Fitxa de país

Somalilàndia
Somaliland

Dades generals
Població
3.508.180 h. (estimació ONU 2014)
Superfície
176.120 km2
Institucions
República de Somalilàndia (estat independent de facto)
Ciutats importants
Hargeisa (capital), Berbera, Burao, Borama
Administració estatal
República Federal de Somàlia (de jure), República de Somalilàndia (de facto)
Llengües territorials
somali
Llengües oficials
somali (oficial), àrab (segona llengua)
Cultura religiosa
Islam sunnita
Festa nacional
18 de maig (Dia de la Independència)

Introducció

Somalilàndia és una república sobirana de facto ubicada a la zona septentrional de la Banya d'Àfrica. Ocupa bona part de la ribera meridional del golf d'Aden, a l'extrem nord-occidental de l'oceà Índic. És independent de Somàlia des de 1990. És una república relativament estable, homologable a bona part de la resta d’estats africans. La seva regió oriental és reivindicada per Puntlàndia, un estat membre de Somàlia.

La independència de Somalilàndia no ha estat reconeguda oficialment per cap altre estat del món ni tampoc per la Unió Africana. Tanmateix, estats veïns com Etiòpia i Djibouti, així com els Emirats Àrabs i el Regne Unit, hi mantenen relacions diplomàtiques.

Història

Les fronteres actuals de Somalilàndia van quedar definides amb l’ocupació del país com a protectorat per part dels britànics, al final del segle XIX. Els britànics van haver de sufocar (1900-1920) la proclamació de l’Estat dels Dervixos a les regions meridionals i orientals de Somalilàndia. El 26 de juny de 1960 Somalilàndia va accedir a la independència i, cinc dies després, es va unir a l’antiga colònia de la Somalilàndia Italiana per crear el nou estat sobirà de Somàlia.

La dictadura de Siad Barre (1969-1991) va ser un període molt convuls per a Somàlia, que es va veure abocada a un procés de desintegració interna i d’enfrontaments entre clans. El 1981 membres del clan isaaq, majoritari a Somalilàndia, van crear el Moviment Nacional Somali (MNS), que amb suport etíop va controlar diverses àrees del país. Entre 1988 i 1991 el règim de Barre va assassinar entre 50.000 i 200.000 isaaqs, episodi que Somalilàndia considera un genocidi. El 1991 Barre va ser enderrocat. L’MNS va aconseguir el control de la major part de Somalilàndia i hi va declarar un estat independent que s’ha mantingut al marge de la subseqüent guerra civil somali.

Política i administració

Somalilàndia funciona sota un sistema democràtic parlamentari amb adaptacions locals, que ha estat descrit com una clanocràcia. El govern és nomenat per un president escollit per sufragi universal. El poder legislatiu correspon al Parlament, format per dues cambres: la Casa de Representants, escollida per la població, i la Casa dels Ancians, una mena de Senat format per líders tradicionals representants dels principals clans i subclans.

La Constitució especifica que com a màxim pot haver-hi tres partits polítics. Són el Partit de la Pau, la Unitat i el Desenvolupament (Kulmiye), el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (UCID) i el Waddani. Tot i que la Constitució diu que els partits no poden basar-se en els clans, cadascun d’ells té vincles específics amb uns clans i subclans o amb uns altres. Les combinacions de clans i subclans lligats a un partit o un altre varien amb el pas del temps.

President: Muse Bihi Abdi, Kulmiye (des de 2017)
Distribució d'escons a la Casa de Representants (2005*). 82 membres:
UDUB* - 33
Kulmiye - 28
UCID - 21
*Des de 2005 no s’han celebrat eleccions legislatives. L’UDUB es va dissoldre el 2011.
Sistema electoral: sistema proporcional en 6 circumscripcions electorals.

Clans

El territori de Somalilàndia està dividit entre tres clans principals. El clan dir ocupa la zona occidental, el clan isaaq la central i el clan darood l’oriental. L’isaaq és el més nombrós i el més poderós políticament.

Cadascun dels clans està dividit en diversos subclans. Els principals són: per al dir, els subclans issa i gadabursi; per a l’isaaq, els subclans habar awal, habar jeclo, garhaji (dividit al seu torn en eidagalla i habar yunis), habar habusho i arap, i finalment per al darood, els subclans warsangeli i dulbahante.

(Darrera actualització: novembre 2017.)