguin cridats a escollir entre statu quo o independència. Si guanya l'opció del statu quo, es poden convocar dos nous referèndums d'autodeterminació el 2020 i el 2022.

Govern i Parlament

Govern: coalició de Calédonie Ensemble-Rassemblement-MPC, UC-FLNKS, UNI i Les Républicans Calédoniens, en un sistema consociacional
Parlament (eleccions 2014). 54 membres:
Calédonie Ensemble-Rassemblement-MPC (autonomistes, centredreta) - 15
UC-FLNKS (independentistes, esquerra) - 15
UNI (independentistes, esquerra) - 9
FPU (autonomistes, dreta) - 8
UCF (autonomistes, dreta) - 6
LKS (independentistes, esquerra) - 1

(Darrera actualització: novembre 2017.)