Fitxa de país
Nova Caledònia
Kanaky
Dades generals
Introducció
Nova Caledònia és un dels territoris de l'oceà Pacífic que formen part de la República Francesa. Geogràficament, està compost per una illa principal (Grande-Terre, on viu la majoria de la població), un arxipèlag (les illes de la Lleialtat) i altres illes menors. Colonitzat al segle XIX, la seva població és diversa, amb dos grups principals: els canacs melanesis i els blancs, divisió al voltant de la qual gira bona part de la política illenca. Nova Caledònia disposa de les seves pròpies institucions d'autogovern, algunes de les quals són privatives dels canacs.
Història
Nova Caledònia va estar habitada durant mil·lennis per poblacions oceàniques que van acabar conformant l'actual poble canac, de llengua i cultura melanèsia. El 24 de setembre de 1853 França va prendre possessió del territori, el va explotar econòmicament, i hi va imposar un règim de discriminació i opressió legals contra els canacs, que es van revoltar en diverses ocasions al llarg dels segles XIX i XX. Aquest règim va desmuntar-se, esglaonadament, entre les dècades de 1940 i 1960. El 1957 França va establir una assemblea caledoniana no autònoma, triada per sufragi universal. A les dècades de 1970 i 1980, els canacs van organitzar partits i sindicats independentistes, el més important dels quals era —i continua sent-ho— el Front d'Alliberament Nacional Canac Socialista (FLNKS). La tensió entre canacs i l’Estat francès va generar un conflicte violent a la dècada de 1980 que va concloure amb els Acords de Matignon (1988) i l'Acord de Nouméa (1998), que van establir un sistema d'autonomia i van preveure la celebració de tres referèndums d’autodeterminació.
Població
Segons el cens de població de l'INSEE (2014), els canacs són el grup més nombrós, i forma el 39% de la població del país. Els blancs europeus (incloent-hi els caldoches, o descendents d'europeus arribats a Nova Caledònia al llarg del XIX i XX, i els métros, francesos establerts en època recent) sumen el 27% de la població, mentre que els polinesis originaris del territori francès de Wallis i Futuna arriben al 8%. Hi ha un 7% d'habitants que es defineixen a si mateixos com a "caledonians".
Política
Nova Caledònia disposa dels seus propis govern i assemblea (el Congrés), que tenen competències executives i legislatives en un ventall ampli d'afers interns a l'illa (educació, laboral, administració i fiscalitat, entre d'altres).
L’espectre polític caledonià està força polaritzat entre els partits independentistes generalment d'esquerres, que reben suport dels canacs i, en menor mesura, dels polinesis, i partits unionistes o lleialistes generalment conservadors, que reben els vots dels blancs i d'altres comunitats menors.
El vot independentista tendeix a situar-se entre el 30% i el 40%, mentre que el lleialista domina amb entre el 60% i el 70%. El sistema d'elecció del govern establert en la llei d'autonomia de Nova Caledònia (1999) afavoreix que l'executiu —que és escollit pel Congrés— incorpori tant ministres lleialistes com independentistes.
Referèndums d'autodeterminació
L'Acord de Nouméa (1998) entre el govern francès i els principals partits independentistes i lleialistes establia la convocatòria d'un primer referèndum d'autodeterminació, que va tenir lloc el 4 de novembre de 2018, en què el “no” a la independència va guanyar amb el 56,4% dels vots.
L’Acord preveia que es poguessin organitzar dos nous referèndums si un terç dels diputats del Congrés de Nova Caledònia ho demanaven.
El segon referèndum, el 2020, va tenir lloc el 4 d’octubre. El 53,3% dels votants van rebutjar de nou la independència, que aquest cop va rebre el suport del 46,7%.
El tercer referèndum es va celebrar el 12 de desembre de 2021, amb boicot independentista. El “no” va guanyar amb el 96,5% dels vots i una abstenció total del 56%.
Govern i Parlament
Govern: coalició de L'Avenir en confiance, L'Éveil océanien, Calédonie Ensemble, UC-FLNKS i UNI, en un sistema consociacional
Parlament (eleccions 2019). 54 membres:
L'Avenir en confiance (unionistes autonomistes, dreta) - 18
Calédonie Ensemble (autonomistes, centredreta) - 7
UC-FLNKS (independentistes, esquerra) - 15
UNI (independentistes, esquerra) - 9
L'Éveil océanien (centre, interessos de la comunitat d'origen de Wallis i Futuna) - 3
PT (independentistes, esquerra) - 1
LKS (independentistes, esquerra) - 1
(Darrera actualització: desembre 2021.)