Fitxa de país

Xipre del Nord
Kuzey Kıbrıs

Dades generals
Població
313.626 (estimació 2013)
Superfície
3.355 km2
Institucions
República Turca de Xipre del Nord (estat independent de facto)
Ciutats importants
Nicòsia, Famagusta, Kyrenia
Administració estatal
República de Xipre (de jure), República Turca de Xipre del Nord (de facto, amb ocupació militar de la República de Turquia)
Llengües territorials
turc, àrab maronita, grec, kurbetcha
Llengües oficials
turc
Cultura religiosa
islam sunnita, amb minories cristiana catòlica maronita i ortodoxa
Festa nacional
Dia de la República (15 de novembre)

Introducció

Xipre del Nord és el territori de majoria turcoxipriota de l’illa de Xipre. Es va proclamar estat federat el 1975 i estat independent el 1983 sota el nom de República Turca de Xipre del Nord (Kuzey Kıbrıs Türk Cumhuriyeti). La seva independència només ha estat reconeguda per la República de Turquia. La resta dels estats consideren que forma part de la República de Xipre.

Xipre del Nord, en la seva configuració actual, deu la seva existència als esdeveniments posteriors a la independència de Xipre del Regne Unit, el 1960. Fins llavors, grecoxipriotes i turcoxipriotes vivien arreu de l’illa, sense distinció de nord ni sud. Entre 1963 i 1964, i arran de l’esclat d’enfrontaments entre els dos grups que van seguir al pla de la presidència xipriota de Makarios III d’implementar mesures centralitzadores, la majoria de turcoxipriotes van traslladar-se, o van ser desplaçats forçosament, als anomenats enclavaments turcoxipriotes, repartits arreu de l’illa.

El 1974 els exèrcits grec i xipriota van fer un cop d’estat contra Makarios III, amb l’objectiu immediat d’unir Xipre a Grècia (l’anomenada enosis). Al cap de cinc dies, i amb l’objectiu declarat d'evitar l’enosis, Turquia va envair l’illa i va capturar-ne el 40% del territori (tot el nord). Gairebé tots els grecoxipriotes del nord van ser expulsats immediatament cap a la zona sud controlada per la República de Xipre, on el cop d’estat havia fracassat. El 1975, gairebé tots els turcoxipriotes del sud van ser expulsats al seu torn dels seus enclavaments i van ser traslladats al nord, on s’havia proclamat l’Estat Federat Turc de Xipre.

El 1983, les autoritats turcoxipriotes van convertir l’Estat Federat en la República Turca de Xipre del Nord, la qual van proclamar independent de Xipre. Des de llavors, Xipre del Nord ha funcionat com un estat independent de facto, amb una notable ocupació militar turca (entre 15.000 i 40.000 efectius, depenent de les fonts).

Llengua

La pràctica totalitat de la població de Xipre del Nord parla turc, que és la llengua oficial de la república. La població originària de Xipre parla el dialecte turcoxipriota, que és mútuament intel·ligible amb els dialectes turcs anatòlics que parlen els colons i migrants assentats a Xipre del Nord des de l’ocupació turca.

A banda, existeix una petita comunitat arabòfona composta per maronites descendents de migrants procedents de l’actual Líban en època medieval. Aquest àrab maronita només es conserva, per part de persones d’edat avançada, al poble de Kormakitis (Xipre del Nord) i per part dels parlants originaris d’aquell poble que en van fugir a partir de l’ocupació turca.

La major part de la comunitat de parla armènia que residia al nord de Xipre es va traslladar al sector grecoxipriota després de l’ocupació.

Alguns centenars de gitanos residents a Xipre del Nord —sobretot a Morphou i Famagusta— podrien mantenir l’ús del kurbetcha, una llengua criolla de vocabulari romaní i gramàtica turca. No disposem de dades més precises sobre la vitalitat de l’idioma.

Identitat nacional

La població turcoxipriota manté posicions complexes i fluides respecte de la seva identitat nacional, que es mou entre tres pols: la identitat xipriota, la turcoxipriota i la turca, amb diferents graus de solapament entre elles.

Segons un estudi de Nacions Unides de 2013 i 2014, entre el 41% i el 61% de la població cita la turcoxipriota com la seva identitat primària; entre el 30% i el 43% cita la xipriota, i entre l’1% i el 8% cita la turca.

Política i institucions

La República Turca de Xipre del Nord exerceix la majoria de les funcions pròpies dels estats independents, tot i que les tasques de defensa i part de la representació dels seus interessos exteriors recauen en Turquia, de la qual també depèn part de la seva economia.

Turquia és l’únic estat del món que reconeix Xipre del Nord com a estat independent. La resta de països consideren que és part integrant de la República de Xipre.

La branca executiva del govern turcoxipriota està formada per la presidència i el gabinet, mentre que la legislativa està constituïda per l’Assemblea de la República, amb 50 diputats.

Els tres partits polítics tradicionalment principals de Xipre del Nord són el Partit de la Unió Nacional (UBP), el Partit Democràtic (DP) i el Partit Republicà Turc (CTP). Els dos primers són conservadors i partidaris de la independència de Xipre del Nord i de l’acostament a Turquia, mentre que el tercer és socialdemòcrata i propugna la unitat de Xipre sota un sistema federal.

President: Ersin Tatar (UBP), des de 2020
Govern: UBP, des de 2019
Distribució d’escons a l’’Assemblea de la República (50 membres). Eleccions 2018:

Partit de la Unió Nacional (UBP, dreta, confederalista/independentista pro-Turquia) - 21
Partit Republicà Turc (CTP, socialdemòcrata, federalista pro-unitat xipriota) – 12
Partit Popular (HP, centre, lleugerament inclinat cap al sobiranisme) – 9
Partit de la Democràcia Comunal (TDP, centreesquerra, federalista pro-unitat xipriota) – 3
Partit Democràtic (DP, centredreta, confederalista) – 3
Partit del Renaixement (YDP, centredreta, independentista pro-Turquia) – 2

(Darrera actualització: novembre de 2020.)