Fitxa de país
Somalilàndia
Soomaaliland
Dades generals
Introducció
Somalilàndia és una república independent de facto des de 1990, ubicada a la zona septentrional de la Banya d'Àfrica. Ocupa bona part de la ribera meridional del golf d’Aden, a l’extrem nord-occidental de l’oceà Índic. És una república relativament estable, homologable a part de la resta d’estats africans, tot i que amb febleses notables. La seva regió oriental és reivindicada, i parcialment controlada, per Puntlàndia, un estat membre de Somàlia.
La independència de Somalilàndia no ha estat reconeguda oficialment per cap altre estat del món ni tampoc per la Unió Africana, que continuen considerant el territori com a part de la República Federal de Somàlia. Tanmateix, estats veïns com Etiòpia i Djibouti, així com els Emirats Àrabs, el Regne Unit i Taiwan, hi han establert relacions diplomàtiques.
Història
El territori actual de Somalilàndia es va organitzar sota diversos sultanats entre el segle XIV i el final del XIX, alguns dels quals van mantenir relacions amb l’Imperi otomà. A partir de 1827 els britànics van anar establint lligams cada cop més estrets amb els clans locals, fins a l’establiment del protectorat de Somalilàndia el 1884. En aquell moment van quedar definides les fronteres actuals del territori.
Els britànics van sufocar (1899-1920), a les regions meridionals i orientals de Somalilàndia, la Rebel·lió dels Dervixos, que volia acabar amb la influència britànica i etíop i proclamar un estat musulmà somali. El Regne Unit hi va mantenir el control fins a 1960, excepte en el període 1940-1941, en què Somalilàndia va ser ocupada per Itàlia durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial.
El 26 de juny de 1960 Somalilàndia va accedir a la independència i, cinc dies després, es va unir a l’antiga colònia de la Somalilàndia Italiana per a crear el nou estat sobirà de Somàlia.
La dictadura de Siad Barre (1969-1991) va ser un període molt convuls per a Somàlia, que es va veure abocada a un procés de desintegració interna i d’enfrontaments entre clans. El 1981 membres del clan isaaq, majoritari a Somalilàndia, van crear el Moviment Nacional Somali (MNS), que amb suport etíop va controlar diverses àrees del país. Entre 1988 i 1991 el règim de Barre va assassinar entre 50.000 i 200.000 isaaqs, episodi que Somalilàndia considera un genocidi. El 1991 Barre va ser enderrocat. L’MNS va aconseguir el control de la major part de Somalilàndia i hi va declarar un estat independent que s’ha mantingut al marge de la subseqüent guerra civil somali.
Política i administració
Somalilàndia funciona sota un sistema democràtic parlamentari amb adaptacions locals, que ha estat descrit com un sistema híbrid i una clanocràcia. El Govern és la branca executiva i està format pel Consell de Ministres, pel Vicepresident i pel President, que és escollit per sufragi universal. El poder legislatiu correspon al Parlament, format per dues cambres: la Cambra de Representants, escollida per la població, i la Cambra dels Ancians, una mena de Senat format per persones que hagin ostentat càrrecs al país o per líders tradicionals representants dels principals clans i subclans.
Les eleccions s’hi han celebrat de manera intermitent. Les dues darreres eleccions parlamentàries va tenir lloc el 2005 i el 2021. Hi ha hagut eleccions municipals el 2002, 2012 i 2021. Les eleccions presidencials han estat les més regulars, en celebrar-se una cada set anys (2003, 2010 i 2017). Hi ha un desacord entre els partits polítics sobre si el 2022 s’haurien hagut de celebrar eleccions presidencials.
La Constitució especifica que com a màxim pot haver-hi tres partits polítics. Són el Partit de la Pau, la Unitat i el Desenvolupament (Kulmiye), el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (UCID) i el Waddani. Tot i que la Constitució diu que els partits no poden basar-se en els clans, cadascun d’ells té vincles específics amb uns clans i subclans o amb uns altres. Les combinacions de clans i subclans lligats a un partit o un altre varien amb el pas del temps.
Dins d’aquest sistema, les dones tenen una representació marginal a les institucions. Alguns moviments de dones reclamen que s’estableixi una quota mínima d’escons reservats per a dones al Parlament.
President: Muse Bihi Abdi, Kulmiye (des de 2017)
Distribució d'escons a la Casa de Representants (eleccions maig 2021). 82 membres:
Waddani (esquerra econòmica, islamisme, nacionalisme) - 31
Kulmiye (socioliberal) - 30
UCID (socialdemòcrata) - 21
Sistema electoral: sistema proporcional en 6 circumscripcions electorals.
Clans
El territori de Somalilàndia està dividit entre tres clans principals. El clan dir ocupa la zona occidental, el clan isaaq la central i el clan darood l’oriental. L’isaaq és el més nombrós i el més poderós políticament.
Cadascun dels clans està dividit en diversos subclans. Els principals són: per al dir, els subclans issa i gadabursi; per a l’isaaq, els subclans habar awal, habar jeclo, garhaji (dividit al seu torn en eidagalla i habar yunis), habar habusho i arap, i finalment per al darood, els subclans warsangeli i dulbahante.
(Darrera actualització: novembre 2022.)